Sèries

Es pot viure sol i no sentir-se sol? Aquest capítol intentarà contestar aquesta pregunta. Maria Picola: Va quedar vidua molt jove. S¿ha passat la seva vida treballant. Ara dedica part del seu temps a fer de voluntària a la residència d'avis Emma; a Sant Joan de les Abadesses. La Maria comenta que: Gent que has vist girar el món, ara no es pot moure. Els fas una carícia i ho agraeixen... segueixen sent els nostres amics?

Tres jubilats actius que continuen treballant com a assessors o col·laboradors en alguna empresa. Salvador Bosch: Als 84 anys té claríssim que no es jubilarà mai. Tota la vida s'ha dedicat a la fotografia i ho continua fent. Tomàs Llusera: Empresari d'èxit, va començar en el món dels negocis amb una mà al davant i una altra al darrera. Josep Maria Torra: Empresari hoteler, creu que té l'hotel en el lloc més bonic del món: davant del Pedraforca.

Josep Pujol i Vicenta Fàbrega: En Josep i la Vicenta es van conèixer de petits a Vilabertran i han viscut tota la vida junts. Fa pocs anys, a la Vicenta li van diagnosticar que patia l¿Alzheimer. Pepa de la Cruz: La Pepa ha passat moments difícils a la vida i sempre ha tirat endavant, sense defallir. Quan era jove, el seu marit es va morir de càncer i es va quedar sola amb 3 fills. Xavier Cuatrecasas: Va tenir poliomelitis de petit: "La meva infància la recordo rodejat de bates blanques".

Tres històries humanes reflecteixen la idea que cada dia és nou i que s'ha de viure amb intensitat. La Carme ha superat dos càncers. Persona vital i alegre, aquesta veïna de Sant Antoni de Calonge dedica part del seu temps a l'horta que té a Sant Daniel. En Ramon ho té molt clar: "Sóc gran, però no em sento vell". El cos de bombers de Sant Andreu ha estat durant molts anys la segona família d'en Manel.

En Fidel Martí tenia dues famílies. Una de formada per la seva dona, filla i néts, a Banyoles, i l'altra, per la seva gran família del desert. Durant nou anys, aquest banyolí va participar a la Marató Des Sables, al Marroc, la marató més dura del món. La seva vida ha estat una aventura blanca. Aquesta oceanògrafa va formar part de l'equip fundador de la Base Antàrtica Espanyola. El mar és casa seva. Fa més de cinquanta anys, l'Adolfo va aprendre a navegar al seu poble natal de Sant Carles de la Ràpita.

La figura de l'avi o de l'àvia i la seva relació amb els néts és determinant en aquest capítol. Joan Vilanova: Nascut al Pont de Vilomara i Rocafort, en Joan va tenir clar des de petit que volia ser músic: "Quan venien les orquestres per la Festa Major i sentia la trompeta se'm posava la pell de gallina". Casat amb la Remei de cal Massana de Vilada, en Joan, lluny de jubilar-se, continua actiu al capdavant de l'Orquestra Costa Brava.

La jubilació ha estat el punt d'inflexió per dedicar bona part del seu temps als altres. Lluís Claveria: Des que es va jubilar, dedica bona part del seu temps al voluntariat. Rosa Maria Barber: Tota la vida que ha ajudat els més desvalguts. Fernando Villalvilla: L'Hospital Sant Joan de Déu és la seva segona casa.

Tres jubilats d'altres països ens expliquen el perquè de viure la jubilació en un racó de la nostra terra. Description=Tres jubilats d'altres països ens expliquen el perquè de viure la jubilació en un racó de la nostra terra. Angela Jackson: Historiadora, va arribar a Catalunya seguint les passes que havia fet durant la Guerra Civil Espanyola una infermera anglesa de nom Patience. Leo Patrice: Té molt clar que la jubilació és el moment per disfrutar de la vida en majúscules. Joke Wills: Va arribar fa anys d'Holanda a la Vall de Boí de vacances i ja no se'n va moure.

Coneixerem tres persones que en arribar a l'edat de jubilar-se donen un gir a les seves vides i es concentren amb determinació a fer realitat un desig. Francesca Forrellad: La Francesca acaba de publicar la seva primera novel·la "La vostra sang"; una novel·la històrica sobre la figura de Guifré el Pilós. Li ha costat vint anys acabar el llibre. Als 82 anys, la Francesca té clar que l'edat no té cap importància; el que és important és la passió amb què es fan les coses. Antonio López: Estar jubilat li permet viatjar sempre que vol al seu poble natal, Corgomo de Valdeorras, a Ourense. A la seva terra gallega, l'Antonio es retroba amb familiars i amics de la infantesa. L'Antonio estima Galícia i estima Catalunya, on viu des de fa 40 anys, i on hi té els fills i els néts. Francisco Rovira: La mort del pare el va empènyer a jubilar-se i agafar les regnes de la finca familiar. Fins aquell moment s'havia dedicat en cos i ànima a aixecar el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. En Francisco té clar que el bosc avui no dóna cap rendibilitat i que s'han de buscar alternatives per mantenir les terres, com ara l'agroturisme.

En aquest capítol descobrirem que el coneixement no està renyit amb l'edat. Edmon Gimeno va viure de prop el terror i la crueltat dels camps d¿extermini nazis, durant 17 mesos va estar presoner als camps de Dora, Buchenwald i Bergen-Belsen i, 65 anys després de l'alliberació, ha tornat a trepitjar un camp de concentració; el de Mauthausen, on van morir centenars de republicans espanyols. Eudald Maideu fa més de 50 anys que es dedica a la medicina i segueix al peu del canó; l'Eudald és un apassionat de la pediatria i no pensa deixar aquesta professió "fins que em patinin les idees". Lluís Izquierdo, catedràtic de filologia Hispànica, ha estat un professor estimat pels seus alumnes; en Lluís creu que l'actual societat llegeix menys que fa trenta anys, el que és un error... la literatura ajuda a pensar.