Sèries

La dona de l'avi Bernat s'ha mort. A casa, família, veïns i algun amic donen el condol i diuen les frases inevitables que es repeteixen en aquests casos. L'endemà, després de l'enterrament, la família (fills Roser i Enric, gendre Ignasi i nora Anna) comença a considerar en Bernat un vell inútil que necessita que el guiïn. L'avi està atabalat, però és prou lúcid per adonar-se de l'intent. Encara no sap què ha de fer de la seva vida, però té clara una cosa: ell mateix ho decidirà.

En Bernat té dificultats per fer les feines domèstiques. La família, per la seva banda, vol deixar clars els afers testamentaris. En Bernat es desinteressa del tema i renuncia als seus drets. Per continuar l'ofensiva empresa, l'endemà, a casa de la seva filla, on l'inviten a dinar, l'avi es troba amb el president i el secretari d'una llar de vells. En Bernat es nega a fer de vell mentre no se'n senti i els deixa plantats, sense ni menjar-se el pastís de nata.

Tot i els consells del gestor, quan arriba a la feina, Bernat comunica al seu amic Andreu la decisió de deixar de treballar. Daltabaix familiar a pesar dels esforços de l'Anna per controlar la situació. Mentrestant, Bernat parla amb el director, que no hi entén res però que està contentíssim perquè haurà de pagar una nòmina menys. La família es mobilitza per evitar la desgràcia. Quan, finalment, tots es reuneixen a casa d'en Bernat, ell ja s'ha acomiadat.

En Bernat reconeix davant el seu nét les dificultats que té per entendre els canvis socials, generacionals, morals, etc., que hi ha al seu entorn i que fins ara, ignorava. Un parell de visites comencen a marcar en Bernat i casa seva com a refugi de pecadors. Els companys de feina acomiaden en Bernat. En general, el consideren un home de sort, però ningú no sembla decidit a seguir el mateix camí.