Sèries

Un repàs dels grans tòpics sobre la guerra de sexes: són realment diferents homes i dones pel que fa a la intel·ligència, les habilitats emocionals i comunicatives, o la capacitat d'orientació? Sis voluntaris, tres homes i tres dones, passaran per un seguit de proves per comprovar, o no, la veracitat dels estereotips. Hauran de buscar la sortida d'un laberint, afinar la punteria tirant amb arc i exposar-se a ser espiats en les seves converses. És cert que les dones parlen més i que els costa menys entrar en temes personals? I l'empatia? Són més capaces les dones de posar-se en el lloc dels altres? Posarem a prova els ciutadans anònims tot observant amb càmera oculta la seva reacció davant una àvia que plora desconsoladament enmig del carrer. En el primer capítol de "Sexes en guerra" presentem, a més, el test del programa: cervell masculí o cervell femení?

"Sexes en guerra" repassa les lleis de l'atracció sexual i ho fa amb un exemple pràctic. Els vuit voluntaris del capítol, quatre dones i quatre homes, tots solters i disposats a trobar parella, hauran de descobrir si s'agraden a partir de les proves que els proposarem. S'oloraran amb els ulls tapats, es tocaran i tindran una cita ràpida de 3 minuts. A partir d'aquí s'hauran de triar... si és que funciona la química entre ells. A partir d'aquest pretext, descobrirem què diu la ciència sobre el que busquen les dones i els homes a l'hora d'establir una relació: és cert que ells persegueixen la joventut i la bellesa, i elles, la seguretat econòmica i l'estabilitat?

La massificació del consum és una de les grans transformacions de la nostra societat a l'últim segle. Però som iguals els homes i les dones davant d'aquest fenomen? Ens agrada consumir les mateixes coses? I les empreses i les marques són sensibles a aquestes diferències? Els experts en màrqueting coneixen els nostres gustos al mil·límetre, perquè observen els nostres moviments en botigues, supermercats i centres comercials. Gràcies a això saben, per exemple, si recorrem la botiga per la dreta o per l'esquerra, l'alçada on s'ha de situar un producte perquè n'augmenti la venda o quin percentatge de les dones que s'emproven roba en una botiga se l'acaben enduent a casa. "Sexes en guerra" farà servir la mateixa tècnica per analitzar els voluntaris en les proves d'aquesta setmana. Com es comportaran amb una mica de temps lliure en una gran superfície i sense saber que els observem? Però també hauran d'anar a comprar al supermercat amb pressupost i temps limitats. A partir d'aquest petit repte n'analitzarem l'actitud, la manera de moure's, què compren i què els fa diferents. El consum també té alguns components inconscients, com la manera com observem i descodifiquem les imatges. Gràcies a la tècnica de l'"eyetracker", un aparell que registra el moviment de l'ull en temps real, sabem que els homes i les dones llegim els anuncis publicitaris d'una manera diferent. Els voluntaris passaran per l'"eyetracker" per comprovar com la publicitat fa servir l'erotisme per fer augmentar el rendiment comercial. José Luis Nueno, professor de IESE i expert en màrqueting, ens explicarà tots els secrets que amaguen els supermercats, i Lluís Morillas, responsable d'una empresa d'empaquetatge, ens mostrarà com la creativitat i els dissenys s'adapten en forma i color als seus usuaris masculins i femenins. També tindrem Joan Campmany, publicista, i Francesc Devant ens parlarà de màrqueting olfactiu, una tècnica que pretén seduir-nos per la via dels sentits i que cada vegada és més habitual. Aquesta setmana, el cuiner Sergi Arola i l'actriu Mercè Martínez passaran el test de "Sexes en guerra".

La ira, l'alegria, la por, la tristesa o el fàstic seran les protagonistes del programa. Són les emocions més bàsiques, la resposta més elemental davant d'un estímul; segons els científics, purs mecanismes de supervivència. La por ens alerta i ens activa davant d'un perill, el fàstic ens allunya de coses potencialment nocives i la tristesa fa saber els que ens envolten que necessitem suport... Volem saber com sentim, mostrem, identifiquem i gestionem les emocions... i per això llancem els voluntaris en paracaigudes a 4.000 metres d'alçada. S'estressen igual, els homes i les dones? I parlarem d'intel·ligència emocional, una capacitat en què, segons la ciència, destaquen les dones. Són de veritat més bones interpretant les emocions alienes, detectant els petits gestos d'un rostre o posant-se en el lloc de l'altre.

Pensaments obsessius, eufòria, papallones a l'estómac i poques ganes de menjar... no és cap malaltia. Són només alguns dels efectes secundaris de l'enamorament. I és que l'amor ens fa feliços, però també provoca una gran quantitat de canvis i respostes fisiològiques en el nostre organisme que donen sentit a expressions com "l'amor és una droga" o "l'amor és cec". Però quant de temps dura l'enamorament? Què passa quan baixa la passió i la parella s'ha de cuidar de les criatures? Aquesta setmana ens dedicarem a analitzar l'amor i les seves fases. Ens ajudaran a fer-ho quatre parelles voluntàries de diferents edats i en diferents estadis del seu amor. Uns es troben en la fase que s'anomena l'amor romàntic, com la Núria i en Carles. Fa nou mesos que es coneixen i estar junts encara els fa perdre el món de vista. D'altres, com la Mercè i l'Òscar, fa 40 anys que es van casar però estan millor que el primer dia. I, si l'amor és com una droga, el desenamorament pot assemblar-se a la síndrome d'abstinència? Hem demanat a un equip de científics de l'Hospital del Mar que ho estudiïn amb les noves tècniques de ressonància magnètica. L'estudi compararà el cervell d'un drogoaddicte amb la síndrome d'abstinència amb el de l'Elena, una jove que acaba de trencar una relació sentimental. I els resultats són sorprenents. Però també parlarem de sexe i d'infidelitat. Sortirem al carrer per posar a prova l'impuls sexual -en tenen més, els homes?- i comprovar si els homes són menys selectius que les dones quan es tracta de triar parella. La Mara Dierssen, genetista del Centre de Regulació Genòmica, i l'andròleg J. M. Pomerol ens aclariran alguns d'aquests conceptes. I la periodista Empar Moliner i el cineasta Joaquim Oristrell respondran les preguntes del test de "Sexes en guerra".

El tòpic retrata les dones com a xerraires, cridaneres i tafaneres. Què hi ha de veritat darrere d'aquesta imatge tan "amable"? És cert que les dones tenen, per defecte, el do de la paraula? I que les nenes comencen a parlar abans que els nens? En aquest capítol investigarem què ens diu la ciència sobre el llenguatge i les habilitats comunicatives d'homes i dones. La Tatiana Sisquella i el periodista Xavier Coral competiran per saber qui diu més paraules en un dia de vida. Els voluntaris ens permetran avaluar la seva fluïdesa verbal ?i la seva capacitat de persuasió- a l'hora de vendre una enciclopèdia per telèfon. Però també tafanejarem les seves converses per mirar de trencar tòpics: i si les dones parlen de futbol, i els homes, de moda i complements? Finalment, "Sexes en guerra" visitarà "Polònia"... Hem demanat al Toni Soler que ens expliqui per què hi ha tan poques dones que es dediquin professionalment a l'humor.

"Sexes en guerra" investiga els orígens de l'orientació sexual... i ho fa amb el Mag Lari, potser el més populars dels il·lusionistes catalans. En Lari és homosexual i vol saber per què: què fa que una persona se senti atreta sexualment per les del seu mateix sexe. La ciència aposta, cada vegada més, per una explicació biològica: l'orientació sexual no és voluntària ni s'hi arriba per aprenentatge, sinó que la majoria de nosaltres naixem amb l'una o l'altra. I en Lari ens cedeix el seu cervell, el seu entorn i les seves respostes per investigar-ho una mica més. Per això es prestarà a un estudi amb ressonància magnètica amb neuròlegs del CRC-Hospital del Mar, que estudiaran el seu cervell a la recerca d'alguna d'aquestes claus, o ens acompanyarà al Centre de Regulació Genètica. També ens obre les portes de la llar familiar: era sobreprotectora, la seva mare, o massa distant, el seu pare? Com eren els seus jocs d'infància? En aquest capítol, els voluntaris són quatre homes gais i quatre heterosexuals. Els uns i els altres ens parlaran de la seva història, analitzaran la seva opció sexual i participaran en diversos jocs per esbrinar, per exemple, si és possible encertar l'orientació sexual d'algú només pel seu aspecte i comportament extern... o, fins i tot, per l'olfacte.

Els tòpics sobre la conducció d'homes i dones omplen les converses de cafè. Segons l'estereotip, les dones són més tranquil·les, però també pèssimes conductores amb capacitat d'orientació nul·la. I els homes, més ràpids i efectius, són agressius i imprudents al volant. Té alguna mena de base científica, això? La ciència assegura que els homes destaquen en les habilitats visoespacials i d'orientació... i això, no ens enganyem, sol ser d'utilitat a l'hora de portar un cotxe. Però també diu que, a vegades, la testosterona els ofusca... i, llavors, no hi ha destresa que valgui. Fem que vuit voluntaris i voluntàries competeixin en una cursa de karts, i que s'orientin amb l'ajut d'un mapa... i mesurem com s'estressen, i per què. També demanem a homes i dones pel carrer que ens ajudin a trobar una adreça... i, sorprenentment, comprovem com uns i altres fan servir referències diferents. Parlarem de conductes agressives, de risc, de competitivitat i, sobretot, de com ens comportem homes i dones al volant.

Tradicionalment han estat els homes els que han sortit de casa per anar a treballar, però això ja forma part del passat. Avui, les dones s'han incorporat massivament al mercat laboral. Té la feina el mateix significat pels homes i per les dones? Manen de manera diferent, els caps d'un sexe i de l'altre? Més enllà de les pressions socials, hi ha factors biològics que justifiquin la poca presència dels uns o els altres en determinats sectors? Procurarem respondre aquestes preguntes sotmetent vuit voluntaris a un seguit de proves en què hauran de demostrar que són capaços de treballar en equip, rebre i emetre ordres, o fer-se responsables del lideratge. I també parlarem de conciliació familiar i de feines domèstiques amb mares i pares, i ens divertirem amb un experiment molt poc rigorós, però divertit: fer planxar a homes i dones.

Comparat al d'altres espècies, el sistema humà de reproducció és complicat, lent i poc eficient. Per aconseguir un sol descendent, els humans han de buscar una parella, comprometre's en una relació més o menys estable i crear una sèrie de vincles i lligams emocionals que poden durar tota la vida. Les dones són les que més inverteixen en aquest procés: per cada fill, nou mesos de gestació, un part dolorós i molts anys tenint cura d'una criatura que neix totalment indefensa. Totes les diferències biològiques entre homes i dones, i moltes de les diferències en el comportament, tenen a veure amb la continuïtat de l'espècie. No és estrany, doncs, que visquem de manera diferent la maternitat i la paternitat, que el nostre tracte amb les criatures sigui diferent i que ho siguin, en general, moltes maneres de veure la vida. A "Sexes en guerra" busquem l'instint maternal i l'instint paternal, investiguem els canvis que la reproducció imposa en els nostres cossos i vides, i també la relació d'homes i dones amb els nadons.

Nolasc Acarín, neuròleg: "Els homes es jubilen i envelleixen molt malament perquè pleguen no només de la feina, sinó també de la vida." Segons les estadístiques, les dones viuen, de mitjana, set anys més que els homes. Els factors hormonals en poden ser el motiu, però també n'hi ha d'altres...Tot i que es diu que les dones són el sexe dèbil, els científics estan molt a prop de demostrar que el cos de l'home suporta pitjor les situacions d'estrès i "Sexes en guerra" ho posarà a prova. Els homes moren abans i el tòpic els continua dibuixant com els pitjors malalts. També ho pensen el 50% dels catalans, segons l'enquesta que ha encarregat el programa. Què ens fa mal? Qui aguanta més bé el dolor? Com ens ataquen les malalties mentals a homes i dones? Parlarem amb experts i professionals de la sanitat per saber què en pensen i ens descobriran com de diferents som a l'hora d'afrontar la mort