Sèries

El programa ens portarà enrere fins a l'inici del moviment de la Nova Cançó. Contemplarem Ovidi Montllor autoretratant-se. Veurem Lluís Llach en el concert que va fer al Palau d'Esports de Montjuïc. Retrobarem Joan Manuel Serrat en els concerts de "Serrat als Barris" del 1976. l amb Franco agonitzant, sentirem Raimon al Palau d'Esports de Barcelona. Anirem al primer Canet Rock, el del 75... Ens divertirem amb La Trinca i ens ho passarem igualment bé amb la Gauche Divine. Anirem al Festival folk del parc de la Ciutadella amb el Grup de Folk. Veurem Serrat cantant en català el "La la la " d'Eurovisió i parlarem del rebombori que es va organitzar. Coneixerem els primers èxits de Maria del Mar Bonet i Lluís Llach. Anirem al Festival de la "Canción del Mediterráneo", quan Salomé i Raimon van guanyar amb el "Se'n va anar". Parlen els primers Setze Jutges, i veurem cantar Miquel Porter, un dels fundadors. També Josep Guardiola i Josefina Serrano -exmembre del duo Hermanas Serrano-, els primers cantants "moderns" que van gravar en català els èxits internacionals del moment, ens recorden les seves experiències de l'any 1958. Un tast de tot això el tindrem en aquest primer capítol. En tenim dotze més per anar-ho repassant amb més detalls.

El capítol d'aquesta setmana s'enceta amb el record de les músiques que es podien sentir a finals dels anys 50. Els testimonis dels primers cantants "moderns" en català (Josefina Serrano i Josep Guardiola) recorden el naixement de les primeres gravacions. "Ens calen cançons d'ara", l'article de Lluís Serrahima -inspirat per en Josep Benet- i publicat a la revista Germinabit, apropava el somni de poder cantar en català. El grup inicial d'Els Setze Jutges comença a fer i cantar les seves cançons, amb actuacions al Centre Comarcal Lleidatà i al Centre d'Influència Catòlica Femenina, de Barcelona El 1962 neix la primera empresa discogràfica especialitzada, Edigsa; el seu primer gran èxit van ser les cançons de "West Side Story", interpretades per Salvador Escamilla.

Aquesta setmana, el capítol comença recordant els discos de l'any 62, amb barreges de rock and roll, Manolo Escobar i els primers èxits de l'estiu, "Mustafà", en versió catalana de Rudy Ventura. Font Sellabona, cantant de la Plana de Vic, triomfava a les emissores de ràdio. Els Setze Jutges anaven creixent amb les incorporacions de Guillernina Motta, Enric Barbat i Xavier Elies. De València sorgeix una veu sorprenent; Raimon, amb cançons contundents i trencadores. El seu primer èxit va ser "Al Vent". Una operació estratègica el va portar a participar - i a guanyar- el Festival de la Canción Mediterránea amb Salomé i la cançó "Se'n va anar". La Nova Cançó ja era major d'edat.

Aquesta setmana repassem el fenomen mediàtic de "Radioscope", el programa de Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona, en què van actuar gairebé tots els conjunts i cantants que ho feien en català. No obstant, la Censura en feia de les seves, i algunes cançons eren prohibides, no es podien radiar o tocar en directe. A més a més, parlarem del local La Cova del Drac i de la creació de l'empresa Concèntric.

En aquest capítol repassem els inicis d'en Joan Manuel Serrat, un xicot de barri que triomfarà arreu, i de la Núria Feliu, una cantant amb swing que busca la inspiració en l'estàndard nord-americà. A més a més, completarem la llista d'Els Setze Jutges amb les incorporacions de Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach, i destacarem els anys més fèrtils d'en Raimon.

Aquesta setmana toca Eurovisió, l'escàndol que es va organitzar quan l'any 1968, Joan Manuel Serrat, escollit per TVE per representar-la, es va negar a actuar si no ho feia en català. Els protagonistes parlen dels fets i les seves conseqüències. Aquell any publica el primer disc un jove cantautor d'Alcoi, l'Ovidi Montllor, que debutarà al Palau de la Música amb Raimon i Pi de la Serra.

Nous estils s'incorporen a la Cançó. En el capítol d'aquesta setmana repassarem la feina de grups com Els 3 Tambors, influïts per Bob Dylan i els Byrds, que es desfan per formar part del Grup de Folk, un dels moviments de renovació més importants de la Cançó. És també el temps d'experimentació de Pau Riba i Sisa i el moment que aparèix un grup que cultiva el vessant ludicosatíric, La Trinca, que esdevindrà enormement popular. I és el moment de cantar "L'estaca", de Lluís Llach, envoltats de les flames de llumins i encenedors.

El programa d'avui recull l'activitat d'un grup d'intel·lectuals i artistes aplegats a la sala Bocaccio, de Barcelona, amb el sobrenom de "Gauche Divine", terme de clares referències sartrianes inventat per Joan de Sagarra en les seves cròniques al TeleXprés de l'època. Joan Manuel Serrat, Enric Barbat o Guillermina Motta són alguns dels cantants que van mantenir més contacte amb el grup. Maria del Mar Bonet va editar el seus treballs a Bocaccio Records, versionant, amb gran èxit, "L'àguila negra", de la francesa Bàrbara. En aquella època, Enric Barbat i Guillermina Motta van participar en un espectacle de tangos en català que s'acabarien editant en disc i formarien part d'un film dirigit per Màrius Gas. Oriol Regàs, l'"inventor" de Bocaccio, promociona concerts al Saló Price, un local de boxa on Pau Riba presentarà, amb Toti Soler, el seu disc Dioptria. Per allí també va passar Jaume Sisa amb el seu primer grup important, Música Dispersa. I Raimon reinventa "Veles e Vents", d'Ausiàs March.

En aquest capítol veurem créixer noves actituds entre els joves, aplegats en els festivals multitudinaris de cançó, com els de Canet de Mar. Les formes d'oposició al règim franquista augmenten, influïdes per la previsiblement propera desaparició del dictador, tot i que continuen els actes de repressió, com l'execució del jove anarquista Salvador Puig Antich. La revolució dels clavells a Portugal renova les esperances de canvi. La Cova del Drac continua presentant noves veus, com ara les de Joan Isaac i Ramon Muntaner, entre d'altres. S'inaugura un local a Barcelona, obert a nous corrents musicals i que esdevindrà un mite: Zeleste.

El capítol d'aquesta setmana ens recorda diversos fets esdevinguts poc abans de la mort de Franco, com ara l'afusellament de José Paredes Manot, "Txiqui", i de quatre condemnats més pel règim espanyol en un intent de reprimir qualsevol mena d'oposició al règim. Serrat, de gira per Amèrica Llatina, fa unes declaracions acusant el dictador de criminal. Se li obre un procés per injúries al cap d'estat i ja no podrà tornar a Espanya fins després de la mort del dictador.

La Nova Cançó ja és la veu d'un poble i els recitals multitudinaris continuen. Lluís Llach es presenta a Barcelona, en un Palau d'Esports ple a vessar. Els clams de "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia" no paren de sentir-se durant tot el concert. La Trinca presenta, amb gran èxit, el musical "Set anys i un dia" al Romea. Surt al carrer el diari "Avui", el primer publicat en català des del final de la Guerra Civil.I després de sis anys de prohibicions, Raimon torna a cantar a Madrid, un acte que convoca totes les forces d'oposició al règim.

Tot i les prohibicions, la Cançó aprofita les escletxes per continuar creixent. Aprofitant la Biennal d'arts a Venècia, on hi ha una representació de la cultura espanyola, es presenta el film "La Nova Cançó", de Francesc Bellmunt i Àngel Casas, i com a suport hi actuen, entre d'altres, Joan Isaac i Maria del Mar Bonet. El circuit català de Televisió Espanyola comença a oferir programes en català, i sorgiran nous valors, com Marina Rossell, i d'altres faran una revifalla, com Pere Tapias.

La llibertat havia arribat. La democràcia es consolidava al nostre país. Per a la Cançó semblava que s'obrien unes perspectives molt il·lusionants, però, finalment, no es van complir. La Nova Cançó va ser arraconada. Els nous temps li van donar l'esquena i el desencís va ser evident. Només van resistir, amb penes i treballs, aquells que musicalment podien enfrontar-se als nous temps. I no tothom ho va aconseguir. El capítol d'avui és un resum de les opinions dels implicats.