Elinks

Per mitjà d'un documental internacional produït el 2005 i titulat "Fantasmes del mar Bàltic" els convidem a conèixer, aquesta setmana, un capítol molt desconegut de la Segona Guerra Mundial, un capítol que va donar lloc a les pitjors catàstrofes marítimes de la història, vint vegades més mortíferes que el naufragi del Titànic. La Marina alemanya ho va batejar com l'"Operació Aníbal", i va consistir en l'evacuació per mar, entre mitjans gener i principis de maig de 1945, d'uns 900.000 civils i 350.000 militars alemanys amenaçats o aïllats a les costes bàltiques de Curlàndia i Prússia Oriental per l'avanç de l'exèrcit soviètic. En el trasllat d'aquests refugiats i fugitius cap a zones més segures a l'oest d'Alemanya, hi van participar centenars de vaixells civils i militars, des de transatlàntics fins a pesquers, i hi va haver tres naufragis devastadors. El documental reconstrueix un per un, amb el testimoni de supervivents de cada un d'ells.

Parlar de l'Aga Khan és parlar de l'ismaïlisme, una de les tres branques de l'islam xiïta, una comunitat religiosa perseguida durant segles i que formen avui entre 10 i 15 milions de persones escampades per 25 països, amb una especial presència especial a l'Índia, el Pakistan i el Tadjikistan. Molt més sensibles als drets de la dona que les altres confessions musulmanes, els ismaïlites segueixen el lideratge espiritual d'un imam vitalici i hereditari. La història moderna d'aquesta comunitat comença a mitjan segle XIX, quan el 46è d'aquests imams, Aga Hassan Alí Xa, va rebre de l'emperador de Pèrsia el títol honorífic d'Aga Khan. Instal·lat a Bombai el 1848, va emprendre amb el suport britànic la reorganització i modernització de la comunitat ismaïlita fins a la seva mort el 1881. Qui va donardonà a la dignitat d'Aga Khan un relleu mundial, però, va ser el tercer titular, Sir Sultan Mohamed Xa, que va exercirexercí l'imamat durant 72 anys, entre el 1885 i el 1957. Immensament ric, impulsor de l'educació entre els seus seguidors, president de la Societat de Nacions el 1937-39, distingit per Londres amb el tractament de "Sa Altesa", l'Aga Khan III va apartarapartà de la successió el seu fill i reputat play boy, el príncep Alí Khan, i, en morir el 1957, el va rellevarrellevà el seu nét de 20 anys, Karim al-Hussein.

A mitjans dels anys 30, les autoritats de Londres van començar a prendre consciència de la inferioritat aèria britànica davant el frenètic rearmament del Reich de Hitler. Un enginyer brillant i visionari de l'empresa Supermarine, Reginald Mitchell, va dissenyar un caça sofisticat i revolucionari, un monoplà metàl·lic d'ala el·líptica dotat d'un poderós motor Rolls Royce de 600 cavalls, maniobrable i veloç, que va rebre el nom de Spitfire. El vol inaugural del prototip va ser el març del 1936. Dos anys després, va entrar en servei. En escaltar la guerra, la RAF tenia uns 400 treballant a ple rendiment. Després del 1945, va ser incorporat a les forces aèries d'una trentena de països i va intervenir en guerres fora d'Europa almenys fins al 1954. Tanmateix, en la memòria democràtica dels europeus, el seu lloc ha quedat fixat per sempre: sobrevolant els blancs penya-segats de Dover, frenant en sec l'expansió de la tirania nazi.

Abans del triomf de Barack Obama, era sens dubte l'afroamericà que havia arribat més amunt a Washington. Fill d'immigrants jamaicans de classe treballadora, nascut el 1937 a Nova York i criat al Bronx, Colin Powell va ser un jove no especialment estudiós. A la Universitat, va descobrir la seva vocació militar i, el 1956, va obtenir el grau d'oficial de complement. Decidit a convertir-se en oficial professional, i ajudat per la discriminació positiva, el 1960 ja va servir com a tinent a Alemanya, i dos anys després era al Vietnam en qualitat d'assessor de l'exèrcit de Saigon. El 1989, Colin Powell es va convertir cap de l'Estat Major Conjunt, el número 1 de la jerarquia militar dels Estats Units i, com a tal, va ser el cap d'operacions de la primera guerra del Golf. Retirat de l'exèrcit el 1993, als 56 anys, es va veure temptat per la cursa presidencial del 1996, que finalment va declinar. No obstant, l'any 2000 va fer costat a la candidatura de George Bush fill, que un cop a la Casa Blanca el va nomenar secretari d'Estat.

Mitja volta: La història dels soldats jueus refugiats de la II guerra mundial (1a part)

Per entendre el que va significar aquesta 'mitja volta' cal partir de l'altíssim grau d'assimilació social, cultural, econòmica i sentimental dels jueus austro-alemanys fins a principis dels anys 1930. Patriotes fervents, fins i tot nacionalistes, els va resultar molt difícil interioritzar l'abast de l'antisemitisme nazi. Per això, a molts els va costar tant emigrar, cosa que tampoc no era senzilla en un món castigat per la crisi econòmica. Va fer falta la 'Nit dels Vidres Trencats' del de novembre de 1938 per a què desenes de milers de famílies jueves comprenguessin la urgència de fugir. Per a aquests fugitius, Amèrica era el refugi més segur, però també era sinònim de desclassament i de penúries materials.

Mitja volta: La història dels soldats jueus refugiats de la II guerra mundial (2a part)

Per a aquells joves que havien hagut de fugir d'Alemanya o d'Àustria a causa de l'antisemitisme i que, a partir del desembre de 1941, es van allistar en les forces armades dels Estats Units. Aquest pas significava molt més que per als milions d'altres reclutes nord-americans: significava l'adquisició de la nacionalitat i, sovint, també el canvi de cognom. És a dir, l'adopció d'una nova identitat en un nou país. Convertits en soldats d'infanteria, en mariners, en paracaigudistes, en operadors de ràdio, molts d'ells van poder posar les seves habilitats d'origen (el domini de l'idioma alemany, la familiaritat amb la manera de viure i de pensar dels alemanys¿) al servei de la lluita contra Hitler, i van esdevenir membres de les forces especials, o de la intel·ligència militar, o interrogadors de presoners, o intèrprets de l'alt comandament.

"Segle XX", el programa d'història que presenta Joan B. Culla, mira enrere per recordar, en tres entregues, què va passar entre el 1989 i el 1990, l'últim any de Alemanya de l'Est. La caiguda del mur el 9 de novembre del 1989 va marcar l'inici dels mesos més excitants en la història de l'Alemanya de postguerra. Va ser com un casament entre l'Oest democràtic i l'Est socialista, amb un petit nuvi, una núvia coberta amb un vel i un dot desconegut. Hi va haver la festa de la vigília del casament, la ressaca i, després del primer rubor, l'assumpció que des d'aleshores en endavant no hi hauria marxa enrere, restarien junts. "En el temps de la RDA" ofereix tres pel·lícules fascinants que retraten l'últim any d'existència de l'Alemanya de l'Est sota el règim socialista. Reconstruint històries de la vida quotidiana de la gent d'ambdues bandes, entrellaçades amb material d'arxiu i entrevistes a experts, il·lumina el procés de reunificació d'Alemanya després que el país va estar separat durant 40 anys. Parla sobre els guanyadors i els perdedors en aquest procés de transformació social únic en la història que va marcar l'inici i la fi de la Guerra Freda.

"Segle XX", el programa d'història que presenta Joan B. Culla, mira enrere per recordar, en tres entregues, què va passar entre el 1989 i el 1990, l'últim any de Alemanya de l'Est. La caiguda del mur el 9 de novembre del 1989 va marcar l'inici dels mesos més excitants en la història de l'Alemanya de postguerra. Va ser com un casament entre l'Oest democràtic i l'Est socialista, amb un petit nuvi, una núvia coberta amb un vel i un dot desconegut. Hi va haver la festa de la vigília del casament, la ressaca i, després del primer rubor, l'assumpció que des d'aleshores en endavant no hi hauria marxa enrere, restarien junts. "En el temps de la RDA" ofereix tres pel·lícules fascinants que retraten l'últim any d'existència de l'Alemanya de l'Est sota el règim socialista. Reconstruint històries de la vida quotidiana de la gent d'ambdues bandes, entrellaçades amb material d'arxiu i entrevistes a experts, il·lumina el procés de reunificació d'Alemanya després que el país va estar separat durant 40 anys. Parla sobre els guanyadors i els perdedors en aquest procés de transformació social únic en la història que va marcar l'inici i la fi de la Guerra Freda.

"Segle XX", el programa d'història que presenta Joan B. Culla, mira enrere per recordar, en tres entregues, què va passar entre el 1989 i el 1990, l'últim any de Alemanya de l'Est. La caiguda del mur el 9 de novembre del 1989 va marcar l'inici dels mesos més excitants en la història de l'Alemanya de postguerra. Va ser com un casament entre l'Oest democràtic i l'Est socialista, amb un petit nuvi, una núvia coberta amb un vel i un dot desconegut. Hi va haver la festa de la vigília del casament, la ressaca i, després del primer rubor, l'assumpció que des d'aleshores en endavant no hi hauria marxa enrere, restarien junts. "En el temps de la RDA" ofereix tres pel·lícules fascinants que retraten l'últim any d'existència de l'Alemanya de l'Est sota el règim socialista. Reconstruint històries de la vida quotidiana de la gent d'ambdues bandes, entrellaçades amb material d'arxiu i entrevistes a experts, il·lumina el procés de reunificació d'Alemanya després que el país va estar separat durant 40 anys. Parla sobre els guanyadors i els perdedors en aquest procés de transformació social únic en la història que va marcar l'inici i la fi de la Guerra Freda.

El programa que els proposem avui se situa en la intersecció entre dos temes aparentment inconnexos: la història de l'aviació i la del feixisme italià. És la crònica del raid que va protagonitzar el 1933 una flota de 24 hidroavions de la Regia Aeronautica Italiana des del seu país fins als Estats Units d'Amèrica. És també l'epopeia d'un dels personatges més singulars del règim feixista: Italo Balbo.

Quan la República Popular de la Xina acaba de complir 60 anys, els volem fer conèixer un dels seus herois més insòlits i desconeguts, un metge occidental que serví la causa de Mao Zedong d'una manera perllongada i eficaç. El protagonista d'aquesta història novel·lesca es deia Jakob Rosenfeld i també es conegut com el general Luo.

Un documental produït per la BBC que ens permet reviure un ritual que no s'ha pogut veure des de fa 57 anys: la coronació, el 2 de juny de 1953, de la reina Isabel II d'Anglaterra. A banda de les vistoses imatges d'arxiu en blanc i negre i en color, el programa ofereix els testimonis de dues de les sis dames d'honor, del realitzador de la transmissió televisiva, de britànics del carrer, d'alts funcionaris i d'oficials de la guàrdia reial.

La invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia, el 21 d'agost del 1968, és el fet que reconstrueix aquest documental alemany del 2008. Ho fa a través de testimonis directes de persones implicades en la Primavera de Praga, i també d'altres homes i dones que van quedar atrapats pels esdeveniments.

Es tracta, sens dubte, de l'episodi més conegut de la Guerra Civil Espanyola i d'un dels fets bèl·lics més mítics de tot el segle XX. El bombardeig de Guernica, del qual ara en podran veure la reconstrucció minuciosa a través de testimonis directes i també de les anàlisis d'un grapat de prestigiosos historiadors europeus, entre els quals Antony Beevor o Nicholas Rankin.

El primer capítol de la sèrie està dedicat a l'espectacular filmografia rodada per Rosie Newman. Filla d'un banquer d'origen judeo-alemany, la senyoreta Newman pertanyia a l'elit social britànica, era veïna a Londres dels ducs de York -el futur rei Jordi VI i la seva esposa- i sentia autèntica passió pel cinema amateur. Gràcies a la seva posició i als seus mitjans, Rosie Newman va poder rodar en diversos escenaris d'Àsia, Àfrica i Europa, entre 1935 i 1940, un seguit de films que, avui, tenen un extraordinari valor.

El primer capítol de la sèrie està dedicat a l'espectacular filmografia rodada per Rosie Newman. Filla d'un banquer d'origen judeo-alemany, la senyoreta Newman pertanyia a l'elit social britànica, era veïna a Londres dels ducs de York -el futur rei Jordi VI i la seva esposa- i sentia autèntica passió pel cinema amateur. Gràcies a la seva posició i als seus mitjans, Rosie Newman va poder rodar en diversos escenaris d'Àsia, Àfrica i Europa, entre 1935 i 1940, un seguit de films que, avui, tenen un extraordinari valor.

El segon capítol de la sèrie documental britànica "Els anys 30 en color" pren com a fil conductor les figures de dos magnats de l'acer nord-americans, els germans Harry i Bolling Wright, entusiastes del cinema en color i autors de fabuloses pel·lícules de viatges, de les quals ara en veurem una significativa mostra.

El segon capítol de la sèrie documental britànica "Els anys 30 en color" pren com a fil conductor les figures de dos magnats de l'acer nord-americans, els germans Harry i Bolling Wright, entusiastes del cinema en color i autors de fabuloses pel·lícules de viatges, de les quals ara en veurem una significativa mostra.

En la tercera entrega del documental britànic "Els anys 30 en color" no deixem encara la família Wright, però ens centrem en un àmbit més especialitzat de la seva cinematografia no comercial. Un dels dos germans, Harry Wright, es va instal·lar a Mèxic, on augmentà la seva fortuna i esdevingué una figura de l'elit i de la vida social mexicanes, president durant molts anys del Country Club de la capital.

En la tercera entrega del documental britànic "Els anys 30 en color" no deixem encara la família Wright, però ens centrem en un àmbit més especialitzat de la seva cinematografia no comercial. Un dels dos germans, Harry Wright, es va instal·lar a Mèxic, on augmentà la seva fortuna i esdevingué una figura de l'elit i de la vida social mexicanes, president durant molts anys del Country Club de la capital.

La quarta i última entrega del documental té un caràcter menys colorista i més dramàtic, perquè se centra en la situació europea dels anys 1937 al 1939 i, sense que els camerògrafs amateurs ho sàpiguen, enfoca cap alguns dels col·lectius que serien protagonistes de la tragèdia continental a punt de desfermar-se.

La quarta i última entrega del documental té un caràcter menys colorista i més dramàtic, perquè se centra en la situació europea dels anys 1937 al 1939 i, sense que els camerògrafs amateurs ho sàpiguen, enfoca cap alguns dels col·lectius que serien protagonistes de la tragèdia continental a punt de desfermar-se.

Analitzem el paper dels mitjans de comunicació audiovisuals en la caiguda del mur de Berlín i en el col·lapse del comunisme a l'Europa central i oriental.

L'emissió de dilluns, a "Segle XX", està dedicada a un documental alemany que porta per títol "La revolució des de l'aire" i que analitza el paper dels mitjans de comunicació audiovisuals en la caiguda del mur de Berlín i en el col·lapse del comunisme a l'Europa central i oriental.

El sistema politicosocial imposat a la meitat est del continent a partir del 1945 es fonamentava en la por i en el control estricte de la informació, amb unes ràdios i, després, unes televisions estatals consagrades a la propaganda i a l'adoctrinament. En el context de la Guerra Freda, doncs, les potències occidentals van comprendre aviat la importància de fer arribar a l'altra banda del teló d'acer notícies i comentaris que trenquessin el monopoli oficial. És així com van néixer Radio Free Europe, Radio Liberty, Voice of America, la RIAS de Berlín, etcètera. Quan, el 1956 a Budapest o el 1968 a Praga, van esclatar moviments interns de caràcter democratitzador, el control de les ràdios nacionals hongaresa o txecoslovaca va ser objecte de xocs violents, perquè tothom era conscient del seu valor estratègic.

Amb l'arribada de la televisió hertziana, algunes àrees del bloc soviètic van començar a poder veure i a entendre les cadenes occidentals: el nord d'Estònia captava la televisió finlandesa i, sobretot, la major part dels alemanys orientals podien evadir-se virtualment, cada vespre, sintonitzant les cadenes de l'Alemanya Federal, un factor que, a mitjà termini, seria crucial en la crisi de l'RDA. Quan, a partir de la visita de Joan Pau II a Polònia l'estiu del 1979, les televisions de l'Oest van començar a treballar també en aquest i altres països socialistes, els jerarques de Varsòvia, Budapest, Berlín Est o Praga ja no podien decidir què veien i què no veien els seus súbdits.

Així les coses, l'entrada en escena des de principis dels anys 80 de les televisions per satèl·lit, encapçalades per la CNN, va precipitar la crisi d'un model de control de la informació i va accelerar la crisi del model polític que hi havia al darrere. Res del que va passar a l'Europa oriental, des de l'aparició de Solidarnosc el 1980 fins a la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, no s'acaba d'explicar sense el paper amplificador de les televisions occidentals, sense el descrèdit dels encarcarats mitjans oficials. És significatiu que, en totes les revolucions democràtiques del 1989-1990, canviar els dirigents de les radiotelevisions estatals fos més urgent que canviar les cúpules dels exèrcits. És significatiu que, en el procés d'emancipació de les repúbliques bàltiques engolides per Moscou, els únics morts es produïssin, el gener del 1991, durant l'assalt de les forces especials soviètiques a la torre de la televisió de Vílnius per silenciar les emissions del govern independentista lituà.

El 1939 vivien al Nord d'Àfrica, si deixem de banda Egipte, un total de gairebé 450.000 jueus, en situacions jurídiques molt diverses. La comunitat més petita (unes 35.000 persones) era la de Líbia, on el domini italià establert el 1912 havia estat benèvol amb els hebreus, fins i tot després de la promulgació, el 1938, de les lleis racials mussolinianes.

Capítol dedicat als tres països que formaven el Magreb francès de l'època: el Marroc, Algèria i Tunísia. Tres territoris amb estatus diferents: mentre que Algèria formava part de França i els jueus algerians eren ciutadans francesos des del 1870, Tunísia i el Marroc eren protectorats on els habitants jueus eren, en la seva immensa majoria, súbdits marroquins o tunisians.

El 1982, l'enyorada Montserrat Roig publicà en castellà un dels seus llibres menys coneguts, el que porta per títol "Mi viaje al bloqueo", un reportatge retrospectiu i testimonial, carregat d'empatia, sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Aquest és també el tema del documental russofinlandès que presentem. I volem que emetre'l serveixi de petit record i homenatge a l'escriptora, gairebé dues dècades després de la seva prematura desaparició.

El 1982, l'enyorada Montserrat Roig publicà en castellà un dels seus llibres menys coneguts, el que porta per títol "Mi viaje al bloqueo", un reportatge retrospectiu i testimonial, carregat d'empatia, sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Aquest és també el tema del documental russofinlandès que presentem. I volem que emetre'l serveixi de petit record i homenatge a l'escriptora, gairebé dues dècades després de la seva prematura desaparició.

Quan s'acaben de complir 25 anys de la seva arribada al poder, ens sembla especialment oportú oferirs un perfil biogràfic del personatge que més va contribuir a canviar la fesomia del món de finals del segle XX: Mikhaïl Gorbatxov. Ho fem a través d'un documental francès del 2008 que conté extenses declaracions del protagonista, però també aportacions de companys d'escola, de la gran sovietòloga Helène Carrère d'Encausse o del ministre d'Afers Exteriors francès, Bernard Kouchner, entre d'altres.

Aquest documental se centra en les persones que van participar en els nuclis guerrillers coneguts com a "maquis". L'objectiu és presentar als protagonistes d'aquells fets per a rescatar la memòria històrica del silenci, mitjançant el seu testimoni, i intentar la reconstrucció d'aquell període que va donar lloc a un dels fenòmens més destacats i menys coneguts de la nostra Història recent.

Tot i tractar-se d'una falsificació provada i d'un recull d'absurditats, és un dels llibres més difosos de tot el segle XX, i la seva capacitat d'intoxicar i de generar odi s'estén, fins avui mateix, pels cinc continents. Estem parlant del famós pamflet antisemita conegut per "Els protocols dels savis de Sió", al qual està dedicat el documental d'investigació que presentem aquesta setmana.

El setembre del 1970, l'aviació comercial va experimentar un canvi tan dramàtic com irreversible i, al mateix temps, l'etern conflicte àrabo-israelià va conèixer un dels seus tombants més crucials. Mitjançant entrevistes a segrestadors, hostatges i familiars, el documental ens porta fins al dia en què el transport aeri va canviar per sempre...

El naixement del feixisme és inseparable de la traumàtica experiència dels italians durant la Gran Guerra, de 1915 a 1918, de la frustració que va deixar en el país el magre botí de la victòria, i també de la forta personalitat d'un líder, Benito Mussolini, que procedia de l'extrema esquerra.

Aquells que la historiografia considera els "anys daurats" del feixisme, fins al 1935, estan marcats pel fort enquadrament social i ideològic de la població italiana a través del Partito Nazionale Fascista, dels sindicats corporatius, de l'Opera Nazionale Balilla dedicada als infants i joves, de l'Opera Nazionale Dopolavoro, que organitzava el lleure dels treballadors, i d'una propaganda omnipresent i adoctrinadora.

Franco va guanyar la Guerra Civil espanyola gràcies en part a la xarxa d'espies que va organitzar a França. Aquesta documental narra per primer cop per televisió qui formava part d'aquesta xarxa, com es movien, quins objectius perseguien i quines conseqüències van tenir les seves accions.

El documental francès ens explica alguns capítols d'una de les històries més novel·lesques de la política internacional de l'últim quart del segle XX: la història del rescat dels falashas, els jueus negres d'Etiòpia.

Aquesta setmana us volem proposar un recorregut visual pel segle XX d'un país mediterrani que és a menys de tres hores de vol de casa nostra, però que és un dels més hermètics i desconeguts del món: Albània.

Aquesta setmana us volem proposar un recorregut visual pel segle XX d'un país mediterrani que és a menys de tres hores de vol de casa nostra, però que és un dels més hermètics i desconeguts del món: Albània.

Poques setmanes després de les eleccions que, al Regne Unit, han posat fi a tretze anys d'hegemonia laborista, sembla especialment útil fer memòria de com va començar aquella hegemonia i de quins van ser els seus temps de glòria. Ho farem mitjançant un doble documental britànic del 2007 que es titula "La dècada Blair". A banda d'amics personals, la minisèrie compta amb els interessants testimonis de nombrosos polítics, tant britànics com nord-americans, des de Condoleezza Rice fins a Willian Hague, de Peter Mandelsson a Neil Kinnock, passant per George Mitchell, David Trimble o Jack Straw.

Segona part del documental dedicat a Tony Blair. Aquest episodi se centra en el període que va del juny del 2001, quan va obtenir una segona i comodíssima victòria electoral a la Gran Bretanya, fins al 2007, quan dimiteix a favor de Gordon Brown.

La crisi econòmica iniciada als Estats Units l'octubre de 1929 no només havia posat fi a la prosperitat dels "feliços anys vint", sinó que també infligí un cop molt dur a l'estabilitat democràtica de nombrosos països europeus, especialment d'Alemanya, on la república de Weimar va ser arrossegada i la crisi entronitzà els nazis en el poder.

La crisi econòmica iniciada als Estats Units l'octubre de 1929 no només havia posat fi a la prosperitat dels "feliços anys vint", sinó que també infligí un cop molt dur a l'estabilitat democràtica de nombrosos països europeus, especialment d'Alemanya, on la república de Weimar va ser arrossegada i la crisi entronitzà els nazis en el poder.

Aquesta setmana dibuixem el perfil biogràfic del pare de la Turquia moderna, Mustafà Kemal, i proposem un balanç del seu paper històric i del seu llegat, amb el documental "Mustafà Kemal Atatürk: el naixement d'una república".

Aquesta setmana dibuixem el perfil biogràfic del pare de la Turquia moderna, Mustafà Kemal, i proposem un balanç del seu paper històric i del seu llegat, amb el documental "Mustafà Kemal Atatürk: el naixement d'una república".

Després de la catàstrofe aèria que l'abril passat va decapitar l'estat polonès, ens sembla especialment oportuna l'emissió d'un interessantíssim documental francès del 2005 que analitza la transició d'aquell país des del comunisme a la democràcia. Ho fa sobre la base dels testimonis de tots aquells personatges que van tenir-hi un paper rellevant: Lech Walesa, Bronislaw Geremek, Wojcieh Jaruzelsky, Jerzy Urban, Tadeusz Mazowiecki, Alexander Kwasniewsky, el general Czeslaw Kiszczak, etcètera. Per cert, que alguns d'aquests testimonis, com l'historiador i ministre Geremek, o el president Lech Kaczynski, ja són avui testimonis pòstums.

Després de la catàstrofe aèria que l'abril passat va decapitar l'estat polonès, ens sembla especialment oportuna l'emissió d'un interessantíssim documental francès del 2005 que analitza la transició d'aquell país des del comunisme a la democràcia. Ho fa sobre la base dels testimonis de tots aquells personatges que van tenir-hi un paper rellevant: Lech Walesa, Bronislaw Geremek, Wojcieh Jaruzelsky, Jerzy Urban, Tadeusz Mazowiecki, Alexander Kwasniewsky, el general Czeslaw Kiszczak, etcètera. Per cert, que alguns d'aquests testimonis, com l'historiador i ministre Geremek, o el president Lech Kaczynski, ja són avui testimonis pòstums.