Programes de TV

Jaume Barberà entrevistarà Juan Ignacio Cirac, premi Príncep d'Astúries d'Investigació Cientificotècnica 2006. El professor Cirac va néixer a Manresa fa 44 anys i és l'autor d'un nou sistema de transmissió de dades impossible d'interceptar gràcies al comportament quàntic de les partícules. Les seves investigacions marcaran un abans i un després en el desenvolupament d'unes comunicacions totalment segures i conduiran a ordinadors quàntics molt més ràpids que els actuals. Molts governs li van al darrere i el Pentàgon no el perd de vista. Cirac ha participat en projectes d'investigació a les universitats de Harvard, Califòrnia, Oxford, Hamburg, Hannover, Bristol, París i en l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, el famós MIT. També és assessor d'investigació de l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona. Són molts els que ja pensen i diuen que Cirac podria ser el primer premi Nobel català.

Avui tindrem a Marta Saloña, especialista en les primeres mosques que colonitzen un cadàver. Marta Saloña és professora del Departament de Zoologia i Biologia Cel·lular Animal de la Facultat de Ciència de la Universitat del País Basc i impulsora de la teràpia amb larves de mosca per cicatritzar ferides. També és una gran especialista en les primeres mosques que colonitzen un cadàver: les vironeres de color blau i verd. A més, lidera un dels pocs grups d'investigació que hi ha a Espanya sobre entomologia forense.

La nostra convidada es diu Maha Akhtar, té 44 anys, i la seva història està lligada a la de tres generacions de dones. La seva mare i la seva àvia materna (dues dones "modernes" que van trencar amb l'estricta tradició i paper secundari que el món àrab conservador reserva a les dones), i, sobretot, la seva àvia paterna: Anita Delgado. Anita Delgado (que va ser molt famosa en el seu temps), és la ballarina malaguenya de flamenc que el 1906, amb només 17 anys, es va casar amb el maharaja de Kapurthala, que en tenia 35. Ella va anar a viure a l'Índia i es va convertir en la maharani de Kapurthala. Maha Akhtar, no va descobrir fins que tenia 41 anys que era la néta d'Anita Delgado, perquè la seva mare li va ocultar sempre qui era el seu pare biològic. Als 15 anys el seu padrastre va pactar el seu matrimoni amb un nebot de l'emir de Kuwait. Maha s'hi va negar i va ser repudiada per la seva família. Va poder estudiar als Estats Units i es va convertir en la mà dreta del periodista estrella de la CBS Dan Rather durant 15 anys. Ha viscut a 4 continents i té arrels familiars a Màlaga, al Regne Unit, al Líban i a l'Índia. Balla flamenc (ha ballat amb Marta Carrasco) i kathak, la dansa tradicional índia.

"Singulars" ha preparat una entrevista doble. Tindrem al plató Mario Ubach i Isabel Rodríguez. Són matrimoni. Ell, metge cirurgià; ella, infermera. Des de fa 19 anys dediquen part del seu temps a treballar a Goundi, una regió remota del Txad, en l'anomenat "cinturó de la fam". L'any 2003 van fundar una associació que es diu "Misión y Desarrollo para Goundi" amb l'objectiu de millorar les condicions de salut i garantir una assistència mèdica adequada a la població d'aquesta zona del sud del Txad. Junts, cada any hi passen una temporada treballant com a metges i ensenyant els joves locals que vulguin seguir aquesta professió i puguin, així, curar la seva gent. Les temporades que passen a Barcelona recullen material i diners que els pugui servir per ajudar l'Hospital de Goundi a millorar les instal·lacions. Ens explicaran les seves experiències personals, i ens recordaran que sovint no som conscients de l'excepcionalitat de la nostra situació, tot i la crisi econòmica.

Teresa Forcades, 43 anys. Monja benedictina i feminista en el monestir de Sant Benet a la muntanya de Montserrat . Doctora en Salut Pública, especialista en Medicina Interna per la Universitat de Nova York. Doctora en Teologia. Master of Divinity per la Universitat de Harvard. Autora del llibre "Els crims de les grans companyies farmacèutiques"; "La Trinitat, avui"; i, "La Teologia Feminista en la Història". Teresa Forcades, una activista amb hàbit.

L'Anna Bofill és doctora en arquitectura i compositora de música contemporània. Veu l'arquitectura i l'urbanisme des dels ulls de dona i reflexiona sobre la necessitat d'incloure criteris de gènere a l'hora de planificar el territori. La seva tesi és que les ciutats són masculines, projectades per homes i concebudes només per a un col·lectiu masculí que treballa , però no viu a la ciutat. L'Anna proposa una ciutat on hi pugui viure tothom, una ciutat on sigui fàcil moure's, amb serveis propers i punt de trobada on la comunicació interpersonal sigui possible. En el programa parlarem amb l'Anna Bofill amb profunditat i també podrem veure plegats un reportatge sobre una casa ecològica, la d'en Toni Mestres. Una casa que s'autoabasteix d¿energia elèctrica i aigua, amb una construcció que permet aïllar del fred i la calor. Una casa on hi trobem reproduïts els Pirineus i el pantà de Susqueda.

El programa "Singulars" fa una edició especial. Tan pel que fa al seu contingut, es dedica íntegrament a la física quàntica, com pel que fa a la durada: 2 hores i 45 minuts. Capta el cervell humà la realitat tal com és o la modifica? Es pot incidir conscientment sobre la realitat fins arribar a canviar-la? L'eslògan "Yes, we can" de Barak Obama té una explicació neurològica, és quàntic? Es pot assolir allò que es vol? Es pot canviar la realitat només amb l'autoconvicció? Es pot estar viu i mort alhora? Aquestes són algunes de les preguntes que intentarem respondre en aquest "Singulars Quàntic".

Sergi Verdú és enginyer de telecomunicacions i catedràtic d'Enginyeria Elèctrica a la Universitat de Princeton, als Estats Units. És l'investigador més jove que ha rebut el premi Claude Shannon, el més important en teoria de la informació. El seu llibre "Detecció Multiusuari" ja és un clàssic. Aquest expert en telecomunicacions ens parlarà de la manera com Internet ha canviat el món en només 30 anys. I ja que és un programa en què es parla de comunicació, en el reportatge d'aquesta edició parlem d'un altre tipus de comunicació. Més antiga i que encara perdura: la que fan servir els campaners.

Marina Escolano és llicenciada en Història i especialitzada en Història Antiga. Ha estat directora adjunta de l'expedició arqueològica de l'Egypt Exploration Society a l'antiga ciutat egípcia de Sais i acaba d'aconseguir una beca Fullbright per aprendre demòtic, és a dir, l'última etapa de l'idioma egipci. Només hi ha una dotzena de persones al món que en saben. Amb només 23 anys, Marina Escolano domina la transcripció dels jeroglífics, l'escriptura hieràtica, el grec i l'hebreu antic, el copte, el llatí, l'anglès, l'alemany, l'italià, el francès, el castellà i el català. I estudia el sumeri i l'accadi. Als 13 anys va començar a llegir jeroglífics egipcis pel seu compte de l'Ashmolean Museum of Art and Archaeology d'Oxford. Uns quants anys més tard, va desxifrar l'escarabeu de l'Alcúdia. Marina Escolano és passió, és tendresa, és coneixement i ganes d'aprendre. És tot un regal de Nadal.

El programa comença any i trimestre amb Álvaro Pascual-Leone, catedràtic de Neurologia de Harvard i col·laborador del programa. El doctor ens explica com, a vegades, la pèrdua d'algunes capacitats fa que se'n potenciïn d'altres i ens torna a endinsar en el fascinant i intrigant món de la ment. El programa té una durada especial de 50 minuts, i compta amb la col·laboració especial al plató del pianista Ignasi Terraza, que va començar a interessar-se per la música poc després de quedar-se cec, als 11 anys.

Ricard Vergés és catedràtic d'economia immobiliària de la Universitat de Mont-real i arquitecte. És membre, també, de la Comissió d'Estadística del Ministeri d'Habitatge. És l'autor de la Comptabilitat Nacional Residencial per a l'Institut Nacional d'Estadística i de la Hipotecària per al Ministeri de l'Habitatge. Segons Vergés, en països amb més tradició democràtica que Espanya, les dades públiques són inviolables i el seu accés un dret ciutadà. En canvi, a Espanya, se subordina el coneixement al pensament polític o al partit corresponent. En matèria de mercats, els millors sistemes d'informació que hi ha són les estadístiques. Per això, els governs i diferents agents es barallen, no per utilitzar-les, sinó per controlar-les. Ricard Vergés farà públiques les seves, basades en dades oficials i públiques, en què es veurà clarament en què es va basar això del "miracle espanyol": la bombolla immobiliària. Però és que Vergés també demostra que hi ha hagut una altra bombolla: la d'obra pública. Una obra pública que han pagat, sobretot, les persones que van comprar pisos extraordinàriament sobrevalorats amb el vistiplau de les administracions, tant ajuntaments, governs autonòmics com el central. La festa dels miracles s'ha acabat. I ara se n'ha de pagar la factura. Vergés, amb un altre gràfic, mostrarà la realitat d'Espanya. Un país que, en lloc d'aprofitar les ajudes de la Unió Europea i l'entrada ingent de diner que s'havia evadit per enfortir el seu model productiu amb innovacions tecnològiques, va decidir optar per l'economia del totxo. Diner fàcil. 4 milions de parats. L'entrevista a Ricard Vergés s'acompanyarà d'un reportatge sobre un projecte immobiliari ara aturat a la Vall Fosca.

El professor del Departament del Cervell i de Ciències Cognitives del MIT, l'Institut de Tecnologia de Massachusetts "Singulars" té al seu plató el metge i neurobiòleg Carlos Lois, professor del Departament del Cervell i de Ciències Cognitives del MIT, l'Institut de Tecnologia de Massachusetts. El professor Lois investiga l'extraordinària capacitat de regeneració neuronal dels ocells per poder aplicar-la a la recerca de malalties com el Parkinson o l'Alzheimer. Amb una energia i una capacitat didàctica desbordants, Carlos Lois porta imatges de les seves investigacions. Són imatges reals i fascinants de com funciona la connexió entre les neurones. Per parlar de la capacitat d'aprenentatge del cervell, el professor Lois ens posa un exemple sorprenent: el de l'ocell lira australià, capaç de "copiar"i reproduir no només els cants d'altres ocells, sinó també qualsevol soroll que tingui a prop. És capaç d'imitar el so d'una serra mecànica, una sirena, uns micos o un obturador d'una màquina fotogràfica. Sembla impossible, però és totalment cert. Segons Carlos Lois, tècnicament no seria difícil arribar a poder injectar-nos neurones que substituïssin les que anem perdent amb el pas dels anys o a causa de malalties neurològiques. Els problema, segons diu, és que no sabem encara com aquestes neurones es comunicarien amb les altres. El gran misteri és encara l'especialització i com les neurones es reparteixen les tasques. Carlos Lois ens acosta amb passió al món del funcionament neuronal.

Ricardo Bellino: Emprenedor internacional i empresari immobiliari brasiler. Primer soci comercial de la Trump Organization fora dels Estats Units. Donald Trump li va donar 3 minuts per convènce'l i va sortir del seu despatx amb 500 milions de dòlars. Li va vendre la idea de construir la Vila Trump, el complex de golf més gran i exclusiu de tot Llatinoamèrica. Més tard, el senyor Trump va confessar que aquell dia tenia molta feina i no estava d'humor per rebre ning

Pilar Jericó és pionera en els estudis sobre l'anàlisi del talent i la "gestió de la por" aplicada a l'àmbit empresarial. Parlem doncs d'una emoció universal. Por del fracàs, por de perdre la feina o de no trobar-ne, por del canvi, por de no arribar a final de mes, por de l'error, por d'assumir riscos. Pilar Jericó ha escrit diversos llibres i ha fet conferències per tot el món sobre aquests aspectes com a membre de la prestigiosa institució Thinking Heads.

Jonathan Tepper és llicenciat en història econòmica per la Universitat d'Oxford. Soci i analista de la firma britànica d'anàlisis financeres Variant Perception, que ha elaborat un dels informes més crítics sobre la situació dels bancs espanyols i les dimensions de la bombolla immobiliària. És col·laborador habitual en espais econòmics i informatius de la BBC, la NCBC i Bloomberg. En una de les anàlisis de Variant Perception sobre la situació econòmica espanyola es diu textualment: "Els inversors deuen estar fumant crack si es pensen que els bancs espanyols estan entre els més forts d'Europa". En algun dels seus informes, Jonathan Tepper dóna dades com aquesta: Espanya acumula el 30 per cent de tots els immobles contruïts a la Unió Europea des de l'any 2000, tot i que només representa un 10 per cent de l'economia europea. Això vol dir que hi ha tants habitatges sense vendre com als Estats Units, una economia que supera 8 vegades l'espanyola ! De qüestions com aquesta, amb dades a la mà, en parlarem amb Jonathan Tepper just dues setmanes després que la ministra Elena Salgado ha anat a Londres per intentar esvair els dubtes que planen sobre l'economia espanyola a causa d'informes com els de Tepper i de diaris com el "Financial Times".

Edgar Vinyals és integrador social, i amb només 24 anys és un lluitador que treballa per la integració de les persones amb discapacitats mentals o físiques o amb trastorns mentals. A pesar de la seva joventut, és el motor i un dels fundadors de Sarau, una associació sense ànim de lucre que organitza activitats lúdiques i d'oci per persones amb malalties o trastorns mentals, tot i que ell insisteix que són obertes a tothom i que vol esborrar les etiquetes mèdiques i de tot tipus.

Susana Martínez-Conde és la directora del Laboratori de Neurociència Visual de l'Institut Neurològic Barrow, a Phoenix, Arizona. Investiga quin és el nexe entre realitat i il·lusions i quines són les bases neuronals de l'experiència visual. Segons Martínez-Conde, la realitat és la construcció que el nostre cervell fa amb la nostra experiència de la realitat. Per tant, totes les experiències viscudes són fruit de la imaginació, de la interpretació que el nostre cervell fa de tot el que ens envolta. Susana Martínez-Conde ens explica per què el nostre cervell no percep o no vol percebre algunes realitats, què és la "ceguesa al canvi" i moltes coses més.

Marcel Coderch és enginyer de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Barcelona, on va ser el primer de la seva promoció, i és també màster i doctor en enginyeria elèctrica i en ciències informàtiques per l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, el prestigiós MIT. Actualment és el vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT). És un expert en qüestions energètiques, sostenibilitat i creixement econòmic. “Creixeu i multipliqueu-vos, conqueriu les aus del cel i els animals de la terra”. És un dels mandats del Gènesi, però és sostenible? En general hi ha un cert consens entre els economistes a dir que per aconseguir crear ocupació el PIB ha de créixer per sobre del 2,5%. I tornem al Gènesi: “créixer”. Sempre “créixer”. I, com es creix? Des del 1957 fins al 2000, s’ha consumit el 90% de les reserves de petroli. I, només del 1983 fins al 2000, el 50% d’aquest 90%. Segons molts experts i, fins i tot, les mateixes petroleres, el petroli s’acaba. Com seria la vida sense petroli? Governs, empreses, institucions financeres i d’altres saben perfectament que el ritme de consum i d’utilització dels recursos naturals per part de la humanitat, sobretot del Primer Món, no es pot mantenir per sempre. Per això, ara es pot trobar qualsevol producte inimaginable amb l’etiqueta de “sostenible”. Actualment, es calcula que hi ha 6.500 milions de persones a la Terra. I es creu que al final d’aquest segle n’hi poden haver 9.000 milions. “Qui cregui possible el creixement econòmic continuat en un món finit, o és un boig o és un economista”, deia l’acadèmic i economista nord-americà Kenneth Boulding.

Aquest dilluns parlarem d’un tema incòmode, d’aquells que si no el fas tampoc no te’l demanaran: i és que és molt políticament incorrecte. Però això no vol dir que no existeixi. Eulàlia Torras de Beà és metge, psicoanalista i psiquiatra infantil i juvenil ( de 0 a 18 anys ). Té una experiència de més de 50 anys en l’atenció a la salut mental dels bebès, nens i adolescents. Té tres fills i sis néts. Va fundar l’any 1969 el Servei de Psiquiatria i Psicologia del Nen i de l’Adolescent a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Aquest servei va ser el primer a tot Catalunya que va oferir tant el diagnòstic com el tractament psicoterapèutic, reeducatiu i psicopedagògic de nens i adolescents amb problemes evolutius, emocionals, conductuals i d’aprenentatge. L’any 1990 es va transformar en la Fundació Eulàlia Torras de Beà. Institut de Psiquiatria i Psicologia del Nen i de l’Adolescent (FETB). Des d’aquests serveis i des de la seva experiència i coneixements de més de 50 anys, Torras de Beà és molt clara: les guarderies les necessiten els pares, però no les necessiten els nens. Inaugurar guarderies és populisme polític. El que és veritablement progressista és subvencionar els pares perquè puguin criar els seus fills fins als tres anys. Els bebès i els nens necessiten els pares. I les guarderies no els poden substituir. Les guarderies, segons la doctora, fan que els nens emmalalteixin més. "I això no s’ha d’assumir com a normal. Espanya és el tercer país que més psicofàrmacs recepta a menors". Però Torras de Beà no es queda només en l’exposició documentada en contra de la tendència de portar els nens a la guarderia sense ni tan sols una sola reflexió, sinó que és promotora juntament amb altres professionals de la medicina, la neurologia, la psicologia i la psiquiatria del manifest “Más tiempo con los hijos”, on es reivindiquen dos anys de maternitat/paternitat garantits pels poders públics i es diu, entre altres coses, això: “Se invierten fondos y recursos en más plazas de guarderías (escuelas infantiles) y, después, en más plazas de aulas de refuerzo para niños con fracaso escolar; en más equipos de salud mental infanto-juvenil; en más hospitales de día; en más psicofármacos para la infancia; en más servicios hospitalarios para niños y adultos con problemas, etc. Sin embargo, se está ayudando poco a los padres, a nivel económico y laboral, a que mantengan un tiempo para estar con sus hijos, para realizar actividades con ellos, fomentando así una adecuada evolución personal y social. Es decir, su salud mental. Éstas son las verdaderas medidas preventivas. Y por eso resultan mucho más rentables económica, social, emocionalmente y en otros muchos sentidos”.

Rosa Garriga és veterinària per la UAB i màster en medicina de fauna salvatge per la Universitat de Londres. Treballa, des de fa cinc anys, al santuari de ximpanzés de Tacugama, a Sierra Leone, del qual és ara la veterinària en cap. Hi atén, principalment, bebès orfes, víctimes de caçadors furtius que maten les seves mares, sovint per menjar-se-les. Els bebès no se'n separen i moltes vegades es troben agafats a les restes de la mare. Abans d'anar a Sierra Leone havia estat treballant, també cinc anys, amb orangutans a Borneo.

Els orangutans, segons Rosa Garriga, són tranquils i solitaris. En canvi, els ximpanzés són superactius i desconfiats. Els orangutans, els goril·les, els ximpanzés i els bonobos formen el grup de simis superiors. Els humans som part de la mateixa família que els grans simis, la "Hominidae". L'ADN dels ximpanzés i els bonobos és en un 98,4% igual al dels humans, i la diferència del nostre ADN respecte al dels goril·les i orangutans és només d'un 2,3% i un 4% respectivament. Encara que s'han fet molts experiments per mesurar la intel·ligència d'aquests primats i la seva semblança amb la dels humans, no s'ha arribat a cap conclusió definitiva sobre la seva intel·ligència ni sobre les seves emocions. Amb Rosa Garriga coneixerem molt millor el món dels simis, ens endinsarem a la selva de Borneo, a Indonèsia, i també a la de Sierra Leone. Serà un viatge apassionant i emotiu de la mà d'una veterinària que ja fa més de 10 anys que està en contacte directe amb orangutans i ximpanzés. Rosa Garriga també és la Tieta Rosa, personatge de literatura juvenil creat per la seva germana Pilar.

En aquesta ocasió, Pascual-Leone ens parlarà de la gestió del temps i de la dificultat de decidir, sobretot, del per què ens costa tant prendre una decisió. I és que, segons el doctor valencià, quan decidim, la decisió que prenem ens canvia. “El cervell és plàstic i és canviat per la decisió i, per tant, no pots tornar a mirar enrere i penedir-te’n, perquè ja ets un altre”. Per tant, i tenint en compte això, “quan es pren una decisió s’ha de ser conseqüent i dedicar tot l’esforç possible en allò que s’hagi decidit”.

Decidir és posar prioritats. Han fet mai un trasllat de pis? Els ha estat fàcil decidir quines coses s’havien de llençar i quines, no? Els recursos són limitats i el temps, la gestió del temps que fem ens pot empènyer a optar per uns camins en lloc d’altres. Segons Pascual-Leone, els humans som bastant irracionals a l’hora de decidir, però ho som de forma predictible. Decidim comparant. El nostre cervell sempre compara. Decidim en el present, però ens projectem en el futur i, d’aquesta manera, creiem saber què ens farà feliços al cap d’un temps, però no ho sabem fer bé. No sabem predir.

Santiago Niño Becerra i Marc Vidal, dues visions de la crisi.

Santiago Niño Becerra i Marc Vidal són dos experts en economia que tenen punts de vista diferents sobre la crisi actual. A tots dos se'ls demanarà que diguin quines són les solucions que proposen per sortir de la crisi i quins són els escenaris de futur. Niño Becerra és clar i contundent: “la crisi actual és sistèmica. No hi ha culpables. El capitalisme s’acabarà el 2070. Som a la precrisi. La crisi arribarà el segon semestre d’aquest any i serà brutal, terrible”. A Niño Becerra se l’acusa de catastrofista i d’apocalíptic i d’astròleg-economista, però, de moment, els fets li van donant la raó. Becerra preveu que l’atur arribi l’any 2012 al 28-31% i que el PIB sigui a Espanya el 2011 del -9/-8,5%. Un altre dels professionals que més han parlat i parla de la crisi amb un to de denúncia és l’empresari i emprenedor Marc Vidal. És llicenciat en Administració i Direcció d‘Empreses i és l’autor d’un dels blogs sobre economia més influents d’Espanya. És cèlebre el seu comentari “El corralito español”, pel qual ha tingut més d’un problema. De paraula fàcil, Vidal no es cansa de fustigar la classe política per la seva inoperància i de denunciar que aquesta crisi té culpables. No s’oblida dels periodistes, als quals ens recrimina que no fem bé la nostra feina. Marc Vidal és un gran coneixedor del nou món que ha o està creant internet: les xarxes socials. És director general de Cink.

El nostre convidat de dilluns que ve és un d'aquells homes que han arribat a ser savis, i cadascuna de les coses que diu és una autèntica lliçó de vida. Després del programa de dilluns passat, amb dues de les persones que fa més temps que advertien del que estava passant i podria passar, aquest dilluns tindrem al plató un home que, amb 93 anys, es manté íntegre i compromès en la consecució d’una societat millor. Sí, i té 93 anys. No vol donar lliçons a ningú. Diu que li queden molt pocs Telenotícies i que no li fa por morir. Amb tot, parla amb modèstia i vehemència del que està passat. Sampedro, economista, humanista i escriptor, crític de la decadència moral i social d’Occident i del capitalisme sense escrúpols, convida a seure i a escoltar, que és el que faré. Dirà tot el que vulgui dir i com ho vulgui dir. Desitgem que vostès facin el mateix a casa seva. És un privilegi escoltar aquestes persones. Sampedro és un lúcid analista del present i un bon coneixedor del passat. “Se nos va el tiempo en tonterías, y no nos enteramos de nada”, diu el professor Sampedro. Serà un honor per a nosaltres tenir l’autor de “La sonrisa etrusca” aquí, i esperem que també ho sigui per a tots vostès.

Aquesta setmana els presentem una dona molt especial. Una dona valenta i decidida, compromesa i generosa. Una dona que, per haver fet la seva feina, va ser segrestada, torturada i violada durant 16 hores, i llençada nua en un carrer de Bogotà. D’aquesta atrocitat, ara en fa 10 anys. Però la Jineth no ho oblidarà mai. No pot ni vol. Es pot? Què va fer Jineth Bedoya per haver de patir el que va patir? Res. Informar. La Jineth és periodista d’un país desfet: Colòmbia. Un país on la vida val tant com el temps que triga un sicari a prémer el gallet. Un país de narcotraficants, de paramilitars, de suposats guerrilles i camp d’actuació d’agències especials dels Estats Units. I un país també de gent com nosaltres, que vol viure en pau i demana que s’acabi el malson que pateixen des de fa molts anys. Jineth Bedoya, 10 anys després d’aquells fets, encara no pot moure’s en llibertat. Ha d’anar protegida i en cotxe blindat. Però no vol abandonar el seu país. No vol marxar a l’estranger, com han fet molts periodistes colombians també amenaçats de mort. Ella s’està allà, ferma, al servei de la transparència, al servei dels ciutadans. I ara ha volgut col?laborar en una campanya d’Itermon-Oxfam contra la impunitat dels crims sexuals contra les dones.

Aquesta setmana els presentem, si em permeten l’expressió, un crack, un professional de la medicina que els fascinarà, que els ajudarà, que els respondrà més d’un interrogant i que els dirà que l’estat d’ànim negatiu permanent pot perjudicar-los greument la salut. Donarà dades, explicarà investigacions i troballes científiques; i farà servir els recursos audiovisuals necessaris per dir-los que davant un fet inesperat i no desitjat, sigui quin sigui, tenim la capacitat de reinventar-nos, que tenim una segona oportunitat. Milions de persones es veuen obligades avui a buscar aquesta segona oportunitat, a repensar-se, a reinventar-se. Mario Alonso és metge especialista en cirurgia general i de l’aparell digestiu, fellow de la Harvard University Medical School i membre de l’Acadèmia de Ciències de Nova York i de l’Associació Americana per l’Avenç de la Ciència. És un gran comunicador i les seves conferències són molt sol?licitades per grans empreses i organismes públics d’Espanya i de l’estranger. Li vam demanar, amb motiu de la publicació del seu últim llibre, “Reinventarse”, que adaptés una de les seves conferències al format del programa “Singulars”. I va acceptar. Així doncs, dilluns tindrem el privilegi de poder assistir a una classe, sessió, conferència ?diguin-ne com vulguin- d’una de les persones més buscades a l’hora de parlar de les potencialitats del ser humà per adaptar-se al canvi. També els explicarem la història de Joaquim Canals, una aparellador d'èxit que s'ha vist obligat a reinventar-se, i avui fa de taxista. Mentre esperen el programa de dilluns, els proposem que ordenin aquests tres verbs segons la importància que vostès considerin que tenen cada un d’ells. Aquí els tenen: TENIR ? SER ? FER

Dilluns, el doctor Mario Alonso ens va dir que davant d’una adversitat greu el primer que hem de fer és demanar ajuda. Això és molt difícil, no cal dir-ho. Molt difícil. I, com que és molt difícil, caiem en una espiral pessimista que acaba destruint-nos en tots els sentits. Ens anul?la, ens bloqueja, no ens deixa avançar i, fins i tot, ens aïlla encara més en un món ple de solitud i de frustració.

Antonio Estévez va passar per aquesta situació. Bé, de fet, encara no n’ha sortit del tot. Ell és enginyer naval i treballava en una empresa en què li tenien prou confiança per poder signar talons de fins a 30 milions d’euros. Ambiciós i inquiet, va veure una oportunitat d’or en els dies del frenesí especulador a Espanya. Es va adonar que hi havia persones que no aconseguien crèdits de les entitats bancàries, i això, com deuen recordar, era ben estrany, perquè gairebé tothom n’aconseguia, de crèdit. I així estem, però bé, aquesta és una altra història.

I Antonio Estévez es va convertir en un “aconseguidor de crèdits”. Trobava clients i els portava a les entitats bancàries. Cobrava la seva comissió i a créixer. 40 oficines per tot Espanya va arribar a tenir. Però la bombolla va esclatar. I Antonio Estévez ho va perdre tot. Avui està arruïnat. Ha perdut tot el seu patrimoni i està pendent de concursos de creditors. La seva vida ha hagut de canviar radicalment i, amb l’ajuda de la seva dona, està a punt de començar de nou al Brasil fent el que feia abans de caure en l’esquer del diner fàcil: d’enginyer naval.

El d’Antonio Estévez és un testimoni dur, sense concessions. Un testimoni que serveix, entre altres coses, per saber què es feia des de les sucursals bancàries i quin coneixement tenien els bancs dels productes que col?locaven als seus clients. Antonio Estévez ho explica tot en el seu llibre: “Reflexiones desde la ruina de la crisis”.

Aquest dilluns els presentem un arqueoastrònom. Sí, ho han llegit bé: arqueoastrònom. Per molt que ens ho expliquin, per molt que ens ho demostrin científicament, hi ha coses que ens costa acceptar des de la raó. Per exemple, si van a Egipte i s’aturen davant de les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí i, evidentment, de l’Esfinx, no se’ls plantegen un munt de preguntes de difícil resposta? La primera, segur que podria ser aquesta: “Com les van fer?”.

Però hi ha persones que se’n fan una altra, de pregunta. Aquesta: “Cap on miraven?”. I aquí és on apareix la figura de l’arqueoastrònom. La figura de Juan Antonio Belmonte. És una autoritat mundial en astronomia cultural i història de l’astronomia, doctor en Ciències Físiques i en Astrofísica per la Universitat de la Laguna. Belmonte ens farà de guia en un recorregut fascinant per alguns dels monuments construïts per les civilitzacions que ens han precedit.

Durant el programa, Juan Antonio Belmonte demostrarà què van mirar per construir algunes piràmides. De veritat, i no es propanganda, els sorprendrà. Segur. En el “Singulars” de dilluns, també els presentarem Josep Maria Bosch, l’astrònom català que va descobrir fa poc un meteorit.

Aviat s’acabarà el curs 2009-2010. Sovint es parla en els mitjans de comunicació d’aquest o d’aquell altre problema que hi ha a les escoles, o de si el nostre sistema educatiu és l’adequat i, sobretot, de si és acceptable que generi gairebé un 30% de fracàs escolar. També es parla sovint dels problemes laborals dels docents, principalment dels mestres de les escoles públiques, i dels canvis i de les reformes que les administracions fan en el sistema educatiu. Però molt poques vegades es parla de la feina ingent que fan molts mestres de les escoles de Catalunya, siguin concertades, públiques o privades, per aconseguir millorar l’ensenyament, per aconseguir millors escoles i per aprofitar i estimular les potencialitats d’aprenentatge que tenen tots els nens i nenes. Hi ha molts mestres, molts més dels que es pugui arribar a pensar, que treballen fora del seu horari, que dediquen 26 de les 24 hores als seus alumnes, a la formació continuada i a millorar les seves tècniques pedagògiques. Des de “Singulars” els volem fer un homenatge, un homenatge a la comunitat educativa de Catalunya, a la comunitat que s’esforça per millorar. Ho farem amb Montserrat del Pozo i amb un reportatge de l’escola pública Ítaca de Manresa. Montserrat del Pozo és una monja de l’ordre de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret i directora del Col?legi Montserrat de Barcelona. És llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, Màster en Psicologia i Gestió Familiar i Tècnica Superior en Imatge i So. Montserrat del Pozo és una pedagoga experimentada i formada amb els educadors més innovadors dels Estats Units, Itàlia i França. Ha estat una de les pioneres a aplicar pedagògicament a Catalunya la teoria de les intel?ligències múltiples, que busca trobar les millors capacitat individuals de cada alumne. L’entrevista a Montserrat del Pozo l’acompanyem, com s’ha dit, d’un reportatge fet a l’escola pública Ítaca de Manresa on un equip d’educadores també treballa per obrir camins alternatius a l’ensenyament de l’escola tradicional.

Aquest dilluns els proposem un programa amb una persona molt singular. Es tracta d’Enrique Cerdá Olmedo, catedràtic de Genètica de la Universitat de Sevilla, enginyer agrònom i doctor en Biologia per la universitat nord-americana de Stanford. També va ser deixeble i col?laborador del premi Nobel de Medicina Max Delbrück, considerat un dels pioners de la biologia molecular. El doctor Enrique Cerdá és un especialista de prestigi internacional en fongs. En sap tant que, quan en parla, ho fa amb un gran sentit de l’humor i amb vehemència. Durant l’entrevista, es difondran imatges en moviment d’alguns fongs. Se sorprendran, de veritat. Són espectaculars. I crec també que se sorprendran que n’expliqui el cicle reproductiu. Amb Enrique Cerdá també parlarem de manipulació genètica, és a dir, de transgènics, de l’agricultura biològica, de la història de l’oli de gira-sol alt oleic, de la pluja àcida i de l’energia nuclear. El doctor Cerdá parla clar i és contundent. Acompanya l’entrevista un reportatge que Georgina Pujol i Toni Bargalló han fet de l’ecogranja Finca El Saüc.

Aquest dilluns 14 els presentem Marta Minguella, una dona entranyable, singular, entregada a la música i a la pedagogia musical des de ben joveneta. Als 5 anys va aprendre a tocar el piano de manera autodidacta. Va estudiar les carreres de solfeig, guitarra i instrumental, i és doctora en Pedagogia Musical pel Mozarteum de Salzburg.

Ha impartit classes de música a nens de La Mina, passant pels millors col?legis de Barcelona, i acabant amb la família reial. Té centenars de premis. Va ser la creadora del grup Nins, i és l’autora de desenes de cançons infantils i de melodies publicitàries, com la de “las muñecas de Famosa”, per exemple. Marta Minguella no pot viure sense la música. Quan els nens la veuen, se’ls il?lumina la cara i la saluden amb devoció. Saben que els entén i que els estima. Per això, pel seu tarannà, perquè als seus 64 anys encara té esperit juganer, li hem posat aquest titular: Marta Minguella, “allegro molto vivace”.

Cap a finals de l’any 2006, a més d’un fons d’inversió i “hedge fund” internacional els va començar a aparèixer entre els confidencials que reben de serveis d’anàlisis i d’informació econòmica a què estan subscrits algun “cigne negre”. Eren els primers senyals de la fi d’una època de creixement espectacular. Una època daurada, basada en el crèdit irresponsable i el consum malaltís. Una època que ja a finals del 2006 se sabia que estava agonitzant. El 27 de març del 2007 es va saber que els preus dels habitatges dels Estats Units havien caigut per primera vegada des del 1996 i que hi començava a haver moltes hipoteques impagades. El 18 de juliol, van fer fallida els fons d’inversió de Bear Sterns. El 9 d’agost, el Banc Central Europeu (BCE) va injectar en el mercat 95 mil milions d’euros, i la Reserva Federal dels Estats Units (FED), 24 mil milions de dòlars. 4 dies més tard, el BCE, la FED i el banc central del Japó (BOJ) tornen a injectar diners de forma conjunta i coordinada. El 31 d’agost, el president nord-americà, George Bush, s’adreça als ciutadans dels Estats Units per tranquil?litzar-los. El 14 de setembre, el cinquè banc del Regne Unit, Northern Rock....... Sí, aquell 2007 va ser clau. Mentrestant, a Espanya, la mentida es va instal?lar al Palau de La Moncloa. No hi havia crisi. Ja ho saben, i no cal perdre ni un minut més en aquesta història trista i depriment. Avui, 17 de juny del 2010, 3 anys després d’aquell 2007, Espanya és plena de “cignes negres”: vigilada, criticada, intervinguda i humiliada. Del “miracle espanyol” s’ha passat a l’“Spain is pain” i a la vaga general convocada per al 29 de setembre. Però de la mateixa manera que a finals del 2006 hi havia confidencials que deien que venien temps molt durs, ara també n’hi ha que diuen que les mesures que s’ha adoptat fins ara per sortir de la crisi són ridícules si es comparen amb les que s’hauran d’adoptar. En més d’una tribuna ja es pot sentir parlar de la necessitat d’un govern d’unitat per elaborar uns Pactes de La Moncloa 2 i convocar eleccions. I una de les raons que s’utilitzen per explicar la necessitat d’aquesta fórmula d’emergència és que a Espanya hi ha una manca de lideratge que impedeix adoptar les mesures necessàries per poder sortir de la crisi i establir unes noves bases per a un creixement més sostenible, no basat en les bombolles. Francisco Longo és l’únic espanyol que forma part del Comitè Assessor en Administració Pública de les Nacions Unides, on només hi ha 20 experts mundials. És economista, director de l’Institut de Gestió Pública, membre de la Càtedra de Lideratges i president del claustre de professors d’ESADE.

Per acabar la temporada abans de les vacances d'estiu, "Singulars" té un convidat d'excepció que es prodiga molt poc als mitjans de comunicació. És Joaquim Fuster, psiquiatre, expert en neurociència cognitiva, investigador i professor de la Universitat de Califòrnia. L'any 1971 el professor Fuster va fer una descoberta cabdal: les seves investigacions el van portar a identificar les cèl·lules de la memòria del treball o memòria activa.

Dilluns 28 acabarem la temporada. I ho volem fer amb un savi, amb un savi català de la neurociència. Durant la seva llarga i dilatada carrera com a investigador i professor de la Universitat de Califòrnia, Joaquim Fuster ha estudiat el cervell humà en el seu conjunt, però ha posat l’èmfasi en el lòbul frontal i en la manera com formem i mantenim la memòria a curt termini, és a dir, la memòria de treball o memòria activa. Joaquim Fuster és un dels màxims experts mundials en l’estudi del còrtex prefrontal, que ell anomena “l’òrgan de la llibertat”, perquè és en aquesta zona del cervell on els humans seleccionem la informació per decidir les nostres accions. Diu el professor Fuster: “No sabem conscientment el que veiem i fem, però inconscientment ho percebem. No fem el que no hem de fer inconscientment.” Com que una de les grans especialitats i descobertes més innovadores del doctor Joaquim Fuster és la memòria de treball, acompanyarem l’entrevista d’un reportatge especial que farem a l’actor Sergi López. Els actors necessiten exercitar aquesta memòria molt més que altres professionals. Ja ho veuran. I, per acabar, un final de festa: Giovanni Tristacci, tenor, estudiant del Conservatori del Liceu, interpretarà en directe, acompanyat al piano per Anna Creixells, “Nessun Dorma”, de Puccini.

En aquest "Singulars" especial parlem amb Najat el Hachmi, escriptora catalana filla de pares marroquins, que va arribar a Catalunya als 8 anys, i que 20 anys després (el 2008) guanyava el "Premi Ramón Llull" de literatura catalana amb la seva novel·la "L'últim patriarca".

Ella és una dona combativa que parla i escriu sense embuts sobre qüestions com la convivència de les diferents cultures que formen la societat catalana actual.

48 hores abans de la vaga general convocada pels sindicats contra la reforma laboral que impulsa el govern Zapatero, tindrem a l'analista financer Jonathan Tepper i el catedràtic d'Estructura Econòmica de l'Institut Químic de Sarrià, Santiago Niño Becerra. Llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d'Oxford, Jonathan Tepper és soci i analista de la firma britànica d'anàlisis financeres Variant Perception, que ha elaborat alguns dels informes més crítics sobre la crisi financera espanyola.

Singulars presenta Antonella Broglia. És una italiana vehement, vital i enèrgica. Li agrada parlar sense deixar de moure's quan fa conferència per tot el món sobre l'impacte de les noves tecnologies en la vida, en els negocis i en les marques. Doctora en Dret per la Universitat de Mòdena, va ser consellera delegada de L'agència Ogilvy & Mather a Roma i, des del 1996 al 2006, consellera delegada i vicepresidenta de l'agència de publicitat Saatchi & Saatchi Espanya.

És membre d’Infonomia i dóna conferències per tot el món en què explica l’impacte de les noves tecnologies en la vida, en els negocis i en les marques. Antonella Broglia ens explicarà per què hi ha raons per ser optimistes. Ho farà amb exemples i els sorprendrà.

En el “Singulars” de dilluns també emetrem un reportatge que la redactora del programa Georgina Pujol ha fet a Georgina Regàs, una emprenedora de 79 anys, la líder i fundadora del Museu de la Confitura que hi ha a Torrent, al Baix Empordà. De Georgina Regàs és aquesta frase: “Si necessites una mà que t’ajudi, la trobaràs al final del teu braç”.

L'únic morosòleg d'Espanya i un dels màxims experts mundials en aquesta matèria. Es diu Pere J. Brachfield, i és professor de Credit Management i director del Centre d'Estudis de Morosologia de l'Escola d'Administració d'Empreses, EAE. És també assessor de PIMEC en la lluita contra la morositat. I què és un morosòleg? Doncs, és un expert en gestió de riscos de crèdit i cobrament d'impagats.

El mes d'agost, l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, anunciava oficialment el final de la pandèmia de grip A que durant més d'un any ha mantingut en alerta el món sencer. Un any després, encara hi ha aspectes poc clars al voltant de la gestió de l'OMS en l'epidèmia global de grip porcina. Les autoritats sanitàries de la majoria de països del món van comprar milions de dosis de vacunes que després no s'han utilitzat perquè la incidència real del virus H1N1, amb una mortalitat d'un 0,5%, ha estat menor que la del virus de la grip estacional de cada any. El nostre convidat, Joan-Ramon Laporte, metge farmacòleg i director de la Fundació Institut Català de Farmacologia, ha estat consultor de l'OMS i ens explicarà molt clarament què va passar. Segons el doctor Laporte, els elements que serveixen per explicar l'embolic global en què l'OMS va acabar convertint la pandèmia de grip A són: una dèbil base científica, l'opacitat en la informació, l'autoritarisme d'aquest organisme internacional, els conflictes d'interessos i la no assumpció de responsabilitats. L'OMS encara intenta refer-se del descrèdit generat per haver sobredimensionat els efectes de l'epidèmia, i, sobretot, per haver ocultat que alguns dels seus assessors científics tenien vincles econòmics amb les farmacèutiques fabricants de les vacunes contra el virus H1N1. Joan-Ramon Laporte ens parlarà també del món dels medicaments i de com hauríem de fer-ne un ús més racional.

El convidat de és Francisco Mora, doctor en Medicina per la Universitat de Granada, doctor en Neurociències per la Universitat d'Oxford i catedràtic de Fisiologia a la Universitat Complutense de Madrid. Però, sobretot, el professor Mora és un entusiasta de la ciència, un divulgador d'aquells que aconsegueixen transmetre la seva passió pel coneixement i el saber. Un defensor de mantenir viva la curiositat al llarg de tota la vida.

Francisco Mora es fa aquestes preguntes: Per què viatjar, viure amb algú i tenir una alta interacció social ens protegeix davant la demència? Per què s’ha de dormir sense llum artificial durant tota la nit? Per què és recomanable aprendre un idioma nou a partir d’una certa edat? Què passaria si poguéssim llegir el pensament? Es pot definir una personalitat normal? Què passa en el cervell d’un psicòpata violent i assassí?

Diu el professor Mora que “res no es pot aprendre si no desperta la curiositat de la persona, si no desperta la seva emoció. I l’emoció sempre arrenca de la interacció que es té amb el món que ens envolta”. Dilluns, doncs, és una oportunitat per aprendre de Francisco Mora i també d’un nen inventor de 13 anys, protagonista del reportatge de “Singulars”.

Presentació màster class Alvaro Pascual-Leone.

Aquest dilluns, dia de Tots Sants, farem un “Singulars” especial. Serà un Nit Temàtica d’unes dues hores i mitja de durada i tindrà aquesta estructura:

- Una màster class sobre el dol que farà el col?laborador del programa i catedràtic de Neurologia de Harvard, Alvaro Pascual-Leone.

- L’emissió de la pel?lícula “Tres colors: blau”, de Krzysztof Kieślowski, interpretada per Juliette Binoche. La pel?lícula, guanyadora de tres premis César, del Lleó d’Or a Venècia i d’un premi Goya, ens explica la història de Julie, una dona que perd el seu marit i la seva filla en un accident de cotxe. De manera magistral, “Blau” retrata les reaccions de la protagonista per superar aquest cop del destí, i la veiem passar del dolor insuportable a la serenitat i l’acceptació de la pèrdua.

- Acabarem la Nit Temàtica amb una conversa on intervindran Alvaro Pascual-Leone, Anji Carmelo, doctora en metafísica, i Jordi Trelis, director de l’Institut Català d’Oncologia, i durant molts anys, cap del servei de Cures Pal?liatives de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Per què hem titulat la Nit Temàtica així: El dol, plorar en confiança? En primer lloc, el dol no és un trastorn ni una malaltia: és la reacció natural, normal i esperada en el cas de qualsevol pèrdua. El dol és el dolor emocional que ens provoca una nova situació, una nova realitat: l’absència de l’ésser estimat.

En general, el procés de dol de totes les persones passarà per cinc etapes, segons la classificació que en va fer la psiquiatra Elisabeth Kübler: - Negació. - Còlera. - Negociació. - Depressió. - Acceptació. En la majoria de casos, la pèrdua d’un ésser estimat se supera amb el temps, amb més o menys dolor, i no ocasiona cap patologia. Però en d’altres, i n’hi ha molts, no se supera sense ajuda. Ajuda, d’això es tracta. Hi ha moltes persones que acudeixen als anomenats “grups de dol” per poder expressar tot el que senten, per poder explotar en companyia d’altres persones que passen o han passat pel mateix procés, en definitiva, per poder plorar en confiança, la confiança de saber que els que et veuen t’entenen.

Conversa A. Pascual-Leone, Anji Carmelo, Jordi Trelis.

Aquest dilluns, dia de Tots Sants, farem un “Singulars” especial. Serà un Nit Temàtica d’unes dues hores i mitja de durada i tindrà aquesta estructura:

- Una màster class sobre el dol que farà el col?laborador del programa i catedràtic de Neurologia de Harvard, Alvaro Pascual-Leone.

- L’emissió de la pel?lícula “Tres colors: blau”, de Krzysztof Kieślowski, interpretada per Juliette Binoche. La pel?lícula, guanyadora de tres premis César, del Lleó d’Or a Venècia i d’un premi Goya, ens explica la història de Julie, una dona que perd el seu marit i la seva filla en un accident de cotxe. De manera magistral, “Blau” retrata les reaccions de la protagonista per superar aquest cop del destí, i la veiem passar del dolor insuportable a la serenitat i l’acceptació de la pèrdua.

- Acabarem la Nit Temàtica amb una conversa on intervindran Alvaro Pascual-Leone, Anji Carmelo, doctora en metafísica, i Jordi Trelis, director de l’Institut Català d’Oncologia, i durant molts anys, cap del servei de Cures Pal?liatives de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Per què hem titulat la Nit Temàtica així: El dol, plorar en confiança? En primer lloc, el dol no és un trastorn ni una malaltia: és la reacció natural, normal i esperada en el cas de qualsevol pèrdua. El dol és el dolor emocional que ens provoca una nova situació, una nova realitat: l’absència de l’ésser estimat.

En general, el procés de dol de totes les persones passarà per cinc etapes, segons la classificació que en va fer la psiquiatra Elisabeth Kübler: - Negació. - Còlera. - Negociació. - Depressió. - Acceptació. En la majoria de casos, la pèrdua d’un ésser estimat se supera amb el temps, amb més o menys dolor, i no ocasiona cap patologia. Però en d’altres, i n’hi ha molts, no se supera sense ajuda. Ajuda, d’això es tracta. Hi ha moltes persones que acudeixen als anomenats “grups de dol” per poder expressar tot el que senten, per poder explotar en companyia d’altres persones que passen o han passat pel mateix procés, en definitiva, per poder plorar en confiança, la confiança de saber que els que et veuen t’entenen.

Luis Garicano és un economista de prestigi internacional i un dels que té més influència a Espanya, segons el “Financial Times”. És doctor en economia per la Universitat de Chicago. Actualment és catedràtic d’economia i d’estratègia en el Departament d’Empreses i d’Economia de la London School of Economics i és el director també de la càtedra FEDEA-McKinsey. És un dels editors també del blog “Nada es gratis”, que patrocina FEDEA. En el patronat de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA) hi ha les entitats financeres i les empreses més importants d’Espanya. És un també dels firmants de les propostes dels anomenats “100 economistes”, l’última de les quals sobre les pensions.

Alfons Cornella és president d'Infonomia, una xarxa que aplega innovadors de tots els àmbits. Ha publicat més de 17 llibres sobre ciència, tecnologia i innovació. Ens dóna les claus de quin tipus d'empreses i serveis marcaran el nostre futur i ens explicarà per què anem cap a una "cosocietat", cap a una nova manera d'organitzar-nos. Des de Catalunya, Alfons Cornella, un autèntic visionari, sap el més nou i revolucionari que s’està fent en qualsevol racó de món, ja sigui a Xangai o a Seattle passant per Tel Aviv. A través de la seva empresa, Infonomia, i dels ja famosos “Updates”, posa al dia tothom que vulgui saber l’últim en qualsevol àmbit: medicina, telefonia, internet, energia, sostenibilitat, infraestructures i un llarg etcètera. A més, Alfons Cornella no es queda aquí, també exposa noves tendències socials, com, per exemple, l’anomenada co-society. Per Cornella “el futur és co-“, és a dir, és un futur de col?laboració, és posar d’acord gent amb idees diferents i empreses de sectors diferents per resoldre problemes complexos en un món cada vegada més complex i divers. Alfons Cornella és físic, fundador i president d’Infonomia. Ha publicat més de 17 llibres sobre ciència, tecnologia i innovació. I uns 1.000 articles sobre com les tecnologies poden transformar l’empresa. I amb l'afegit d'un esplèndid final musical!

Últimament és més freqüent veure o sentir que s’ha obert aquí o allà un altre forn de pa que segueix el mètode tradicional, és a dir, que no ven baguets d’aquelles que al cap de dues hores semblen de goma, sinó que vendrà pa com el que es feia abans. Així mateix, i això no és una cosa d’avui, tots plegats comprem sovint productes orgànics, ecològics, encara que n’hàgim de pagar un sobrepreu molt considerable. Per què? Tenen més propietats nutritives els orgànics que els industrials? Avui gairebé tot producte alimentari industrial té la seva alternativa ecològica. Passen els productes ecològics pel mateix control sanitari que els industrials? Segons dades del govern espanyol, Espanya és el principal productor d’agricultura ecològica de la Unió Europea i el sisè a nivell mundial. S’exporta el 80% de la producció. Espanya és també el líder europeu en cultiu de transgènics, especialment blat de moro. N’hi ha setze varietats modificades genèticament. I s’utilitzen des del 1998. L’any passat la producció es va incrementar un 22%. A Catalunya hi ha diferents organitzacions que defensen, entre altres coses, el respecte al medi, la Terra, i a les varietats pròpies de cada lloc, així com l’alimentació de temporada i saludable. Agricultura industrial o agricultura ecològica? En parlarem amb Pere Puigdomènech, director del Centre de Recerca en Agrigenòmica i professor del Centre Superior d’Investigacions Científiques, i amb Gustau Duch, expresident de “Veterinaris sense fronteres” i autor del llibre “Lo que hay que tragar”.

Lam Chuen Ping. Viu a Barcelona des del 1972. La seva vida és de pel?lícula i en tots aquests anys ha fundat, com a mínim, més de 30 empreses. La Xina d’avui ja no és la que Lam Chuen Ping va deixar fa més de 20 anys. Avui és la segona potència econòmica mundial i aviat, segons els experts, serà la primera. A Catalunya hi ha uns 50.000 xinesos i ja no es limiten només a treballar en restaurants o en les antigues botigues de “Tot a cent”, sinó que des de fa uns anys també regenten bars, fruiteries, perruqueries, botigues de moda, etc. Els xinesos són reservats, han estat educats per callar i són molt treballadors, com el convidat del “Singulars” de dilluns. Lam Chuen Ping és especialista en medicina xinesa, té el número 1 en el registre espanyol d’aquesta especialitat, va ser seleccionador de l’equip espanyol de kungfu i també ha fet d’actor en diferents pel?lícules. És el propietari del restaurant de Barcelona Memorias de China i president de la fundació que du el mateix nom. President també, entre d’altres, de la Unió d’Associacions Xineses d’Espanya. Lam Chuen Ping és un xinès influent a Catalunya i a Espanya. Avui, els xinesos ja no vénen a treballar a Catalunya: vénen a comprar. Lam Chuen ho sap molt bé, això, i els ajuda, com també és un referent de tota la comunitat xinesa de Catalunya.

Santiago Cirugeda és un activista de Sevilla que tracta de canviar l’entorn urbà amb projectes arquitectònics innovadors i barats que generin transformacions social i donin més qualitat de vida. Des del seu estudi Recetas Urbanas fa una arquitectura i un urbanisme social molt adaptats a les necessitats del ciutadà. Són les seves “estratègies subversives d’ocupació urbana”. És molt crític amb els seus companys de professió, a qui dóna la responsabilitat de destruir el territori amb la seva signatura oficial. Tampoc no sent admiració pels arquitectes de renom, de qui diu que estan més preocupats per l’estètica que per una altra cosa. Santiago Cirugeda diu que li van regalar el títol d’arquitecte a Barcelona a canvi de fer classes. A Sevilla va estar estudiant la carrera durant 10 anys i el van acabar expulsant. Però ell ja construïa de forma il?legal. No li agrada que li diguin que és arquitecte, s’estima més aparèixer com a ciutadà. Se’l defineix com a arquitecte social, com un expert també en guerrilla housing i, com a tal, intenta aprofitar els buits legals en benefici de la comunitat. Amb tot, els seus detractors l’acusen d’utilitzar alegalment espais comuns, com carrers, jardins i terrats, en benefici d’uns quants. Al “Singulars” de dilluns també oferirem un reportatge que hem fet a l’arquitecte Enrique Rovira-Beleta. Amb ell veurem d’una manera molt clara com es fa una arquitectura encara avui que no té en compte les necessitats de les persones amb disminucions físiques.

Dilluns 20 acabem l’any amb un “Singulars” que dedicarem a parlar dels beneficis de l’exercici físic per a la salut del cos i de la ment. Ho farem amb el catedràtic de neurologia de Harvard i col?laborador del programa, el doctor Álvaro Pascual-Leone, i la doctora en psicologia i professora de la universitat alemanya de Frankfurt Cynthia Quiroga. Torna al plató de "Singulars" el neuròleg de Harvard Álvaro Pascual-Leone, col·laborador del programa. En aquesta ocasió, Pascual-Leone ens parlarà dels beneficis de l'exercici físic per a la salut del cos i de la ment. El nostre "neuròleg de capçalera" ens explica com l'exercici no només afavoreix un millor funcionament del sistema cardiovascular, sinó que modifica el cervell. Pascual-Leone explicarà la importància de les endorfines per al nostre benestar i la doctora Quiroga ens parlarà dels efectes del tango. Resulta que Cynthia Quiroga és l’autora d’un treball acadèmic que ha estat premiat per demostrar científicament com el tango és a la vegada un estimulant cerebral i un relaxant muscular.

Encetem l'any amb una entrevista molt interessant al periodista Valentí Popescu, que s'inclou dins de la nit temàtica dedicada a Romania en el marc del projecte "D'aquid'allà", del canal 33:

Valentí Popescu és romanès de naixement, però té la nacionalitat espanyola i diu que ja es considera català. A Singulars repassarà els fets històrics dels quals ha estat testimoni, com ara la caiguda del mur de Berlín o la dissolució de la Unió Soviètica. Barberà també li preguntarà sobre el paper del periodista en l'era digital.

Un periodista amb més de 50 anys de professió i que ha estat testimoni d'alguns dels fets més decisius de la història del segle XX. El programa s'inclou dins de la nit temàtica dedicada a Romania en el marc del projecte "D'aquíd'allà". Dilluns, 3 de gener, el programa "Singulars" comença l'any amb un convidat que ha estat testimoni d'alguns dels fets més decisius de la història del segle XX. És Valentí Popescu, un periodista amb més de 50 anys de professió i coneixedor profund de la realitat dels països de l'antic bloc de l'Est. Popescu és romanès de naixement, però va arribar a Catalunya amb 12 anys i diu que ja és més català que romanès. Encara en actiu, Valentí Popescu col·labora en diversos diaris i és comentarista de la BBC i la cadena alemanya WDR. A "Singulars" repassarem amb ell fets cabdals com la caiguda del mur de Berlín o la dissolució de la Unió Soviètica, però també parlarem de qüestions d'actualitat i li demanarem com veu el paper del periodista en l'era digital. "Singulars" s'inclou dins de la nit temàtica dedicada a Romania en el marc del projecte "D'aquid'allà", del canal 33.

Començarem aquest dilluns 10 de gener amb un dels convidats més estimats per la nostra audiència, tant la directa com a través d’internet. Es tracta del metge especialista en cirurgia general i aparell digestiu Mario Alonso. El doctor Alonso és un conferenciant internacional molt sol?licitat. El 10 de maig de l’any passat va venir al “Singulars” a presentar el seu llibre “Reinventarse. Tu segunda oportunidad”. Avui ja se n’han fet 9 edicions i durant moltes setmanes va arribar a ser un dels tres llibres de no-ficció més venuts a Espanya. Mario Alonso ens explicarà dilluns com ho hem de fer per aprofitar les nostres capacitats i potencials, la nostra creativitat. Ens convidarà a escoltar-nos i ens dirà que el món no canviarà si no canviem nosaltres: “si som capaços de creure, serem capaços de crear”. I no es perdin tampoc el reportatge fet per Georgina Pujol i Toni Bargalló. Els asseguro que els sorprendrà.

Les persones que han tingut un revés en la vida saben perfectament què és l’estrès i el que ocasiona. És evident també que les persones hiperocupades també ho saben. I moltes, moltes mares treballadores, també. I així podríem continuar. Amb tot, com diu la definició, “un cert nivell d’estrès es considera positiu”, però viure de forma permanent amb estrès només et porta a un lloc: al desastre.

I aquest dilluns volem contribuir en la lluita contra l’estrès, l’estrès que ocasiona, sobretot, una situació d’amenaça generalitzada com l’actual. Per fer-ho, tenim la gran sort de presentar-los Andrés Martin. És llicenciat en Ciències per la Universitat de Navarra, màster en Administració d’Empreses i postgrau en Psicologia. Ha estat directiu en diferents empreses internacionals fins que un dia va decidir canviar de rumb i se’n va anar a la Universitat de Massachusetts per estudiar com reduir l’estrès. En va esdevenir professor i ara és un dels conferenciants més sol?licitats per diferents col?lectius, des d’equip mèdics, passant per esportistes d’elit i acabant en els equips directius d’empreses multinacionals. Andrés Martin ens explicarà què és el “mindfullness” o l’anomenada “consciència plena”.

En el programa de dilluns també hi haurà una altra persona especial parlant-nos d’estrès: l’humorista i monologuista Godoy.

Santiago Niño Becerra, catedràtic d’Estructura Econòmica de l’Institut Químic de Sarrià, és un dels professionals de què parlava abans que va avisar més que aquesta crisi no era de les cícliques i normals que regularment té el capitalisme. Va ser dels primers, si no el primer, que va utilitzar el terme “crisi sistèmica”. Amb ell parlarem de la situació actual i del que encara ens espera. I, a més, completarem l’entrevista amb un breu cara a cara entre un estudiant d’economia de la Universitat de Barcelona i una nova llicenciada en administració i direcció d’empreses de l’IQS.

Niño Becerra va ser un dels primers a predir la crisi actual en el seu llibre "El crash del 2010", i ara volem que ens ajudi a mirar endavant i a interpretar qüestions que ens afecten a tots, com la reforma de les pensions i del mercat laboral, o la viabilitat de l'estat de les autonomies, ara posat en dubte des de diversos fronts.

Aquesta setmana "Singulars" té un convidat realment excepcional, conegut arreu del món com un dels gurús del moviment "slow". És Carl Honoré, periodista i escriptor. El seu llibre "Elogi de la lentitud", considerat la Bíblia del moviment "slow", és un "best seller" a tot el món. Reflexiu i irònic alhora, Carl Honoré va ser una de les primeres veus a qüestionar l'era de la velocitat, en què vivim tots immersos des de la revolució industrial.

Els llibres de Carl Honoré “Elogi de la lentitud” i “Sota pressió” són avui manuals de capçalera per a qualsevol persona que pensi que la vida és alguna cosa més que anar de pressa. I, a més a més, “Sota pressió” descriu com “utilitzant els nostres fills com a forma de reviure la nostra vida, o per compensar les nostres frustracions personals, hem destruït la màgia i la innocència de la infantesa.”

Carl Honoré (Escòcia, 1967). Després de llicenciar-se en història a la Universitat d’Edimburg, va treballar amb els nens del carrer del Brasil. Allà es va començar a interessar pel periodisme. Els seus articles han estat publicats per les capçaleres més importants del món anglosaxó.

Jorge Pérez-Calvo Soler, “una persona agressiva té problemes al fetge” Parlarem de nutrició i de quins aliments ens ajuden a mantenir una bona salut física i mental. El nostre convidat és el metge Jorge Pérez-Calvo, especialitzat en medicina naturista i biològica, i en dietoteràpia. Amb més de 25 anys d'experiència, el doctor Pérez-Calvo és professor de la Universitat Ramon Llull. Segons Jorge Pérez-Calvo, la nostra alimentació és la base del nostre benestar. Moltes malalties es podrien evitar si seguíssim una alimentació més equilibrada.

En el món d'avui les idees religioses s'esvaeixen. Estem entrant en l'era de la postreligió. La física suggereix un principi de l'Univers que no necessita cap déu, ni tampoc déu sembla necessari per explicar l'origen de l'home. La idea de déu va ser construïda pel cervell humà perquè és útil per a la supervivència. Avui la neurociència ens ensenya que la idea de Déu es construeix pels sistemes cognitius del cervell sense cap connotació especial ni sobrenatural, tal com ho fa per a altres idees i buscant un propòsit, el de la supervivència. Déu no existeix en el món. Déu no existeix més enllà de l'existència de l'home. A l'home només li queda aquest sentiment últim, personal, incomunicable amb el qual crea la seva pròpia religiositat, amb la qual neix i mor.”

La que acaben de llegir és la ressenya editorial de l’últim llibre del neurocientífic Francisco Mora, “El dios de cada uno”. Sobre l’existència de déu, sant Tomàs d’Aquino va dir en la seva “Summa de teologia”: “Tot ésser necessari troba la seva necessitat en un altre, o no la té. D'altra banda, no és possible que en els éssers necessaris es busqui la causa de la seva necessitat portant aquest procedir indefinidament, com va quedar provat en tractar les causes eficients (núm. 2). Per tant, cal admetre una cosa que sigui absolutament necessària, i que la causa de la seva necessitat no estigui en un altre, sinó que ell sigui causa de la necessitat dels altres. Tots li diuen déu”.

Trobaríem molts premis Nobel que creuen en l’existència de déu, com també en trobaríem que diuen el contrari.

El neurocientífic Francisco Mora, doctor en Medicina per la Universitat de Granada, doctor en Neurociències per la Universitat d’Oxford i catedràtic de Fisiologia a la Universitat Complutense de Madrid, especialista en envelliment neuronal i defensor i divulgador de la Neurocultura, és molt clar a l’hora de dir si existeix o no déu: “Déu és una idea construïda pel cervell humà”. Amb aquesta claretat exposarà el seu pensament en el programa. El doctor Francisco Mora és vehement i no deixa indiferent ningú.

El programa del dilluns 21 l’acabarem amb una actuació extraordinària de dues alumnes del Conservatori del Liceu.

El convidat de "Singulars" és Borja Mateo, llicenciat en Dret Econòmic i un expert en mercat immobiliari. El seu llibre "La verdad sobre el mercado immobiliario español", que aporta dades inèdites sobre les dimensions de la crisi immobiliària espanyola, és ja de lectura obligada per a economistes i per a tot aquell que vulgui entendre què ha passat al mercat immobiliari en els últims anys. Borja Mateo ha treballat durant anys en un dels banc més importants d'Alemanya, i per tant coneix molt bé i des de dins com funciona el sector financer espanyol i europeu. Mateo ens aportarà dades que no són precisament encoratjadores. El "forat" que la crisi immobiliària ha deixat en els bancs i caixes espanyols és de 67.605 milions d'euros, xifra que representa aproximadament un 7% del PIB espanyol. Ens parlarà de la caiguda dels preus dels pisos: les estadístiques parlen d'un 15%, però ell diu que ens els pròxims 2 o 3 anys hi podria haver una caiguda d'un 20% addicional. Borja Mateo parla molt clar i assenyala culpables directes de la crisi immobiliària: el Banc d'Espanya, la classe política espanyola i el Banc Central Europeu, als quals acusa d'irresponsables. Per entendre de quina manera aquesta irresponsabilitat ha afectat la vida de milers de persones, explicarem la història d'una d'elles: la d'una dona que està a punt de perdre la casa i que té un deute hipotecari de 200 mil euros.

En el programa parlarem d'emocions, de com educar-les, de com millorar la nostra intel·ligència emocional. Ho farem amb el psicòleg i professor de la Universitat de Màlaga Pablo Fernández Berrocal, que, a més, dirigeix el grup d'investigació sobre Emoció i Cognició d'aquesta universitat. El professor Fernández Berrocal diu que la intel·ligència emocional és l'habilitat per percebre, comprendre i regular les nostres emocions i les del altres.

Jose Hermida, conferenciant, coach i professor de l’Institut Nacional de l’Administració Pública, autor del llibre “Hablar sin palabras”. No tenim feina. Tenim una entrevista. Quan tinguem l’interlocutor al davant, què fem? Li demanem feina o li oferim la nostra col?laboració? Durant l’entrevista, demanarem a Jose Hermida que ens defineixi tot un seguit de personatges coneguts a partir d’una sola imatge.

Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en psiquiatria i neurologia Nolasc Acarín ha estat professor de la Universitat Pompeu Fabra, i va ser durant 34 anys cap del servei de Neurologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Ha publicat 23 articles científics en revistes mèdiques i diversos llibres, entre els quals destaca “El cervell del rei” i “Alzheimer, manual d’instruccions”.

El dilluns 28 de març tindrem al plató de "Singulars" un rebel, un activista social, una d'aquelles persones convençudes que canviar el món és possible. És l'economista Arcadi Oliveres, professor del departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau. Oliveres, que sempre s'ha mostrat crític amb el poder polític i econòmic, és, en aquests moments, una de les veus que s'alcen amb més contundència contra el que ell anomena "les perversions financeres" del sistema capitalista. Arcadi Oliveres denuncia sense embuts els qui ens han portat a la crisi actual: els especuladors que mouen bilions i bilions de dòlars sense que ningú els posi cap fre. Ens diu que el capitalisme financer és pervers i genera desigualtats i injustícies, i que cal plantar-hi cara i canviar-lo.

Parlarem amb Ada Colau i Fernando Pedro Méndez d'una qüestió que ja ha afectat 50 mil famílies només a Catalunya: el desnonament de l'habitatge per no poder pagar la hipoteca. Des de l'any 2007, 271.500 persones a Espanya han perdut casa seva per no poder assumir el deute hipotecari. El 2010, 93.622 persones s'han trobat en aquesta situació. Casa per hipoteca? Per respondre a aquestes preguntes, dilluns un cara a cara. Hi hem convidat Ada Colau, advocada, membre de l’observatori DESC i membre destacat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca; i Fernando Pedro Méndez, advocat, coautor de l’article que va permetre la subrogació d’hipoteques, membre de la comissió d’experts que va redactar la llei del sòl actual i expert internacional en sistemes registrals i desenvolupament del crèdit hipotecari.

“La llet materna és un aliment complet”, diu Olga Cuevas. “La llet és capaç de nodrir i fer créixer un nadó. Les anàlisis de laboratoris ens mostren que té proteïnes, greixos, carbohidrats, minerals i vitamines d'una forma totalment assimilable per al lactant. Per això, ens han fet creure que si no prenem lactis ens cauran les dents, se'ns desintegraran els ossos i que els nostres fills no creixeran. No obstant això, el sentit comú ens diu que la llet és per als lactants i que en la natura, els animals adults no mamen i molt menys ho fan de femelles d'una altra espècie. El sentit comú no enganya, la llet és per mamar-la. (...) En resum: els lactis tenen un alt contingut en antígens que 'esgoten' el sistema immunitari, i el fan més vulnerable a les infeccions i malalties directament relacionades amb el nostre sistema immunològic. S'han descrit molts problemes relacionats amb els lactis, com ara problemes circulatoris, al·lèrgies, immunodepressió, diabetis juvenil, malalties otorinolaringològiques, asma, acumulació de mucositats, especialment en els òrgans genitals femenins i en l'aparell auditiu.” En el programa podrem veure la preparació d’alguns menús vegetarians.

Què és un psiquiatre de família? Un psiquiatre de família és el professional de la psiquiatria que tracta temes derivats de la convivència familiar i, especialment, els que deterioren les relacions entre els membres d’una família, ja siguin entre pares i fills, entre la parella de pares, entre germans o entre parents. És ben evident, és un fet ben clar, vaja, que en els últims anys la figura dels pares i la dels mestres s’ha anat deteriorant. Pares i mestres han perdut autoritat, i són molts els joves orfes de valors que els permetin conviure en una societat cada vegada més complexa, dura i exigent. Avui també, són molts els joves que dediquen més hores a distreure’s a internet que en bones lectures. Joves que arriben a casa i gairebé no parlen amb els seus pares i, en canvi, es passen moltes hores en les xarxes socials. Mai, segons diuen els especialistes, els joves havien estat tan protegits. Per Paulino Castells cal tornar a educar, educar en el sacrifici i en la moral del treball. Paulino Castells és doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, i especialista en pediatria, neurologia i psiquiatria i és autor de més de 20 llibres sobre la seva especialitat.

Lourdes Benería, catedràtica de Planificació Regional i Ciutadana de la Universitat nord-americana de Cornell, i Carmen Sarasúa, professora d’Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, creuen que els governs protegeixen els que han provocat la crisi i els aparells judicials no els persegueixen. I, per evitar aquesta sensació d’impunitat sense responsables, demanen la creació d’institucions i procediments per perseguir els responsables del que anomenen “crims econòmics contra la humanitat”. Lourdes Benería i Carmen Sarasúa tenen molt clar quins són els responsables: els que van defensar la liberalització sense control del mercats financers, els executius i empreses que es van beneficiar dels excessos del mercat durant el boom financer, els que van permetre les seves pràctiques i els que els permeten sortir indemnes i enfortits, amb més diner públic, a canvi de res.

Eduard Rodríguez Farré: "Radiació nuclear invisible i inodora, però devastadora" El professor Rodríguez Farré ens explica de manera clara i contundent que, quan es parla de radiació, no hi ha dosi segura. L'única radiació acceptable, ens diu, és la radiació natural. Quins són els efectes de la radiació sobre la salut? Com afecten els nostres òrgans interns els isòtops radioactius, que es poden concentrar al cos durant molts anys?

Amb 32 anys ja codirigeix un dels programes estrella del MIT, el prestigiós Massachusetts Institute of Technology, als Estats Units. És el l D-Lab, un projecte que combina el component acadèmic amb la recerca i l'aplicació sobre el terreny de tecnologies que aportin solucions concretes a les necessitats dels països en vies de desenvolupament. Va marxar un any a Bolívia quan va acabar la carrera, i allà va adonar-se que podia utilitzar els seus coneixements per posar en marxa projectes senzills, barats i fàcils de construir, però que podien ajudar a millorar la vida quotidiana de les persones. Aquesta idea és el motor del D-Lab: transferir coneixement i tecnologies de baix cost a les comunitats que les necessitin.

En la seva extensa obra, l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano ha barrejat tots els gèneres amb un objectiu clar i inamovible: denunciar els abusos del poder i reclamar la dignitat dels ciutadans anònims. Galeano rebrà a Barcelona el Premi Vázquez Montalbán de periodisme. Aquest dilluns també tindrem un altre convidat molt especial. Es tracta del cantautor Paco Ibáñez, que interpretarà una de les seves cançons com a homenatge al seu amic Eduardo Galeano.

Florian Mück, “Europa és molt més que una moneda”. Les beques Erasmus et fan, vulguis o no, conèixer d’altres europeus i, en definitiva, et fan conèixer més Europa. I és justament aquest esperit el que un alemany, que va arribar a Catalunya amb una beca Erasmus l’any 1997, vol aprofitar per aconseguir: que els europeus ens coneguem molt més entre nosaltres amb l’objectiu de superar realment les fronteres. Ell és Florian Mück. És expert en comunicació i organització creativa i imparteix cursos de retòrica i de comunicació verbal a l’escola de negocis IESE. Mück explicarà d’una manera singular el seu gran objectiu: la creació d’un gran festival europeu que serveixi de punt de trobada de la cultura, l’art, la gastronomia i altres manifestacions que uneixin els ciutadans de tots els racons d’Europa. A més de parlar sobre Europa d’una manera que no se l’esperen, Mück també ens explicarà les regles d’or de la retòrica. El reportatge el dedicarem a 4 ciutadans de diferents països de la Unió que viuen i treballen a Barcelona.

Stéphane Hessel, amb el seu llibre “Indigneu-vos”, va sacsejar consciències i, des de fa uns dies, a les llibreries de tot l’estat, es pot trobar “Reacciona”, un llibre amb col?laboracions d’onze veus indignades que invita a l’acció. Una d’aquestes veus és Lourdes Lucía, jurista i editora, fundadora d’ATTAC Espanya. Dilluns serà la convidada de “Singulars”, i l’acompanyarem amb un reportatge que hem fet a una d’aquestes persones que necessitarien moltes hores de televisió per poder-la homenatjar per la feina que fa. Es tracta de Montserrat Galí i de la seva pensió social. Jaume Barberà entrevista Lourdes Lucía, nascuda al Sàhara i llicenciada en Dret per la Universitat Complutense de Madrid. Una dona combativa, una activista social que des de fa anys combina la seva feina com a jurista amb la lluita per promoure una major participació dels ciutadans en la vida política.

Maria Teresa Guardiola és metgessa, té 92 anys i fins fa molt poc encara passava consulta perquè no volia deixar els pacients que omplien la seva sala d'espera. Va estudiar medicina a l'Hospital Clínic de Barcelona, en una època en què gairebé no hi havia dones a la universitat. A Medicina n'eren dues, i ella explica com a anècdota que un dia els professors no les van admetre en una classe sobre sexualitat.

De tant en tant, passa que et trobes amb personatges fascinants. Fascinants pel que saben, pel que han viscut i sentit i per la manera com s’expressen. Aquest és el cas de Teresa Guardiola. Tota una vida dedicada a la medicina. Especialista en neonatologia i formada en nutrició pel White Memorial Hospital de Los Angeles, Teresa Guardiola és encara avui una dona extremadament activa. Teresa Guardiola ens parlarà de com arribar a gran amb una bona salut i una bona qualitat de vida. I, per aconseguir-ho, ens parlarà de quatre eixos que considera indispensables: l’alimentació i la forma de menjar, la respiració, el pensament i el que ella anomena “els calaixets psicològics”

Aquest dilluns acabarem la temporada. I ho volem fer amb un banquer. Sí, ho han llegit bé: un banquer. Com saben, ens hem referit molt a l’actuació dels bancs en aquesta crisi en gairebé totes les entrevistes que hem fet, amb l’objectiu d’intentar explicar-la. Això sí, amb discursos diferents dels, diguem-ne, “oficials”. Per tant, el que farem dilluns és entrevistar un banquer singular, un professional de la banca amb més de 30 anys d’ofici i que avui és el subdirector general de “Triodos Bank”. Ens referim a Joan Melé. No esperin o pensin que Joan Melé ens aclapararà amb dades, balanços, informes, auditories... Doncs no. Ja saben que als que fem aquest programa ens agrada sorprendre. I és justament això el que farem dilluns. Ho sabien que, de la mateixa manera que un altre món és possible, també ho és una altra banca? Segur. Melé ens parlarà de diner i de consciència. Estic totalment convençut que la seva intervenció la recordaran durant bastant temps. Com també recordaran el reportatge que hem dedicat a Mercè Cantarero. Administrativa sense feina, dos fills i una hipoteca que no pot pagar. La seva família menja gràcies al programa d’aliments de la Creu Roja. Joan Melé, un banquer poc habitual I per acabar el programa i la temporada, Chamorro-Terraza & Friends amb Andrea Motis hi posaran el punt final.

Cap a on va tot plegat? Això és el que preguntem als nostres dos convidats, Santiago Niño Becerra i Arcadi Oliveres, dos economistes lúcids i rigorosos acostumats a dir les coses pel seu nom. Els demanem, amb la seva capacitat d'anàlisi, que ens ajudin a saber com pot evolucionar la situació en els pròxims mesos. Arcadi Oliveras és doctor en Ciències Econòmiques, professor del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, president de Justícia i Pau i autor del llibre “Aturem la crisi”. Santiago Niño Becerra és catedràtic d’Estructura Econòmica a l’IQS/Universitat Ramon Llull i autor del llibre premonitori “El crash del 2010” . Per Becerra, aquesta crisi no té culpables, s’ha gastat molt més del que es podia i ara s’ha de pagar el que es deu. Poques coses es poden fer per aturar-la. En canvi, per Oliveras, la crisi té culpables amb nom i cognoms i es poden fer moltes coses per sortir-ne.

Ens retrobem amb la doctora Teresa Guardiola. Treballa incansablement des de fa mesos en un llibre que vol que sigui un recull de tota l'experiència acumulada durant més de 60 anys de tracte directe amb els pacients. La nutrició, com ens alimentem; la respiració, i el pensament són els tres eixos que segons Teresa Guardiola són bàsics per viure millor i envellir bé. És una cita esperada, perquè després de la seva presència al nostre plató la temporada passada, hem rebut desenes de trucades, correus i comentaris al Facebook demanant-nos poder escoltar més estona els seus savis consells.

Entrevistem Maria Reig, una empresària i inversora que ha estat també membre del Parlament i del govern d'Andorra i membre de la Comissió Redactora de la Constitució andorrana. L'economia i la política són dues de les passions d'aquesta dona llicenciada en Dret i en Belles Arts. Amb Maria Reig no parlarem de la crisi, sinó de com en podem sortir molt més forts. Els sorprendrà la claredat amb què exposarà la situació actual de Catalunya i d’Espanya. I, després, que cadascú faci el que hagi de fer.

Avui els presentem un “coach” empresarial que, de veritat, és singular, molt singular. És Emili Duró, economista i màster en Administració d’Empreses. Conferenciant internacional, imparteix els seus cursos i conferències a les empreses més importants de Catalunya i d’Espanya. Un dia algú va gravar una de les seves conferències i la va penjar a You Tube. A causa d’aquell fet, a Emili Duró li va canviar la vida. Ell no es considera “coach” i tampoc no vol ser una persona mediàtica. Diu que més aviat és pessimista, però que lluita per no ser-ho. En les seves conferències, Emili Duró parla de com millorar el nostre "coeficient d'optimisme" i explica la seva experiència personal per motivar els qui l'escolten. El seu no és un optimisme irreflexiu o utòpic. Amb la vehemència i expressivitat que el caracteritzen, es declara un pessimista sense concessions. El secret és valorar el que tenim i no deixar-nos endur per les emocions destructives. Emili Duró diu que és imprescindible viure el present, lluitar per començar cada nou dia com si fos el millor del que ens queda de vida.

Doncs bé, avui els presentem tota una autoritat en gastroenterologia que, a més, és un gran pediatre. Es tracta del doctor Ramón Tormo Carnicé. El doctor Tormo és un apassionat de la seva feina i si per descobrir una intolerància o una al·lèrgia s’ha de fer ell mateix un enginy per al seu laboratori, no s’ho pensa gaire: se’l fabrica i punt. El doctor Ramón Tormo és pediatre per la Universitat de Barcelona i també especialista en Malalties de l’Aparell Digestiu per la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant més de 30 anys va dirigir la Unitat de Gastroenterologia Pediàtrica i Nutrició de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Venerat pels seus pacients, el doctor Tormo és dels metges que sap escoltar. Per la seva consulta passen nens i adults amb afeccions sovint difícils de diagnosticar, com les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries. Parlarem de la malaltia celíaca i de les al·lèrgies a determinats aliments, afeccions que cada cop afecten més nens i adults, i li preguntarem quins són els mecanismes de l'al·lèrgia i si hi ha alguna relació entre aquestes alteracions del sistema immunitari i la nostra dieta.

Ens visita Rafael Santandreu, llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, especialitzat en psicologia clínica al Centre di Terapia Strategica de Arrezzo, Itàlia, i formador en psicologia al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Amb ell analitzarem les creences irracionals i les necessitats fictícies que condicionen la nostra felicitat i l'estabilitat emocional. El seu llibre “El arte de no amargarse la vida” és un dels més venuts actualment en l’apartat de no ficció. Per Santandreu, “no ens afecta el que ens passa, sinó el que ens diem que ens passa”.

Al plató de "Singulars" tindrem Luis Garicano, doctor en Economia per la Universitat de Xicago i catedràtic d'Economia i Estratègia a la London School ofEconomics. Fa gairebé dos anys, el professor Garicano va ser un dels firmants del "Manifest dels 100 economistes", un document on un grup d'economistes influents proposaven al govern espanyol una sèrie de mesures per redreçar el rumb i sortir de la crisi. Les coses no han anat precisament a millor i les xifres d'atur han superat ja les previsions més pessimistes. Per Luis Garicano, només aconseguirem remuntar si s'emprenen reformes en 5 àmbits concrets: el laboral, el de l'educació i la ciència, el sector financer, el sector públic i el sistema de pensions.

Amb talent i un entusiasme que s'encomana, Sònia Fernández-Vidal ha aconseguit el que semblava impossible: un "best-seller" de física quàntica! Concebut com una aventura, com un conte, el llibre pretén acostar als lectors adults i adolescents tots els misteris i les meravelles del món quàntic, explicat des de la fantasia i la imaginació. Segons ella, tots estem més interrelacionats del que ens pensem, ja que absolutament totes les partícules de les quals estem formats van sorgir en el "big bang", quan es va crear l' univers. Per tant, estem interrelacionats des d'aquell mateix moment.

Aquest dimarts tindrem l’oportunitat d’entrar per una porta especial, màgica: la porta dels tres panys. Una vegada l’obrim, ja res no tornarà a ser igual. Perquè veurem coses que no oblidarem, que ens faran pensar, que ens faran créixer, que ens faran ser més conscients de qui i què som. Només caldrà fer les preguntes correctes i està disposats a canviar de camí. Sí, és a dir, a estar disposats a obrir la nostra ment i deixar-nos emportar pel que una persona especial ens explicarà. Ella és Sònia Fernández-Vidal, llicenciada en Física per la Universitat Autònoma de Bellaterra, doctora en Informació i Òptica Quàntica. I amb experiència al Laboratori Nacional de Los Alamos, als Estats Units; al Centre Europeu d’Investigació Nuclear (CERN), a Ginebra, i a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), de Castelldefels. És l’autora també del llibre “La Porta dels tres Panys”, tot un èxit de vendes, en català i en castellà. Explica conceptes tan difícils d’entendre com el de la superposició, per exemple. O, si volen, si estem vius i morts alhora.

Pedro Olalla és d’Astúries, escriptor, hel·lenista, filòleg, traductor, cineasta, fotògraf i professor de la Universitat d’Atenes. Olalla és extremadament dur i crític i diu ben clar que els que controlen el poder financer s'estan apropiant del poder polític a través del deute dels estats. Per Pedro Olalla, el que ha passat a Grècia no és només cosa dels grecs, és una amenaça per a tothom. L'indigna el discurs polític i mediàtic dels països europeus, Espanya inclosa, que diuen "nosaltres no som com Grècia"; titllen els grecs de poc treballadors i diuen que es mereixen el que els està passant. Per ell, la crisi no és altra cosa que un atac econòmic organizat pels poders financers, i defineix el deute com un producte dissenyat com a arma de sotmetiment dels ciutadans.

El filòsof i escriptor italià Franco Berardi va ser un dels líders de les revoltes del 68 a la Universitat de Bolonya. Berardi conserva intacte el seu tarannà contestatari i ens diu que a partir de la crisi que s'ha instal·lat en el cor d'Europa, estem immersos en una nova lògica: la de sacrificar el nostre nivell de vida actual per poder pagar els deutes acumulats per l'elit financera. "Aquesta catàstrofe -diu- no té solució, i donat que la barbàrie és el nou ordre social europeu, l'única cosa que podem fer els ciutadans és canviar la paraula 'democràcia' per la paraula 'autonomia'". Autonomia de les forces de producció, autonomia tècnica, cultural, creativa. Berardi és italià, i a la xarxa se’l coneix per “Bifo”.

Francisco José Rubia, neurocientífic eminent: “Som realment lliures?”

Francisco José Rubia és un dels més destacats investigadors europeus en el camp de la neurociència. Amb ell buscarem respostes a preguntes com: per què somiem? Com aprenem? Què són les emocions? Com sorgeix la consciència? Hi ha diferències entre el cervell de l'home i el de la dona? L'agressivitat és innata? Parlarem d'aquestes i altres qüestions, com la memòria, la llibertat individual i els límits del coneixement humà. El professor Rubia ens diu que el cervell no es refia de la consciència, que els codis morals són innats i són fruit de l'evolució i que la memòria és limitada.

Josep Maria Gay de Liébana, doctor en Economia Financera i Comptabilitat i en Administració d’Empreses. Gay de Liébana és professor d’Economia Financera a la Universitat de Barcelona. El que demanarem al professor Gay, que ens expliqui per què l'economia espanyola no avança o quants diners deuen realment les administracions públiques, les empreses i les famílies. En definitiva, quants diners deu en total l'estat espanyol i com ha estat possible arribar a la situació actual, en què el deute és quatre vegades més gran que el Producte Interior Brut d'Espanya. Els millors aliats del “benefici a qualsevol preu” que caracteritza els banquers han estat i encara són els mandataris de qualsevol govern: els bancs han guanyat el que mai no s’haurien pogut imaginar; i els polítics, víctimes de deliris de grandesa i de somnis electorals, han hipotecat els països per generacions. I la majoria de ciutadans callant, aplaudint i participant en la festa, gairebé orgia, del “Deute que te’n deutaràs”.

Rebrem al plató de "Singulars" un vell conegut del programa, el doctor Mario Alonso. Amb la seva energia i força habituals, Alonso ens explicarà que ara, en moments de canvi, hem de ser capaços de reconèixer les nostres capacitats i de saber aprofitar-les al màxim. Les persones, per l’arquitecte Jean Nouvel, no som una peça més del sistema: en som la raó de ser. L’hem creat perquè ens serveixi i no al revés. Recuperem la persona, doncs. Recuperem les persones. Fem un cant a l’esperança, a la lluita per ser, per tornar a creure en nosaltres mateixos, per comprometre’ns a vèncer canvis i transformacions, i dolors per les pèrdues. Tornem a creure en nosaltres. Som molt més del que creiem que som. És aquest el regal de Nadal que us volem fer. Un “Singulars” dedicat a l’esperança, un cant a la superació. Ho farem amb el nostre estimat Mario Alonso, metge especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, fellow en Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Harvard, i membre de l’Acadèmia de Ciències de Nova York. Autor del llibre “Reinventarse” i “Ara jo”.

Home polífacètic i inquiet, a Federico Mayor Zaragoza tota la seva experiència política no li ha fet perdre el saludable hàbit de parlar clar. En el programa ens diu que moviments col·lectius com el dels "indignats" provocaran canvis en les democràcies occidentals.

Es parla molt d'emprenedors. Doncs bé, avui en tindrem un de molt jove: Pau Garcia-Milà. Amb només 24 anys ja té una empresa de 40 treballadors. Amb la seva força i empenta explica què s'ha de fer per veure com una idea es pot fer realitat.

Així de clar ho diu l'escriptora en el seu últim llibre "Manifiesto personal". I no és una "boutade" a l'estil de la "Gauche Divine" que tan bé va conèixer, ja sigui personalment o a través del seu estimat germà Terenci. La cantautora Sílvia Pérez Cruz també serà al programa, on interpretarà una de les peces del nou disc que aviat sortirà al mercat.

Aquest dimarts tornarem a fer una “master class” sobre alimentació. Bé, la farà la nostra convidada. En l’exposició d’Olga Cuevas hi haurà tres parts: el gran desintoxicador, crisi econòmica i salut, i tractaments naturals. Tingueu ben a prop la llibreta, el llapis i la goma d’esborrar. Olga Cuevas explicarà receptes i detallarà els passos que s’han de seguir per poder fer, per exemple, un xarop contra la tos extraordinari i cent per cent natural, o donarà una llista dels aliments que no s’han de menjar quan l’estat d’ànim és baix. Olga Cuevas és doctora en Bioquímica, especialista en Nutrició i Salut, catedràtica d’Ensenyament Secundari i Batxillerat, i actualment és directora de l’IFPS Roger de Llúria de Barcelona, on imparteix classes i tutela els estudis oficials del cicle formatiu de grau superior de Dietètica en la línia naturista i ecològica. És autora del llibre “El equilibro a través de la alimentación” i “Tratamientos naturales al alcance de todos”. Col?labora també amb diferents universitats en la docència de postgraus de temes relacionats amb la nutrició i la salut.

Ramon Bayés ens parla del pas del temps i de la vida, de la vellesa, de la malaltia, del sofriment i de la mort. I ho fa amb molta sensibilitat. La vida és canvi, com diuen els filòsofs, ens agradi o no. Ara mateix hi ha un gran canvi i són moltes les persones que no saben o sabem on anem. En moments com aquests, de desolació i de mudança, és bo, diuen els especialistes, deixar-te aconsellar per persones sàvies, persones amb més experiència que tu. I nosaltres n’hem trobada una. Amb els seus alumnes va parlar moltes vegades del sentit de la vida, però li agradaria ser recordat només perquè estimava amb tendresa les lobèlies al capvespre. Ramon Bayés és llicenciat en Filosofia i Lletres i diplomat en Psicologia Clínica per la Universitat de Barcelona. Des del 1982 ha estat catedràtic de Psicologia Bàsica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan es va jubilar el van nomenar professor emèrit. És doctor “honoris causa” per la UNED. Col?legiat amb honors pels col?legis oficials de Psicologia de Catalunya i el País Valencià. Ha rebut el premi Pavlov de la Societat Catalana d’Anàlisi i Teràpia del Comportament (1995) pel conjunt de la seva obra. És especialista en els camps de salut, oncologia, VIH, geriatria i cures pal·liatives.

Per Jaume Llopis, només les empreses ens trauran de la crisi, i dit això afegeix que hi ha molts consells d’administració negligents. Són els mateixos consells que no van fer la seva feina, és a dir, la de supervisar els seus executius principals i les operacions de les entitats financeres. Si els consells haguessin fet bé la seva feina, algunes de les estafes, fallides, escàndols que s’han vist no fa gaire no s’haurien pogut fer. Llopis en proposarà una regeneració i ho farà amb el seu estil directe, clar i didàctic. Amb la mateixa claredat que quan diu que en la majoria de casos no hi ha consellers independents, o que les fusions són un engany, ja que el que hi ha són absorbents i absorbits, guanyadors i vençuts; o que les persones no són recursos. Jaume Llopis és llicenciat en Ciències Econòmiques i professor de l’IESE. Ha estat membre de 39 consells d’administració i directiu d’empreses com Agrolimen, Moulinex, Carnation, Nestlé, Sarrió, Persan, AGF Unión-Fénix i Grup Borges. És expert en mercats de consum i de distribució a Europa. També és exfutbolista.

Hi havia una vegada un home que ho tenia tot: prestigi professional, molt bon sou, necessitats resoltes, etc. No s’havia de preocupar de res. Era tot un “amo de l’univers”. Però, vet ací que hi havia un patiment intern, íntim, que no el deixava dormir. Era molt cruel aquella càrrega emocional. Molt i molt. Ho era tant, que no en tenia prou de fer mal, no en tenia prou de destruir un present esplendorós i un futur encara molt més excel·lent, sinó que, a més, no es podia veure. Només es feia sentir. Així és que aquella persistent molèstia no el deixava en pau, fins al punt que ja no podia disfrutar de tot els seu prestigi i de tot els seus diners: li feia mal la consciència. La consciència, sí, aquesta fastigosa molèstia. I què feia el nostre personatge per fer-li mal la consciència? Era “broker”, treballava a la borsa, a la borsa de París, on en va arribar a ser el vicepresident. Va guanyar la consciència. I des de fa una anys es dedica a criticar el sistema que tan bé coneix. Denuncia el funcionament de l’economia, les injustícies, les irregularitats, la falta d’escrúpols i responsabilitat dels que tenen el poder de decidir. I també critica els organismes internacionals, les entitats financeres i els partits polítics. Però també acusa els ciutadans perquè accepten i permeten que tot això passi. Francisco Álvarez és llicenciat en Matemàtiques i doctorat en Enginyeria Informàtica per la Universitat de la Sorbona. Durant 19 anys (del 1971 al 1995) va treballar a la Borsa de París, de la qual va arribar a ser vicepresident. Ha estat també conseller de la Borsa de València. És assessor del Comitè socioeconòmic de l’ONU i president d’Ètica Family Office, una societat independent d’assessorament financer i consultoria. És l’autor de diversos llibres de divulgació econòmica, entre els quals “No le digas a mi madre que trabajo en Bolsa”.

Professor de l'escola de negocis IESE de Barcelona, i fundador i president de l'escola China Europe International Business School a Xangai, Pedro Nueno ens dóna la seva visió del món empresarial en aquests moments de crisi. Per ell, la prioritat és que el sistema bancari es torni a posar en marxa perquè puguin treballar les petites i mitjanes empreses. Pedro Nueno és l'Impulsor i l'ànima del projecte CEIBS, China Europe International Business School, a Xangai. Aquesta escola de negocis, fundada el 1994, està situada entre les 30 millors del món, segons el “Financial Times”.

Avui entrevistarem Joaquim Valls, economista, professor de matemàtiques i grafòleg. És el creador del mètode de la "grafotransformació", que consisteix a reeducar l'inconscient a través de canvis en la manera d'escriure. Com explica en el seu llibre "Buenos días y buena letra" hi ha un vincle molt estret i directe entre el llenguatge i el pensament. Som el què pensem que som i, per tant, si eduquem el llenguatge estem incidint directament en la nostra manera de pensar i de veure'ns a nosaltres mateixos. Valls és seguidor del psicòleg nord-americà Martin Seligman, creador del corrent anomenat "psicologia positiva". La psicologia positiva estudia com potenciar les fortaleses interiors i les emocions positives de les persones, i això és el que Joaquim Valls fa en les seves classes a través de l'escriptura. Fa 12 anys que Joaquim Valls treballa en la grafotransformació i sobre el que en descobreix elaborar una tesi doctoral. Ell es defineix com un "traficant de coneixement" i es nota que l'entusiasme ensenyar.

Algú ha vist algun responsable d’una entitat financera important que hagi comparegut davant dels mitjans per explicar què és el que van fer malament i per què? Algú ha vist algun representant d’alguna entitat financera, dels que cobren sous immorals i pensions insultants, demanar perdó? Diuen que la prioritat de les caixes era l’Obra Social. Molt bé. I què passarà ara? I què hi ha de dir en tot això el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Ordóñez? Mentia igual que Zapatero? Qui manava a les caixes, els gestors o els polítics? Ningú no va saber veure que la pulsió malaltissa de les caixes a l’hora de concedir crèdits i hipoteques les feia més que vulnerables a l’explosió de la bombolla immobiliària? I quant ens costa tota aquesta festa i reordenació bancària espanyola als ciutadans? Bé, seria fantàstic que un directiu d’una de les caixes acceptés que se li formulessin algunes de les preguntes esmentades, però això no serà possible. Però, en aquest programa, ens agrada que preguntes importants no quedin sense resposta. Així és que hem convidat una de les persones que més pot parlar de les caixes. Volem que ens expliqui què ha passat i per què. Però, sobretot, també volem saber què queda encara per venir. I aprofitant l’avinentesa, també li preguntarem per què els bancs no concedeixen crèdits. És Santiago Carbó, llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de València, doctor en Econòmiques per la Universitat de Gal·les i catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Granada. També és director d’Estudis Financers de Funcas, l’organisme privat que aplega les caixes d’estalvis espanyoles. Ha estat assessor del Banc Central Europeu i és consultor i investigador del Banc de la Reserva Federal de Chicago. Santiago Carbó ens diu que, després de tot el procés de reestructuració que viu el sistema bancari espanyol, en quedaran només 8 o 10 entitats.

Arquitecte i llicenciat en Ciències Polítiques, Jordi Bosch ens fa un retrat clar i precís de quins han estat els "actors" de la crisi global que ens afecta de ple. Polítics, governs i entitats financeres en són responsables, però també han jugat un paper important els mitjans de comunicació i el món acadèmic. Jordi Bosch Meda és doctor arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya, diplomat en Gestió i Administració Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment està acabant la llicenciatura en Ciències Polítiques. Ha publicat el llibre “L’estat del malestar” on diu: “...la crisi era previsible, es va predir, i s’hauria pogut evitar, però la corrupció de les elits polítiques i econòmiques, la cobdícia i la globalització van impedir qualsevol actuació. El resultat ha estat la substitució dels tres pilars originals de l’estat del benestar, democràcia, capitalisme i estat social, per corrupció, globalització i desigualtat”.

Dolors Reig és un no parar. Aquesta psicòloga social i activista del coneixement, amb un postgrau en inserció sociolaboral, màster en multimèdia, disseny i desenvolupament web, professora, directora de programes i projectes de formació, conferenciant, consultora de diferents empreses, institucions i universitats, encomana energia i vitalitat a tots els que assisteixen a les seves conferències. Dolors Reig és una experta en el que ja es coneix com a “cibercultures”, i el seu blog “El caparazón” és un dels més consultats i influents en l’àmbit de la innovació i les tendències de futur a la xarxa. Diu que internet s’ha convertit ja en el nostre disc dur extern, el lloc on avui trobem gran part del coneixement que abans havíem de memoritzar. La xarxa està canviant la nostra manera d’aprendre, i és ja la nostra “memòria transactiva”. L’ús d’internet canvia les nostres capacitats intel?lectuals com a individus i com a col?lectius, però com més possibilitats ens obre la societat en xarxa, més greu és la possibilitat de quedar-ne exclosos. Les tecnologies en xarxa ens han de permetre, diu, una nova societat d’individus connectats. Ella parla de “socionomia”, la revolució social que ha d’afavorir el naixement d’una mena d’intel?ligència col?lectiva, un “nosaltres” cada cop més ampli. A més de parlar-nos d’internet com a potenciador de la sociabilitat, Dolors Reig ens parlarà també de noves professions, de les possibilitats de feina que ens obre el futur en xarxa.

Amb un castellà precís, sec i clar, Alejandro Nieto, val·lisoletà de 82 anys, fustiga els polítics sense miraments, i ho fa així: “El dia que els polítics confessin que el seu objectiu és satisfer la seva libido de poder i enriquir els seus amics i enriquir-se ells mateixos, llavors no hi haurà desgovern, ja que avui estan complint els seus objectius a la perfecció”. Nieto diferencia entre mal govern, mala administració i desgovern. Mal govern seria “l’errònia fixació d’unes polítiques públiques”. Mala administració, “la incorrecta execució d’aquestes polítiques; i, desgovern, “mal govern o mala administració però amb caràcter intencionat, i no per inutilitat o negligència”. En aquests dies de desafecció, de demandes constants de més participació dels ciutadans en la gestió de tot el que afecti els interessos col·lectius, les anàlisis que fa Alejandro Nieto sobre la manera com funcionen els partits polítics i la democràcia parlamentària són demolidores. Alejandro Nieto denuncia que s’ha passat de la democràcia parlamentària a la partitocràcia, un procés que tindria tres fases: el triomf electoral, el repartiment del botí i la colonització. El desgovern actual espanyol, diu, té causes molt clares: l’afany dels partits per mantenir-se en el poder i exercir-lo en benefici propi i dels seus afins, i l’acceptació i la pràctica de la corrupció i la manipulació. Nieto no només parla del poder executiu, també ho fa del legislatiu i del judicial, del qual qüestiona, entre altres coses, la independència. Alejandro Nieto és catedràtic emèrit de Dret Administratiu de la Universitat Complutense de Madrid, va ser president del Consell Superior d’Investigacions Científiques, CSIC, i és doctor “honoris causa”per diverses universitats. Va ser degà de les facultats de Dret i Ciències Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat desenes de llibres, entre els quals destaquen “La corrupción en la España democrática” i “El desgobierno de lo público”.

Diuen que si tires una granota en una olla amb aigua bullent, la granota en sortirà tan ràpidament com pugui. En canvi, si la tires en una olla amb aigua freda i la vas escalfant a poc a poc, no s’adonarà del canvi. Resultat: morirà ben bullida. Doncs això que acabem d’explicar pot ser una bona metàfora d’aquesta crisi. Per als que l’han provocat, aquí no passa res, se superarà i punt: l’aigua no arribarà mai a bullir. Per als que la pateixen, l’aigua ja bull. Per a uns altres, per als que noten els petits canvis, aquest sistema, el capitalista, s’ha de canviar o, si volen, reformar de dalt a baix. I d’aquí neix una proposta, tot un nou sistema que es basa en el que s’anomena “l’economia del bé comú” i que ja s’ha convertit en un moviment internacional. Un dels seus creadors és Christian Felber. L’Economia del Bé Comú es fonamenta en els mateixos principis que regeixen les relacions interhumanes: confiança, cooperació, codeterminació, solidaritat i acció de compartir. Partint d’aquesta premissa bàsica, tot el marc econòmic i polític fa un gir radical i passa d’estar edificat sobre els principis de competència i afany de lucre, a sustentar-se en els de cooperació i solidaritat. El concepte d’èxit empresarial ja no es basa només en el benefici financer, sinó en la contribució al bé comú. I com es mesura el bé comú? Doncs la contribució de les empreses al bé comú es valora segons el rendiment social, ecològic, democràtic i de justícia distributiva. L’èxit empresarial ja no es mesura exclusivament en termes monetaris o d’enriquiment ràpid, sinó que es valora en funció del que aportin les empreses al bé de la comunitat. Si l’activitat d’una empresa s’ajusta a criteris ecològics i de justícia distributiva, aquesta empresa es veurà beneficiada amb incentius i avantatges legals, com ara reducció d’impostos o crèdits a interès reduït. El benefici financer deixaria de ser l’única finalitat i les empreses podrien dimensionar-se lliurement en la seva mida òptima. El creixement desmesurat i sense límits en què hem viscut fins ara deixaria de tenir sentit. Christian Felber ens donarà tots els detalls d’aquest nou model econòmic. Actualment professor a la Universitat d’Economia de Viena, Felber és llicenciat en Filologia Romànica i ha fet estudis de Ciències Polítiques i Sociologia. És membre fundador del moviment antiglobalització “Attac Àustria”.

Guillem López Casasnovas, el dèficit fiscal reiterat és dèficit social. Guillem López Casasnovas, que és llicenciat en Economia i Dret per la Universitat de Barcelona, doctorat en Dret per la Universitat de York, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra i conseller del Banc d’Espanya des de l’any 2005. Ens explica de manera didàctica i rigorosa per què el dèficit fiscal reiterat acaba sent dèficit social. López Casasnovas diu que la redistribució dels recursos fiscals s'ha de revisar i que l'Estat no pot continuar privilegiant uns territoris i restant recursos a uns altres.

Dimarts que ve, dia 24 d’abril, entrevistarem un inventor-emprenedor que ja ho era als 12 anys. A aquesta edat va guanyar un premi al concurs “Joc de ciència”, de TV3. Des de llavors, Xavier Verdaguer no ha perdut el seu esperit inquiet i li agrada definir-se com a “emprenedor en sèrie”. Als 25 anys va fundar la seva primera empresa de serveis d’enginyeria de software i comunicació multimèdia. L’any 2001 l’empresa va haver de tancar, arrossegada per l’anomenada “crisi de les punt com”, ell va tenir una hemorràgia cerebral, va estar a punt de quedar-se paralític, però ho va superar. I després, com a repte de superació personal, es va preparar per córrer diverses maratons. I amb la malaltia totalment superada, va decidir marxar als Estats Units. A Califòrnia, a Palo Alto, el pol més potent del món d’empreses relacionades amb la tecnologia i la innovació, Xavier Verdaguer ha fundat empreses com ara Innovalley, Seven4seven i Imagine. És enginyer informàtic i arquitecte tècnic per la Universitat Politècnica de Catalunya, i ha fet estudis d’alta direcció a la Universitat de Stanford. És propietari de diverses patents de tecnologia. Verdaguer és un orador brillant, i ens diu amb energia i convenciment que Catalunya ha de saber aprofitar la seva creativitat, i anima els joves perquè s’esforcin, treballin fort i s’atreveixin a crear empreses. El més important és tenir idees, i “d’això ?diu? en tenim”. Segons ell, si Catalunya fos un país, seríem la tercera potència europea en excel?lència científica.La principal diferència entre Catalunya i la zona de San Francisco on ell ara treballa és el poc suport que avui tenen aquí els emprenedors. Als Estats Units, diu, els adolescents admiren els emprenedors, els qui de molt joves ja han muntat empreses d’èxit, com ara Facebook o Google. Aquí admiren els futbolistes o els personatges famosos... També ens explicarà per què és essencial invertir mitjans en educació, perquè això és el que fa fort un país. Xavier Verdaguer és un emprenedor apassionat, directe, clar, optimista i realista. És aire fresc i és també esperança enmig de tanta foscor.

De mica en mica, inexorablement, l’última frontera que humanitzava el capitalisme a Europa, l’estat del benestar, es va esmicolant, sobretot als països de la perifèria, com és el cas d’Espanya. Els mercats, amb servidors tan extraordinàriament servils com els mandataris europeus, han dictat la seva llei. I la seva llei és clara, com va dir el president del Banc Central Europeu i ex Goldman Sachs, Mario Draghi, en una entrevista a “The Wall Street Journal”: “...there is no escape from tough austerity measures and that the Continent's traditional social contract is obsolete...” (“...no hi ha alternativa a les mesures d’austeritat i que el tradicional contracte social del continent ha quedat absolet...”). Cal dir o afegir-hi alguna cosa més? Diuen que estudiar en un seminari imprimeix caràcter. S’imaginen el caràcter que et pot quedar després d’haver estat executiu o “crupier” del totpoderós Goldman Sachs? El nostre convidat ho explicava així l’any 1997: “La mundialización financiera ha creado de esta forma su propio Estado. Un Estado supranacional, que dispone de sus aparatos, de sus redes de influencia y de sus propios medios de acción. Se trata de la constelación formada por el Fondo Monetario Internacional (FMI), el Banco Mundial, la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) y la Organización Mundial del Comercio (OMC). Estas instituciones hablan con una sola voz ?amplificada por la práctica totalidad de los media? para exaltar las "virtudes del mercado. Este Estado mundial es un poder sin sociedad, ya que este rol es ejercido por los mercados financieros y las empresas gigantes de los que son mandatarios. El resultado es que las sociedades realmente existentes son sociedades sin poder. Y todo esto no deja de agravarse”. Ell és Ignacio Ramonet, és doctor en Semiologia i Història de la Cultura per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París i catedràtic de Teoria de la Comunicació per la Universitat Denis-Diderot. Especialista en geopolítica i estratègia internacional i consultor de l’ONU, és director de “Le Monde Diplomatique” en espanyol i cofundador de l’organització no governamental Observatori Internacional dels Mitjans de Comunicació (Media Watch Global), de la qual n’és president. També és un dels impulsors del moviment internacional ATTAC.

Doctor en Dret i membre del Comitè Científic d'ATTAC España, Hernández Vigueras ens parla de com el que ell anomena "casino financer globalitzat" ha acabat amb la banca tradicional i ens ha portat a la situació actual. Rescats bancaris multimilionaris, participacions preferents, paradisos fiscals, mercat de futurs, derivades... Hernández Vigueras ens explica què vol dir i què implica aquesta terminologia.

A "Singulars", l'economista gal·lès Edward Hugh contesta afirmativament quan Jaume Barberà li pregunta si Catalunya serà intervinguda. Hugh s'atreveix a posar data per a aquesta suposada intervenció, "al novembre", i preveu que el govern espanyol comenci per Astúries i continuï per Catalunya. "I ens hem de preparar per això", adverteix Hugh, que fa més de 20 anys que viu a Catalunya i els seus articles i les seves encertades anàlisis són seguits en el món empresarial i polític. Per la seva banda, el també economista Jonathan Tepper dóna una visió de com ens veuen des de l'estranger. Tepper és llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d'Oxford i col·labora com a analista econòmic en mitjans com la BBC, CNBC i Bloomberg.

Els tractaments del dolor lligat a afeccions de la columna vertebral, el que coneixem popularment com “mal d’esquena”, són la primera causa de despesa sanitària. En parlarem amb el doctor Ricardo Ruiz, neurocirurgià i director mèdic de l’Institut de la Columna Vertebral - Clínica del Dolor de Barcelona. Autoritat mundial en la cirurgia i tractaments de la columna vertebral, el doctor Ruiz ens explicarà que el 37 per cent de la població adulta té dolor crònic, i ens explicarà com ha evolucionat la nostra columna vertebral, i quins són els processos degeneratius que pateix a mesura que anem envellint. Segons ell, cal una millor educació sanitària per mantenir sana la nostra esquena i la nostra columna, i ens parlarà d’alguns dels nous tractaments no invasius per pal·liar afeccions com ara les hèrnies discals. També parlarem de la diferència que hi ha, segons ell, entre fer esport i fer exercici, i quins són els tipus d’activitat física beneficiosos i perjudicials per a la nostra espina dorsal.

És president d'Abertis, un grup internacional del qual La Caixa és l'accionista majoritari, i també presideix el CAREC, el "consell de notables" que assessora el govern de la Generalitat en qüestions econòmiques. Salvador Alemany ens diu que cal ajudar les entitats financeres no pas per salvar els que ho han fet malament, sinó per salvar els dipòsits dels ciutadans. Sobre el moviment #novullpagar, diu que tant a la resta d'Europa com als Estats Units s'imposa el pagament de peatges per poder mantenir les infraestructures viàries.

Tertúlia-debat: Rescat, amb Jonathan Tepper, Ada Colau i Robert Tornabell. "Singulars" canvia el contingut que tenia previst per demà, 12 de juny, i portarà al plató tres convidats que ens aportaran la seva visió del que suposarà per a Espanya i per a Catalunya el rescat financer acceptat aquest cap de setmana pel govern de Mariano Rajoy. Jonathan Tepper és llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d'Oxford i col·labora com a analista econòmic en mitjans com la BBC, CNBC i Bloomberg. És editor de la firma britànica d'anàlisi financera Variant Perception i gestor d'un fons de Hinde Capital. Tepper va ser un dels pocs economistes que ja l'any 2009 va dir que el sistema bancari espanyol no era tan sòlid com deia el president Zapatero i que a Espanya estava "a punt de passar un desastre". La realitat li ha donat la raó i volem que ens digui què pot passar a partir d'ara. Ada Colau és llicenciada en Filosofia, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i membre de l'Observatori dels Drets Socials, Econòmics i Culturals (DESC). Des que els efectes de la crisi s'han començat a notar amb més duresa, ha estat i és la veu dels que reben de manera directa l'impacte del desgavell financer: els milers de persones que han perdut la casa perquè no poden pagar la hipoteca. Per a ella els efectes de la crisi no són només xifres: són persones amb nom i cognom. Robert Tornabell és catedràtic de Banca i Finances Internacionals de la Universitat Ramon Llull i exdegà d'ESADE. És membre de l'European Finance Association i autor de diversos llibres sobre el sector financer, tres dels quals escrits en col·laboració amb Isidre Fainé, actual president de Caixabank.

Emilio Lledó, 84 anys, es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Madrid el 1952, però la fosca realitat de la Espanya franquista el va portar a ampliar estudis i horitzons a Alemanya, on va fer la tesi doctoral. A Alemanya va passar gairebé deu anys de la seva vida docent. Com a catedràtic d’Història de la Filosofia va passar 11 anys (1967-1978) a la Universitat de Barcelona. El seu pas per la universitat espanyola de l’època va ser memorable. Es va negar a ensenyar segons els cànons establerts i les seves classes eren multitudinàries. Membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua i ha rebut el premi Alexander Von Humboldt del govern alemany. Catedràtic de Filosofia que no viu però només en el món de les idees. Emilio Lledó té paraules molt dures i crítiques per a la realitat política i social que vivim. Diu que l'obsessió per la riquesa i l'avarícia corrompen l'ànima dels éssers humans. I sobre els polítics, diu que són al poder per obtenir beneficis per a ells i per als seus clans d'"amigantes", barreja d'"amigo" i "mangante". Segons ell estem en una oligarquia democràtica o en una democràcia oligàrquica. Autor de nombrosos llibres, l’ètica i el llenguatge són dos dels eixos del seu pensament, i entén la filosofia com a “memòria col·lectiva” de la humanitat.

Metgessa, monja benedictina i decidida activista social, Teresa Forcades fa una crítica ètica al capitalisme i diu que estem en una dictadura financera que en els últims anys ha segrestat la democràcia. Segons ella, quan un govern actua contra l'interès general dels ciutadans cal respondre amb mesures pacífiques, com ara una vaga general indefinida. Es pregunta com és possible que no es pugui tocar el principi del màxim benefici econòmic i en canvi sí que es pugui desmantellar l'estat del benestar.