Ovidi Montllor i Mengual va ser un dels artistes més complets i compromesos que van adherir-se al moviment de la Nova Cançó. Autor, intèrpret, actor, rapsode i músic, va destacar per la intensitat dramàtica i poètica que va saber transportar al seu ofici. La fortuna, però, va girar-li massa vegades l’esquena, i els reconeixements li van arribar massa tard.
Tot just deu anys després del seu traspàs, el record d’Ovidi Montllor s’acreix proporcionalment a l’ostracisme a què va ser condemnat en els darrers anys de la seua vida. Pocs episodis de la nostra història recent resulten tan dolorosos i vergonyosos: la marginació d’Ovidi, la malversació del seu grandíssim talent, resta per sempre com una prova fefaent de la indigència moral i intel·lectual amb què determinada classe política va planificar allò que eufemísticament es coneix com a «Transició».
La grandesa d’Ovidi no mereixia un final així: va ser despatxat de la discogràfica, oblidat per la majoria de programadors i vetat en els mitjans de comunicació audiovisuals, fins que la notícia de la seua malaltia va disparar tots el ressorts del remordiment i s’iniciaren les ceremònies de constricció i hipocresia.
Este documental vol retre homenatge a l’Ovidi artista però també a la persona vista pels amics, companys i familiars que el van tenir més a prop. Dins l’àmbit artístic musical hi apareixen les opinions de Toti Soler, Raimon, Pi de la Serra i Guillermina Motta. En la parcel·la del teatre hi intervenen Alfred Lucchetti, Joan de Segarra i Joan Ollé. Per la part familiar hi apareixen la seua filla Jana i la seua viuda Neus Solsona, i pel que fa al terreny purament de les amistats hi intervenen Josep Morata restaurador de Cal Pere i el pintor alcoià Antoni Miró. Pel que fa a les noves generacions que l’han tingut com a referència hi participen el cantautor de Xàtiva Feliu Ventura, el grup de rock de Vilafranca del Penadés Inadaptats, i la seua biògrafa, la periodista Núria Cadenas. Finalment, i com a regal exclusiu d’este documental, s’hi inclou una gravació inèdita de la celebrada Homenatge a Teresa a càrrec del nord-català Pascal Comelade i el valencià Miquel Gil.
