Documentals

Dels responsables de les aclamades "Anníbal, l'enemic de Roma" i "El verdader gladiador", aquest documental especial combina recerca històrica amb espectaculars dramatitzacions i les tecnologies més noves per portar a la vida els esdeveniments èpics de la història d'Espàrtac. Després d'escapar-se d'una escola de gladiadors i armat gairebé només amb ganivets de cuina, Espàrtac va formar un exèrcit prou fort per amenaçar amb la destrucció de Roma. Crèdits Producció executiva: Anthony Geffen Producció: Charlotte Wheaton Direcció i guió: Dan Oliver Produït per Atlantic Productions

"Cronos" presenta "Boudica: la reina guerrera", l'apassionant història d'una dona que va lluitar per defensar la llibertat del seu poble. Esposa, mare, reina ... i líder d'una de les rebel·lions més violentes contra la dominació romana en la història britànica. El que se sap de Boudica és que era la reina d'Iceni. La seva història i la de la seva tribu va ser explicada pels historiadors romans, considerats erudits, examinada per arqueòlegs que continuen excavant per trobar pistes sobre aquesta guerrera, l'exèrcit de la qual va plantar cara i va atemorir els romans. Quan el rei Prasutagus va morir, la tribu Iceni, que una vegada havia viscut en pau amb Roma, va ser aixafada brutalment pel romans. Van colpejar la reina Boudica i van violar les seves filles. Com a venjança, les forces de Boudica van atacar establiments romans, incloent Londres, un centre mercant pròsper, que va ser destruït. En aquest documental es destapa la història d'aquesta dona valerosa que va portar la seva tribu cap a una rebel·lió mai vista fins aleshores per alliberar les tribus britàniques de la dominació romana i per aconseguir la independència i la preservació de la cultura celta.

"Cronos" presenta el segon capítol de "Boudica: la reina guerrera", l'apassionant història d'una dona que va lluitar per defensar la llibertat del seu poble.

"Boudica: la reina guerrera" és l'apassionant història d'una dona que va lluitar per defensar la llibertat del seu poble. Esposa, mare, reina ... i líder d'una de les rebel·lions més violentes contra la dominació romana en la història britànica. El que se sap de Boudica és que era la reina d'Iceni. La seva història i la de la seva tribu va ser explicada pels historiadors romans, considerats erudits, examinada per arqueòlegs que continuen excavant per trobar pistes sobre aquesta guerrera.

El programa presenta "Lluïsa de Prússia: la reina de cors", l'apassionant història d'una dona que va lluitar per defensar el seu país. Va ser reina de Prússia, una enemiga de Napoleó Bonaparte, i una dona en el centre de la política europea. Estimada pel seus súbdits, la seva mort prematura la va convertir en una icona del seu país en contra de l'emperador francès. Un poeta alemany la va anomenar Lluïsa, "la reina dels cors".

4 de juliol de 1473, Elionor, filla del rei de Nàpols, Ferran d'Aragó, entra solemne a Ferrara vestida en brocard d'or. El nuvi, Ercole d'Este, lord de la ciutat i del ducat l'estava esperant a la Porta de San Giorgio. De la seva unió, en van néixer sis fills: Isabel, Beatriu, Alfons I, Ferran, Hipòlit and Segimon. Tot i que Elionor els estimava profundament a tots, la seva atenció principalment es va dirigir a les seves dues filles.

"Cronos" presenta el primer dels dos capítols de "La fugida de Lluís XVI", que aborda un episodi cabdal de la Revolució Francesa amb una reconstrucció total i acurada d'aquells dies. Una superproducció històrica on es podrà veure el rei, la reina, els infants reials, els revolucionaris, la Guàrdia Nacional... Per als protagonistes de la història d'avui, la seva vida gira cap a l'infern. Fa més o menys dos anys que ha començat la Revolució Francesa i el rei Lluís XVI i la seva família viuen enmig d'una tempesta d'esdeveniments que els arrosseguen. Lluís és el rei de França des de fa setze anys. Malgrat que en els primers anys del regnat ha posat fi a molts privilegis de la noblesa, el cert és que no pot evitar ser vist com el representant de l'Antic Règim. La revolució del 1789 el desborda. Setmana rere setmana veu com els revolucionaris més radicals van guanyant suport i la guillotina ha començat a funcionar intensament. És aleshores quan la reina Maria Antonieta i alguns dels cortesans s'empesquen la idea de fer fugir, disfressada, la família reial. Avui, a "Cronos", els duem un episodi cabdal de la Revolució Francesa, i ho fem mitjançant una reconstrucció total i acurada d'aquells dies. Veurem el rei, la reina, els infants reials, els revolucionaris, la Guàrdia Nacional... Una superproducció històrica que els oferim a "Cronos".

"Cronos" presenta el segon i últim capítol de "La fugida de Lluís XVI", que aborda un episodi cabdal de la Revolució Francesa amb una reconstrucció total i acurada d'aquells dies. Una superproducció històrica on es podrà veure el rei, la reina, els infants reials, els revolucionaris, la Guàrdia Nacional... Si aquesta escapada no s'hagués produït, potser a hores d'ara a França encara hi hauria un rei o, si més no, això pensava Napoleó. Al juny de 1791 Lluís XVI, el monarca francès, i la seva família van decidir deixar París d'incògnit i marxar cap a la frontera del país. L'assemblea revolucionària cada cop era més radical i la família reial temia per la seva vida. La fugida va estar planejada meticulosament, però no sempre tot surt com un vol. Retards, petits accidents, partidaris massa entusiastes del rei, tot es va conjugar per fer trontollar aquell intent de fugida. "Cronos" ofereix una reconstrucció magnífica de les últimes hores de la fugida de Lluís XVI, gairebé minut a minut, perquè l'espectador pugui assistir a aquella nit angoixant a la població de Varennes, al nord de França. És un documental magnífic, que permet reviure un dels episodis més impactants de la Revolució Francesa.

Al segle XVIII, el regne més gloriós d'Europa s'enfronta a un poderós enemic, el poder del seu propi poble. Un home inspiraria la nació per derrocar la monarquia i construir una nova república que naixeria de la sang. "La Revolució Francesa" (The French Revolution) examina el cas de la transformació de la civilització occidental. La França del segle XVIII és una de les nacions més riques de la Terra, amb un rei molt poderós, un gran nivell d'educació de la societat i l'exèrcit més fort d'Europa. Però la població està descontenta pel comportament dels reis, que duen una vida decadent plena d'excessos. A París, la idea de la igualtat generada a partir de la Il·lustració pren forma, però un hivern molt cru i una mala collita deixen el ciutadà francès afamat i cada cop més ressentit. La ira es converteix en ràbia, i la ràbia en violència. Amb l'execució de Robespierre, l'any 1794, i conseqüentment després de la desaparició del "terror", la revolució sobreviu. Però França entra en un període d'incertesa, congelada pel temor a l'aparició d'un nou "terror" o per un retorn de la monarquia opressiva. Després de cinc anys d'estar estancats, el poder es consolida novament en mans d'un sol home, Napoleó Bonaparte. "La Revolució Francesa" és un documental de dues hores que presenta les figures clau de la Revolució, entre altres, el rei Lluís XVI i Maria Antonieta; Robespierre, Georges Danton, Jean-Paul Marat i Charlotte Corday. A més, ofereix representacions dramàtiques, il·lustracions i pintures de l'època i diverses publicacions i comentaris d'experts per arrodonir la narració. Crèdits Productor executiu: Beth Dietrich Segarra Productora: The History Channel per a Partisan Pictures.

Al segle XVIII, el regne més gloriós d'Europa s'enfronta a un poderós enemic, el poder del seu propi poble. Un home inspiraria la nació per derrocar la monarquia i construir una nova república que naixeria de la sang. "La Revolució Francesa" (The French Revolution) examina el cas de la transformació de la civilització occidental. La França del segle XVIII és una de les nacions més riques de la Terra, amb un rei molt poderós, un gran nivell d'educació de la societat i l'exèrcit més fort d'Europa. Però la població està descontenta pel comportament dels reis, que duen una vida decadent plena d'excessos. A París, la idea de la igualtat generada a partir de la Il·lustració pren forma, però un hivern molt cru i una mala collita deixen el ciutadà francès afamat i cada cop més ressentit. La ira es converteix en ràbia, i la ràbia en violència. Amb l'execució de Robespierre, l'any 1794, i conseqüentment després de la desaparició del "terror", la revolució sobreviu. Però França entra en un període d'incertesa, congelada pel temor a l'aparició d'un nou "terror" o per un retorn de la monarquia opressiva. Després de cinc anys d'estar estancats, el poder es consolida novament en mans d'un sol home, Napoleó Bonaparte. "La Revolució Francesa" és un documental de dues hores que presenta les figures clau de la Revolució, entre altres, el rei Lluís XVI i Maria Antonieta; Robespierre, Georges Danton, Jean-Paul Marat i Charlotte Corday. A més, ofereix representacions dramàtiques, il·lustracions i pintures de l'època i diverses publicacions i comentaris d'experts per arrodonir la narració. Crèdits Productor executiu: Beth Dietrich Segarra Productora: The History Channel per a Partisan Pictures

Oferim el retrat d'una nit esgarrifosa on la "Família" va cometre els brutals assassinats que després de 40 anys encara sacsegen l'opinió pública.

El 9 d'agost del 1969, després de la mitjanit un cotxe va es va aturar a la casa de l'actriu Sharon Tate, en un lloc apartat de Benedict Canyon. I mentrestant la que conduïa el vehicle es quedava a fora controlant, els altres tres membres de la "Família" cometien un dels assassinats més esgarrifosos de la història americana.

El documental porta els espectadors a un món d'odi, por, trangressió sexual i control de la ment, liderat i dominat per Charles Manson, que va ser capaç de transformar una comuna hippy, formada principalment per dones de bones famílies, en un grup d'assassins brutals. Una crònica dels dramàtics esdeveniments que compta amb reconstruccions dels fets, entrevistes exclusives als membres originals de la "Família", material d'arxiu poc vist, aportacions de testimonis presencials i amb les explicacions, després de 40 anys de silenci, de Linda Kasabian que per primera vegada explica la seva història.

Kasabian va deixar el seu marit, que descriu com un abusador i l'Estiu de l'Amor del 1969, quan tenia 20 anys, ella i la seva filla van trobar el paradís en una comuna hippy als afores de Los Angeles. A l'abandonat Rancho Spahn, un antic set on s'havien rodat westerns, i formant part d'aquella comunitat, es va sentir com a casa. I quan finalment va conèixer Manson, va caure als peus d'aquell líder carismàtic i va poder arribar al més profund de la seva ànima.

Com més sotmetia Manson els seus seguidors a orgies que tenien com a combustible LSD i proves cada cop més estranyes de lleialtat, més cedia ella a l'embruix del líder. Manson els dominava i aconseguia de la seva "Família" el que volia, fins i tot matar. Així és com aquella nit d'agost del 1969 la Linda es va trobar al volant d'aquell cotxe en una esgarrifosa missió.

Oferim el retrat d'una nit esgarrifosa on la "Família" va cometre els brutals assassinats que després de 40 anys encara sacsegen l'opinió pública.

El 9 d'agost del 1969, després de la mitjanit un cotxe va es va aturar a la casa de l'actriu Sharon Tate, en un lloc apartat de Benedict Canyon. I mentrestant la que conduïa el vehicle es quedava a fora controlant, els altres tres membres de la "Família" cometien un dels assassinats més esgarrifosos de la història americana.

El documental porta els espectadors a un món d'odi, por, trangressió sexual i control de la ment, liderat i dominat per Charles Manson, que va ser capaç de transformar una comuna hippy, formada principalment per dones de bones famílies, en un grup d'assassins brutals. Una crònica dels dramàtics esdeveniments que compta amb reconstruccions dels fets, entrevistes exclusives als membres originals de la "Família", material d'arxiu poc vist, aportacions de testimonis presencials i amb les explicacions, després de 40 anys de silenci, de Linda Kasabian que per primera vegada explica la seva història.

Kasabian va deixar el seu marit, que descriu com un abusador i l'Estiu de l'Amor del 1969, quan tenia 20 anys, ella i la seva filla van trobar el paradís en una comuna hippy als afores de Los Angeles. A l'abandonat Rancho Spahn, un antic set on s'havien rodat westerns, i formant part d'aquella comunitat, es va sentir com a casa. I quan finalment va conèixer Manson, va caure als peus d'aquell líder carismàtic i va poder arribar al més profund de la seva ànima.

Com més sotmetia Manson els seus seguidors a orgies que tenien com a combustible LSD i proves cada cop més estranyes de lleialtat, més cedia ella a l'embruix del líder. Manson els dominava i aconseguia de la seva "Família" el que volia, fins i tot matar. Així és com aquella nit d'agost del 1969 la Linda es va trobar al volant d'aquell cotxe en una esgarrifosa missió.

"Cronos" presenta la primera part de "Jonestown: el paradís perdut", reconstrucció acurada del pitjor suïcidi col·lectiu conegut del segle passat. La tragèdia de Jonestown, com es va conèixer des d'aleshores, commouria el món. Aquest treball documental impecable, amb testimonis -els pocs que van quedar- dels fets, ajudarà a reviure un drama com poques vegades s'ha vist.

"Cronos" presenta la segona part de "Jonestown: el paradís perdut", reconstrucció acurada del pitjor suïcidi col·lectiu conegut del segle passat. La tragèdia de Jonestown, com es va conèixer des d'aleshores, commouria el món. Aquest treball documental impecable, amb testimonis -els pocs que van quedar- dels fets, ajudarà a reviure un drama com poques vegades s'ha vist. La tragèdia de Jonestown va passar a la selva de la Guyana, a la tardor del 1978. Un congressista californià, Leo Ryan, decideix visitar Jonestown acompanyat per la televisió i alguns familiars. Moltes famílies dels colons pensen que el Temple del Poble, com s'anomena el grup, és en realitat una secta i sospiten que molts dels colons són maltractats i, de fet, presoners de Jones. Prop d'un miler de colons, la majoria dels Estats Units, han fundat una població enmig de la selva que es regeix per unes normes semblants a les del comunisme utòpic. Els colons estan comandats per un home messiànic, que es proclama al mateix temps un home de Déu i marxista, Jim Jones. Per honorar-lo, el poble s'anomena Jonestown, la ciutat de Jones.

"L'hora zero: el desastre de Txernòbil", la història de la pitjor catàstrofe nuclear de tots els temps.

El 26 d'abril del 1986 una combinació d'errors humans i un disseny erroni del reactor van provocar la catàstrofe nuclear més gran de la història. Aquell desastre, que va provocar un nombre de morts que mai no s'ha pogut precisar, va ser també determinant per a l'acceleració del final de la Unió Soviètica.

L'explosió que es va produir dins del reactor va alliberar a l'atmosfera material del nucli radioactiu i no sols va contaminar bona part d'Ucraïna i Bielorússia, les zones més properes a la central, sinó també mig Europa i, fins i tot, els Estats Units.

Però fins i tot seixanta minuts abans de l'accident, res no podia fer preveure que hi hauria aquell fatídic accident. Dilluns, a "Cronos", s'ofereix un relat minut a minut d'aquella hora final, just abans de l'explosió d'hidrogen ?el detonant de la contaminació nuclear.

El documental va ser enregistrat dins del reactor número 3 de Txernòbil, bessó i veí del número 4, el que va esclatar. És, per tant, una aproximació impressionant a aquella hora en què la humanitat va viure el desastre nuclear més gran conegut fins aleshores.

"Cronos" presenta "La lluita armada", un viatge al començament de la segona Guerra Mundial i al naixement d'un moviment cabdal per la resolució del conflicte. Aquest és el primer capítol de la sèrie "La resistència". 1940 i les tropes de l'Alemanya de Hitler han derrotat França en poc més d'un mes. La derrota és absoluta, els tancs alemanys, vençuda brutalment la primera resistència, circulen amb tota llibertat per totes les regions franceses. En un primer moment, quan el vell general Pétain ocupa el poder, els francesos sembla que es resignen. Pétain té un gran prestigi, perquè va ser el general que va dur França a la victòria a la Primera Guerra Mundial. Però, ben aviat, tant els ocupants alemanys com els seguidors de Pétain mostren la seva veritable cara i comença la repressió. És aleshores quan comença, al principi d'una manera força tímida i desorganitzada, un moviment que els francesos anomenaran Resistència. D'això es tracta, de resistir i de mantenir l'esperança que un dia o un altre el país s'alliberarà dels ocupants i dels feixistes que controlen França. És ell naixement d'aquest moviment poderós, que serà cabdal per a la derrota final del nazisme. Amb l'ajuda d'historiadors, d'imatges de l'època i de reconstruccions acurades, "Cronos" proposa un viatge a aquell temps terrible, als primers mesos de la Segona Guerra Mundial...

"Cronos" presenta "La lluita armada", un viatge al començament de la segona Guerra Mundial i al naixement d'un moviment cabdal per la resolució del conflicte. Aquest és el primer capítol de la sèrie "La resistència". 1940 i les tropes de l'Alemanya de Hitler han derrotat França en poc més d'un mes. La derrota és absoluta, els tancs alemanys, vençuda brutalment la primera resistència, circulen amb tota llibertat per totes les regions franceses.

"Cronos" presenta "Víctimes contra botxins", un viatge a la Segona Guerra Mundial i al naixement d'un moviment cabdal per a la resolució del conflicte. Aquest és el tercer capítol de la sèrie "La resistència". Un nen jueu acaba de ser rescatat d'una mort segura a mans dels botxins nazis. L'escenari és la Segona Guerra Mundial, a la França ocupada pels alemanys amb l'ajuda dels francesos col·laboracionistes.

"Cronos" presenta "Davant la deportació dels jueus", l'últim capítol de la sèrie "La resistència", un viatge a la segona Guerra Mundial i al naixement d'un moviment cabdal per a la resolució del conflicte. Segona Guerra Mundial. França fa temps que s'ha convertit en un dels destins dels jueus que han de fugir dels nazis alemanys. El govern francès decideix internar aquests jueus, tal com havia fet amb els refugiats republicans que havien vingut d'Espanya, i les condicions a què els sotmet són semblants a les que van patir els catalans fugits del franquisme. Però la invasió alemanya de França encara empitjorarà la situació. Amb l'ajuda entusiasta del govern col·laboracionista del mariscal Pétain, els jueus refugiats i els jueus francesos es veuran abocats a amagar-se i fugir per evitar la deportació als camps d'extermini. Molts francesos participaran en aquesta persecució contra milers d'innocents. Però molts més francesos ajudaran moltíssims jueus del país a amagar-se i evitar així la mort. De fet, encara que 76.000 moriran, uns 250.000 podran escapar-se dels nazis i dels feixistes francesos. "Cronos" presenta en aquest capítol l'odissea dels jueus a França, un relat documental de misèria, lluita i heroïcitat.

Mankind va estar lluitant contra ell mateix des dels principis dels temps. Innumerables soldats i civilitzacions han mort com a peces anònimes del joc de la història. Les històries de les victòries més glorioses i la dels grans vençuts, han estat escrits en els llibres amb els noms dels seus respectius grans comandaments militars. Ara, les històries de les gran batalles es tornen a explicar des del punt de vista de la gent del carrer.

"Cronos" presenta "1631-El saqueix de Magdeburg", el segon episodi de la sèrie documental "Sobrevivint a la batalla", una revisió de les guerres oblidades. Mankind va estar lluitant contra ell mateix des dels principis dels temps. Innumerables soldats i civilitzacions han mort com a peces anònimes del joc de la història. Les històries de les victòries més glorioses i la dels grans vençuts, han estat escrits en els llibres amb els noms dels comandaments militars.

"Cronos" presenta "1870 - La batalla de Sedan", el tercer episodi de la sèrie documental "Sobrevivint a la batalla", una revisió de les guerres oblidades. Mankind va estar lluitant contra ell mateix des dels principis dels temps. Innumerables soldats i civilitzacions han mort com a peces anònimes del joc de la història. Les històries de les victòries més glorioses i la dels grans vençuts, han estat escrits en els llibres amb els noms dels seus respectius grans comandaments militars. Ara, les històries de les gran batalles es tornen a explicar des del punt de vista de la gent del carrer. Utilitzant les últimes tecnologies i animacions fetes per ordinador s'aconsegueix més realisme. Historiadors, arqueòlegs i metges revelen el que saben de les guerres de fa 200 o 400 anys. Com es tractava el tema aleshores? I quins van ser els efectes dels setges en la població civil? 1870 - La batalla de Sedan. Les tropes alemanyes van travessar el riu Meuse amb la intenció de sorprendre Nnapoleó III. Però, tot i que van ser advertits, les tropes franceses no van poder salvar Bazeilles de la massacre, ni Sedan de ser reduïda a runes. Una sèrie de Hannes Schuler, Jan N. Lorenzen i Anne Roerkohl, coproduïda el 2006 per Ottonia Media i MDR, SR, HR, WDR i Arte.