Documentals

"Quan et drogues només pots acabar al cementiri o a la presó". Son les paraules de la Laia, una okupa que des dels 15 anys que està enganxada a l'heroïna i la cocaïna. Fa set mesos que està tancada a la presó de dones de Wad Ras, a Barcelona, esperant judici. Per aconseguir diners per a una dosi, ella i el seu company van robar una ampolla d'oli i unes cremes en un supermercat, i la Laia va amenaçar un dels empleats amb una xeringa. L'acusen d'haver punxat un empleat pakistanès i per això li demanen una pena molt alta: set anys de presó. L'Eva té un trastorn límit de la personalitat que de vegades desemboca en respostes violentes i incontrolades. Va ser una agressió a un pakistanès el que l'ha dut a Wad Ras a complir una condemna de tres anys i mig. "Jo puc ser la Verge Maria i el dimoni amb cua". Amb molta lucidesa, l'Eva explica la seva trajectòria vital, que comença en un convent i acaba a la presó. I autoexamina el seu comportament criminal quan s'imagina havent de demanar perdó a la víctima. Laia i Eva. O "Neuras" i "Alma", els àlies que elles utilitzen quan intervenen a l'emissora de ràdio. Són dos perfils i dues realitats molt distants que conflueixen a Wad Ras per un delicte molt semblant. Els seus testimonis i les seves vivències transmeten de manera molt eloqüent el que significa estar privat de llibertat. La Laia té el seu company a la Model i només el pot veure tres hores al mes. L'Eva sap que volen desnonar la seva companya de pis i el seu fillol i se sent impotent per no poder-los ajudar.

Què porta un historiador a acabar fent de funcionari de presons? El Josep Lluís està al capdavant de la infermeria de la presó de Ponent, a Lleida. Els interns que ell controla tenen uns perfils atípics, perquè la majoria arrosseguen malalties importants. I la manera que té el Josep Lluís de tractar-los tampoc és l'estàndard.

El Michael, el David i el Quique tenen en comú que són joves i estan en una presó aïllats dels adults per poder treballar millor la seva reinserció. Són tres històries plenes de frescor i espontaneïtat, perquè els joves s'expressen sense tabús. L'equip viu amb ells el repte de buidar la vella presó de la Trinitat i engegar el nou i modern centre de joves de la Roca del Vallès. "Este talego es más talego."

"A mi, un juez me ha condenado a morir en la cárcel". És l'Òscar, que fa 18 anys que està tancat a la presó i n'hi queden 17: "Una perpètua". Fa dos anys va sortir de permís i al cap de pocs dies va tornar a atracar quatre bancs a punta de pistola. Està tancat al mòdul 1 de Quatre Camins, on hi ha els presos amb condemnes més llargues i més conflictius, i que en l'argot es coneix com "el pou". La llarga condemna li està passant també factura en l'aspecte personal: gairebé no rep trucades del fill, i la dona li ha demanat el divorci. Només li queda una cosa, a la vida: el seu germà Quico, que també fa deu anys que és a la presó. El Quico i l'Òscar són inseparables. Parlen de dones i de sexe, de la seva lluita contra les drogues, de l'absència d'uns pares... El Quico, el germà petit, ha apuntat l'Òscar a fer teatre perquè és l'únic espai on es desinhibeix. Però ell prefereix entrenar-se i fer boxa al pati de Quatre Camins, i encara que al Quico només li falten dos anys per sortir, tampoc veu gens clar el futur. I quin és el repte d'un funcionari de vigilància quan és en una presó dura, massificada i antiquada com la Model? A través del Jesús entrarem a la tercera galeria i coneixerem com conviuen 450 presos en un espai tan reduït, tancats en cel·les de fins a sis interns. És el primer cop que una càmera de televisió ha pogut entrar a gravar com és el dia a dia en una galeria de la Model, una presó que té data de caducitat, però que haurà de resistir quatre anys més, com a mínim. Entre els presos amb un destí de confiança hi ha el Francesc, un economista acusat d'estafa que ha hagut d'adaptar-se a una realitat ben diferent de la que coneixia.

Departament Especial de Règim Tancat (DERT) Si la presó és el lloc de càstig per als que es porten malament fora, què passa quan algú es porta malament dins de la presó? És enviat a l'Especial, un departament de màxima seguretat on hi ha tancats els interns més perillosos i inadaptats. És la presó dins de la presó. Tècnicament es coneix com el DERT, el Departament Especial de Règim Tancat, i en argot es coneix com el "chupano". Aquí, els interns estan tancats quasi tot el dia a la cel·la, només en surten una estona per anar a un pati amb el sostre enreixat i sota vigilància. En aquest espai, l'únic pres amb privilegis és el Joan Carles. Fa d'ordenança i serveix els dinars als interns tancats en aquest Departament Especial i, a canvi, pot tenir ordinador a la cel·la i accés lliure a la nevera. Ara compleix una condemna llarga perquè durant anys es va dedicar a entrar a les oficines obertes al públic, vestit com un executiu més, i robant ordinadors portàtils i carteres amb total impunitat. '''Departament d'Atenció Especialitzada (DAE)''' Les analítiques han demostrat que l'Enrique fa temps que no consumeix droga a la presó. I per això li han permès anar al DAE, un departament que funciona com una comunitat terapèutica i on la disciplina és molt més suau. Però el compromís rau en no tornar a consumir. El repte no és fàcil, perquè fa uns quants anys van detenir la seva dona mentre intentava passar-li droga en un vis-a-vis. "Entrar droga a la presó no és difícil però es penós, perquè l'única manera de fer-ho és portar-la amagada al cos", reconeix el Santi, cap de Serveis de Quatre Camins. I alguns dels mètodes per detectar-la, com s'explica al capítol, també tenen història. El Sergio té 36 anys i n'ha passat 13 a la presó, també per culpa de la droga. Està a punt d'acabar el tractament de desintoxicació a la presó i sortir al carrer. S'haurà d'enfrontar amb el món fora la presó i amb la por a una possible recaiguda.

Només hi ha dues presons mixtes a Catalunya: Brians 1 i Ponent, a Lleida. I en tos dos casos, homes i dones estan separats en mòduls diferents. Però malgrat aquesta separació física hi ha un autèntic tràfic de relacions, afavorit pel que s'anomena "passar un peta". Això vol dir facilitar el nom d'amics o companys de cel·la de cara a començar una relació per carta. Són amors que comencen a cegues, que es fan i es desfan, que a vegades són per interès, però que també n'hi ha que prosperen i acaben en matrimoni i fills. La Josefa ha començat a escriure's amb un pres i assegura que és l'home de la seva vida. Però entre carta i carta apareix la Chantal. I què passa quan un dels dos és a la presó i l'altre a fora? Com es manté una relació amb cinc trucades a la setmana i dos vis-a-vis al mes d'una hora i mitja? Aquesta és la història de la Begoña i l'Alberto. "Al final hasta me da morbo casar-me en la prisión", acaba dient ella després de vèncer totes les burocràcies. I què suposa tirar endavant un embaràs a la presó? És un incentiu o encara deprimeix més? La Sonia passa els nou mesos d'embaràs entre reixes. I la seva obsessió és que la nena no hagi de créixer a la presó. A la Teresa li donen el seu primer permís la nit de Nadal. Feia tres anys que no passava aquestes dates amb els seus fills. I aprofitarà les 48 hores de sortida per retrobar-se també amb el marit, que també està tancat a la presó. Són quatre histories diferents i molt intenses que parlen de la soledat que es viu a la presó i de la necessitat de crear-se il.lusions i planejar un futur.

Entrar a la presó és traumàtic, i de vegades també ho és sortir-ne. En Contreras va començar a atracar bancs als 15 anys, i als 19 ja estava pres. Fa 25 anys que està entre reixes. A la presó va començar a drogar-se, a la presó va perdre mitja orella d'una mossegada i a la presó va tenir el seu fill. En Fajardo està empresonat al Centre Penitenciari de Figueres. Va entrar a la presó per primera vegada als 46 anys. El van detenir per atemptat contra l'autoritat perquè es va barallar amb els mossos mentre anava begut. Era alcohòlic i també consumia cocaïna. L'experiència de la presó ha estat molt dura i espera que li hagi servit d'escarment. En José Luís és de Sant Sebastià i té 50 anys. No havia vist mai com un problema sortir amb els amics a prendre unes copes i tornar a casa amb cotxe. Es considera un conductor prudent. Però, després de donar dues vegades positiu en controls d'alcoholèmia, ha acabat tancat a la presó Model, complint una condemna de 4 mesos i 16 dies per un delicte de trànsit.