Elinks

Una portera extremadament xefardera regira l'apartament que han de venir a ocupar una parella que li "sembla misteriosa". Qui són Carme i David per a aquesta pintoresca espia? Qüestió de drogues? Potser prostitució? Però la parella ja fa estona que és en una altra habitació i l'encontre sobtat amb la portera dona lloc a una esborrajada situació agreujada per l'aparició, no menys esborrajada, de la mamà de la Carme que revela l'indecorós estat "civil" del nous llogaters. I tot un flashback en el qual hi entra un psiquiatra amanerat, una ex-esposa ninfómana i un ex-marit ensopit.

Carme i David reben a sopar els seus ex-cònjuges respectius. La frívola Cordèlia i el massa seriós Ricard s'han ajuntat també pel seu compte i aquesta situació inquieta la mentalitat analítica de Carme. Enxampat en plena gravació d'un partit de futbol i una pel·lícula a l'hora, el bon jan que és David no entén que passa al seu voltant. Però l'encontre de quatre persones que, abans, havien tingut una vida sentimental equivocada provoca una corrent d'erotisme nou i sorprenent tan bon punt es troben enfrontats... i provocats!

David té un vici que no s'assembla a cap altre: és videomaniàtic. Es prometia un diumenge fabulós tot veient pel·lícules d'acció, però la Carme i la mamà han decidit organitzar una inoportuna festeta per ensenyar el piset a la seva monstruosa família. Mentre hom espera l'arribada d'una sèrie de tietes i tiets encopetats i disposats a afartar-se com a lladres, David rep per telèfon una notícia esgarrifosa, la posicia va per les cases a detenir els qui tenen vídeos pirates... Ell en té 1.400! David és a punt de tornar-se boig. Mentre la tieta nimfòmana li busca les pessigolles ell només té una obsessió: amagar "el cos del delicte".

Continua la festa familiar. Les tietes i tiets han resultat uns criticaires temibles, amb una capacitat destructora de campionat. David els mira amb molta hostilitat. La Carme només espera l'arribada d'un personatge molt especial: la seva cosina, excompanya de joc, a la qual no ha vista des que es va fer monja. Ara es diu Sor Condolencia de la Divina Redención, i només parla en llatí. L'acumulació d'incidents precipita un final d'autèntic disbarat amb la irrupció de la més sorprenedora de les convidades.

La portera estrafolària irromp amb el telegrama quilomètric: el pare de David anuncia que es desplaça de Palaupernil a Barcelona per tal de conéixer "l'amistançada" del seu fill. Carme dedueix que es tracta d'un pagès primitiu i té por de fer-lo sentir incòmode amb la seva forma de vida urbana i intel·lectual. El seu psiquiatra, Narcís, decideix rebre el pagès de manera escaient tot convertint el pis i la mateixa Carme en un exponent de la Catalunya rústica i pairalesca. Ells dos i la portera es disposen a interpretar una funció "d'espardenya" per rebre el pare pagès però els plans no surten com esperaven.

Carme, que es té per una dona lúcida, comença a sentir unes veus estranyes, que la criden i conversen amb ella. David, espantat, només hi veu dues explicacions: o s'ha tornat alcohòlica o és boja. Entre el psiquiatra i la portera criden una veïna, la senyora Bofill, que és medium. Comencen a aparèixer esperits i fins i tot el cap de la difunta reina Maria Antonieta roda per la taula. Quan David torna a casa es troba amb la sessió d'espiritisme i amb uns esperits estranyíssims que l'ataquen. Qui són? Què volen?

La situació entre l'aristocràtica mamà de la Carme i el pobre David s'ha fet insostenible. El pintoresc psiquiatra de la noia decideix parar un parany a la senyora: el David intentarà conquistar-la per tal de treure fora la seva "natura més secreta". La natura de la mama, en braços del seu gendre resulta escandalosament ardorosa. I recorda que de jove s'assemblava a una artista alemanya que es deia Lya de Putty. El nom ja ho diu tot.

Avui pot passar de tot: una paròdia del cinema de Bergman i Saura, una crisi sentimental, una punk, un atlètic "homme objecte" per a la Carme i una estupenda mulata per al David. Ho presideix tot el psiquiatra, que ha decidit que l'angoxoisa situació de la Carme, que se sent incomunicada, només la pot solucionar un canvi de parelles. Per això hi ha als diaris tants anuncis de cases de "relax". L'experiència erótica "diferent" va de cap al disbarat.

Reunió excepcional a casa: la Carme rep una famosa poetesa que va pel món vestida amb mirinyaque i pamela. Ella, la Sinfonia Mac.Greggor, vol fer una lectura poètica exclusivament per a dones i, si de cas, algun jove ambigu com el psiquiatra de la Carme. David es tanca a la seva habitació, consagrat al video. I l'aparició de la més pintoresca poetesa que han vist les lletres catalanes desencadena una bojeria de la famosa marca Rosa Maria Sardà.

Carme, David i el psiquiatra Narcís esperen la Mama, que ha fet un meravellós viatge a Egipte acompanyada de la senyora Bofill, la veina medium. Narcís, amb la complicitat de la portera, decideix vestir-se de mòmia per sorprender-les. Però la sorpresa més rotunda és la que porten les viatgeres.

Un drama potencial. David vol ser pare, però Carme considera que un fill destorbaria considerablement la seva feina i la seva vida en comú. El papa, la mama i la portera assisteixen al dramàtic enfrontament de la parella. Per il·lustrar la seva teoria, David explica com viurien a les velleses amb un fill bo i perfecte. Carme explica al contrari: tots dos vellets, i un fill que és un mesquí miserable...

Des que a Carme l'han pujat de càrrec el pobre David ha quedat arraconat. Es passa la nit veien pel·lícules amb la portera, i col·leccionant programes de cinema. La situació és fa intolerable. Una sorpresa ve a canviar la seva vida, però Carme en passa olímpicament. David se sent sol, abandonat, i decideix plantejar una situació definitiva. És el moment de la gran baralla.

Baralles cada cop més violentes i seguides assenyalen una profunda crisi en la parella. Decideixen intercanviar els papers: Carme ha de ser més femenina i David més intel·lectual. Els efectes del canvi són desastrosos. I amb una sumptuosa apoteosi final, que assenyala el mateix temps l'acabament de la sèrie, els personatges s'acomiaden recordant-nos que no han fet sino plagiar "L'amansiment de l'Harpia", de Shakespeare, situada en el nostre temps i la nostra dèria.