Pel·lícules

París, plaça de Saint Germain-des-Prés, 1953. Una petita banda de jazz de tres músics acaba triomfalment la seva demostració per a Jean Silberstein, que els diu que vol ocupar-se d'ells: projecte de contracte, responsable de premsa, un futur d'èxit com el de Boris Vian i Claude Luter.

Uns carrers més enllà, en un barri benestant, François Reuilly-Nonencourt i la seva germana Laurence arriben tard al dinar setmanal amb els seus pares. El pare, coronel retirat, descendent d'una nissaga de grans militars des de l'època de les Croades, alliçona els seus fills sobre el complot de les bates blanques al Kremlin i enarbora idees profundament antisemites. La seva esposa i la seva filla resten silencioses, però François abandona la taula indignat.

I és que el tema el toca de prop. Precisament els pares del seu millor amic, el Jean Silberstein que hem conegut, són jueus polonesos, metges, refugiats a França des dels anys 30. I ara es veuen obligats a tornar a fugir cap a l'exili -aquest cop a Israel- per no estar d'acord amb les acusacions que el partit comunista francès vessa contra els metges jueus del Kremlin.

Els pares del Jean han criat també la Julie, filla de resistents francesos que van morir durant la guerra. La Julie està enamorada d'en Jean, però ell només veu en ella una germana petita.

Davant l'església de Saint Germain, Laurence es troba amb Eduardo, el seu xicot. L'Eduardo, català, està exiliat a França amb la seva mare, la Neus, restauradora d'art. És justament avui que l'Eduardo ha decidit presentar la Laurence a la seva mare, perquè el seu compromís amb el PCE clandestí li exigirà d'aquí a poc embarcar-se en una missió misteriosa i perillosa al sud dels Pirineus, allà on va morir el seu pare, heroi republicà.

És a François, el seu amic i germà de la seva xicota, que l'Eduardo demanarà el seu passaport per a aquest primer viatge clandestí.

Tots ells -Jean, François, Laurence, Eduardo i Julie- comparteixen nits de jazz i el fum del tabac als bars d'aquest París radiant. La música (Louis Armstrong, Miles Davis, Thelonius Monk), la cançó (Juliette Gréco, Yves Montand, Mouloudji), la filosofia (Sartre, Merleau-Ponty, Maritain), la política (el PC, Moscou, l'Espanya franquista, Trotsky), els conflictes, l'amor, l'amistat, la pintura, la poesia, el teatre, el cinema, la literatura... Tots són temes de conversa inesgotables per a aquests joves que han viscut la seva infància en la guerra i l'ocupació i ara miren cap a un futur aparentment radiant.

1956. François, seguint els passos del seu germà Jean-Jacques, mort en combat a la Indoxina, marxa a Algèria per fer el servei militar.

Jean Silberstein practica el marxisme aplicat triomfant en els seus negocis artístics. Per fi ha vist en la Julie una dona, i se n'ha enamorat. Ara, la parella comparteix l'apartament que els pares del Jean, exiliats a Israel, han deixat buit. La Julie treballa en l'editorial que publica Sartre.

Laurence, que s'ha emancipat, treballa com a fotògrafa i espera els retorns intermitents i sempre imprevistos de l'Eduardo, que viatja contínuament a Barcelona, Bilbao o Madrid per les seves activitats clandestines contra Franco.

La Neus, la seva mare, és amant en secret de François, l'amic del seu fill. Combat com pot l'angoixa pels seus dos homes, els dos en perill per motius diferents, mentre treballa al seu taller restaurant quadres. Comparteix el seu neguit amb Laurence, que sempre li porta notícies de l'un o de l'altre.

François, testimoni dels abusos que l'exèrcit francès duu a terme sobre la colònia algeriana, no pot suportar-ho i decideix no tornar al front després d'un permís. Ell, descendent dels Reuilly-Nonencourt, deserta. Jean i Julie l'amaguen, esperant que pugui reunir-se amb l'Eduardo a Espanya. Però és un somni boig. Un somni boig que no podrà fer-se realitat.

El pare de François, amb les seves idees reaccionàries, farà que el destí es precipiti cap a la tragèdia. Acusa el seu fill de covard i amenaça amb denunciar-lo. Llavors, François se suïcida davant seu.

La Neus plora el seu amant; la Laurence, el seu germà; en Jean i la Julie, el seu amic; l'Eduardo, el seu "alter ego". A les coves de Saint Germain, Mouloudji canta "Le Déserteur" ("El desertor"), de Boris Vian, mentre Jean i Julie marxen a descobrir Israel.

Eduardo i Laurence s'estimaran un cop més amb follia, abans d'un nou viatge clandestí de l'Eduardo a Espanya, mentre escolten Montand cantar "Ah! C'était ça la vie" ("Allò era vida!"), una cançó que va escriure l'Eduardo i que el Jean va produir en temps més feliços.