Programes de TV

Al segle XV, Antíl·lia era encara una illa fictícia i misteriosa que hom situava cap a l'oest, Atlàntic endins. Després del descobriment, aquest va ser el nom que van rebre les illes del mar Carib. La segona de les Grans Antilles, la Hispaniola, és l'origen també del grup més nombrós de caribenys residents a Catalunya. Gairebé són 20.000 els dominicans que s'hi han establert, la majoria buscant millors oportunitats professionals. Fa cinc segles, els primers "dominicans" que hi van arribar van ser uns "indis" taïnos, els antics pobladors d'aquelles illes. Els va portar Cristòfor Colom de retorn del seu primer viatge. Amb ells va anar fins al convent de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, on l'esperaven els Reis Catòlics. Hem reviscut aquest episodi amb la Lorelay, una dominicana que va reescriure, per als nens del seu país, les històries sobre els taïnos que explicava Ramon Pané, el jerònim català que va acompanyar Colom. Amb la Lorelay i la seva família hem parlat d'ingredients propis de les illes caribenyes, com l'alvocat, la iuca, el coco o el plàtan mascle. També del guandul, un dels fesols més típics del Carib que allà es barreja amb arròs, producte que van aportar els espanyols. Un altre dels productes que va fer el salt des d'Europa va ser la carn de porc i aquest és encara, avui dia, el plat nadalenc per excel·lència de la República Dominicana: la pierna de puerco asada. La veurem cuinar a la Rai, que viu a Olesa de Montserrat i és animadora sociocultural en una residència d'avis. Però a més de menjar, parlarem d'algunes altres feines i negocis que porten els dominicans i també de softbol, una modalitat de beisbol que manté unida la comunitat.

Si en els darrers anys l'arribada de dominicans a Catalunya ha estat molt important en nombre, no podem dir el mateix dels seus veïns d'illa, que aposten, majoritàriament, per emigrar als Estats Units. Haitians i dominicans comparteixen el territori de la Hispaniola, a les Grans Antilles, però són força diferents pel que fa a cultura i gastronomia. A través d'en James ens aproparem al vudú, una filosofia de vida amb la qual s'identifiquen bona part dels haitians i que poc té a veure amb estereotips que s'han difós a través del cinema. En James és artista i això es nota en la preparació i presentació d'alguns plats tradicionals, però especialment en l'ús del picant, fonamental en la cuina haitiana. El pickliz o el diri ak djon djon, un arròs amb bolets, en són un exemple. Però els ritmes afrohaitians també ressonaran en aquest capítol en direcció a les Petites Antilles. La Blandine, és de Martinica, territori francès d'ultramar. Prepara un sopar per als seus amics i la millor manera de començar és amb un ti-punch, beguda a base de rom, un dels senyals d'identitat de l'illa. Si durant segles, la canya de sucre ha estat el principal recurs econòmic de Martinica, el peix i els crustacis han estat, i són encara, els ingredients bàsics dels seus receptaris. El daube de thon, els accras de mourue o els crabs farcis ens acostaran no només als gustos de l'illa, sinó també a la singularitat idiomàtica del crioll martiniquès.

Austrialia del Espíritu Santo. Així és com va ser batejada el 1606 l'actual Austràlia quan la van descobrir navegants espanyols. L'illa més gran, i alhora el continent més petit de la Terra, és un país extens amb pocs habitants que gaudeixen, en general, d'una alta qualitat de vida. Aquest fet no ha impedit que molts d'ells, acostumats a una vida cosmopolita, hagin triat Catalunya per viure-hi. Provenen d'un país de gran diversitat ètnica, que ha sumat cultures d'arreu del món a la primera colonització anglosaxona. La cuina australiana s'ha enriquit amb tot aquest mestissatge cultural, on també hi ha aromes mediterrànies de grecs, italians o espanyols, com és el cas d'en Robert i les seves germanes, descendents d'emigrants d'Andalusia i Castella que es van traslladar a Austràlia els anys 60. Prepararem amb ells un típic smorgasbord, una taula de plats "finger food", per anar picant fent tertúlia. Les famílies d'en Peter i l'Arthur ja es coneixien a Melbourne i s'han retrobat a Sitges. Ells ens parlaran del creixent sector vitícola australià, ens ensenyaran a fer postres com el lamington o a preparar els millors acompanyaments per al cangur, una carn que ha anat agafant presència a la cuina del continent i que ja es pot aconseguir a Catalunya. També és de cangur el surf'n'turf, un mar i muntanya que prepara l'Andrew perquè en Damien conegui la seva nova família manresana.

Molts ciutadans búlgars van anar deixant el seu país durant la crisi econòmica del postcomunisme. Al voltant de 6.000 s'han acabat instal·lant a Catalunya, que ha pogut acollir, així, un gran nombre de professionals qualificats. Aquests nous veïns d'origen balcànic han arribat amb el seu bagatge cultural i, evidentment, amb la seva riquesa culinària, influenciada per la cuina dels otomans, que van dominar el país durant 500 anys. A la Noguera hi viuen en Petar i la seva família, que van canviar Burgas, una ciutat costanera del mar Negre, per Artesa de Segre. Amb ells aprendrem a fer una amanida amb sírene, formatge típic de Bulgària. També són de formatge els banitxki, uns canelons que prepara l'Alexandrina, una jove professora d'economia establerta a Barcelona. El formatge i sobretot el iogurt, producte que els búlgars tenen en molta estima, conformen la base d'una gastronomia que té també aspectes diferenciats, com en la cuina gitana, la minoria ètnica més important al país. El grup de músics Romaní Chavé ens ensenyarà a fer plats com la bakriski supa i a gaudir d'una música i una cultura que no es cansen de reivindicar. També són músics en Milén, que dirigeix el Cor l'Atlàntida de Barcelona i en Dimitar, cantant d'òpera que treballa al Cor del Liceu, amb ells coneixerem el guiuvetxé, un plat que agafa el nom del recipient de ceràmica tradicional en què es cuina. I no ens oblidem de la rakia, l'aiguardent que, tradicionalment, enceta tots els àpats.

Canadà és el veritable nord d'Amèrica, el segon país més extens del món després de Rússia. El primer que ens ve al cap, quan pensem en els canadencs, és sens dubte la seva relació envejable amb un territori de grans contrastos paisatgístics, que han sabut apreciar i gestionar. Però el tarannà d'aquest immens país també està marcat per la gran diversitat cultural dels seus habitants, autèntic tret diferencial. Des que al segle XVII francesos i britànics funden les primeres colònies, el Canadà ha estat sempre un país d'acollida, i això s'ha fet palès en l'àmbit social, però també en el gastronòmic. La Marie, en Dan i en Dave són músics, des de l'àmbit clàssic al jazz. La Marie és quebequesa i en Dan i en Dave, d'Ontario i Manitoba, del centre del país. L'àpat que van preparar junts és una barreja entre la cuina més elaborada, d'influència francesa ?com la crema de verdures o el pastís de carbassa-, i la més rural de les Praderies, al centre del país, amb plats com el pollastre farcit d'arròs salvatge. La Patricia, que ha canviat Vancouver per Sant Fruitós de Bages, ens ensenyarà a cuinar el salmó del Pacífic a sobre de fustes de cedre, com feien els nadius nord-americans.

En aquest capítol, continuarem acostant-nos al Canadà i al seu gran territori des de Catalunya. Parlarem de les praderies que s'estenen al centre del país i de les províncies marítimes de l'est, i del peix i el marisc, que marquen la seva gastronomia. El llegat indígena té molta força en aquella zona i conviu amb el gran nombre de cultures europees que van colonitzar el Canadà, una terra d'oportunitats orgullosa de la seva diversitat actual. En Danny va canviar la badia de Saint John per viure als afores de Sant Pere de Vilamajor. Descendeix del poble algonquí, que va habitar durant segles les costes de New Brunswick. D'aquesta cultura nativa va aprendre a apreciar productes com els cranberries, els nabius, protagonistes d'una salsa que acompanya una amanida de vieires. Tres mil quilòmetres a l'oest de les províncies marítimes ens trobaríem amb Saskatchewan, d'on són la Sabrina i la Lisa, que ara viu a Gavà. Aquells horitzons de praderies infinits van ser descrits per l'escriptor W. O. Mitchells, oncle avi de la Lisa. Ell també va ser el responsable de la passió familiar pels pancakes, una mena de creps molt populars a tot el món anglosaxó. La Sabrina ens portarà als records de la seva infància, quan la seva mare li preparava el puffed wheat cake, versió casolana de les barretes de cereals. També parlarem de dolços amb la Mary, que és originària d'Ontario, i especialment de peix, sense oblidar el seu espectacular entrepà familiar: my mother's picnic sandwich.