Elinks

Durada: 53 minuts. - Mida: 356 Megues.

Direcció, fotografia i muntatge: Delphine Deloget Avec el suport de L'association Victarine Mescles so: Vincent Dupuis, Clothilde Moschetti Etalonatge: Pascal Tobey, Frédéric Becognee Disseny de so: Fred Ozanne Musique: Astrakan Cafe, interpretada per Anouar Brahem Trio; Bourbon Ouest de Jason Edwards i Mattias Lupszinsk

Delphine Deloget (França, 2008; 52 minuts) Una coproducció d'Injam Production i France 3 Nord Pas-de-Calais Picardie amb la participació del Centre National de la Cinématographie.

'No London Today' és una immersió en el món de cinc joves refugiats, en Chafik, l'Aron, l'Abraham, l'Henok i l'Ermias, que esperen i deambulen per Calais tot intentant travessar el Canal de la Mànegar per a arribar a Anglaterra. 'No London Today' són les paraules que un altre d'aquest refugiats, l'Arman, li va dir a la realitzadora la primera vegada que es van veure. Estaven asseguts en un banc, al carrer. Era festa a Calais, una ciutat al nord de França. Ell estava esperant que es fes fosc per a intentar creuar com a clandestí per a arribar a Anglaterra. És en aquest altre Calais, sense platges, sense terrasses, sense un lloc sota el sol que comença aquest estrany viatge...

Catarina Alves Costa (Portugual, 2008; 54 minuts)

Una producció portuguesa de l'any 2008 dirigida per Catarina Alves Costa que ens ofereix la seva particular visió de la vida en una fàbrica europea del segle XXI. Una factoria tèxtil a la vora de l'autopista nacional 206, al nord de Portugal, a la Vall del riu Ave. Som testimonis de la rutina diària de part dels 1200 treballadors que la mantenen en funcionament dia i nit. Aquests treballadors expliquen a càmera quina ha estat la seva experiència professional i quin recorregut escolar van seguir fins arribar a convertir-se en part de l'empresa. Aquesta factoria fundada fa més de 80 anys és propietat de la mateixa família, els Oliveira, des de fa tres generacions i produeix roba de qualitat per a la exportació (un 80% de la producció total, sobretot per als Estats Units, Alemanya i el Japó) i per les grans marques multinacionals (entre d'altres Hugo Boss i Armani). Del contrast entre els relats de les històries de vida i la rutina d'una fàbrica globalitzada de grans dimensions sorgeixen algunes de les imatges més emotives d'aquest documental. La càmera recull la frenètica activitat dels telers, mentre la realitzadora intenta copsar quin tipus de vida duen els treballadors que els fan anar. Quins són els seus somnis? Per què van deixar els estudis i quina edat tenien, llavors? Persones de diferents edats donen variades respostes a aquestes qüestions: dificultats econòmiques o per a accedir als estudis, problemes personals, o senzillament que no van voler estudiar. Avui en dia, però, alguns han reprès els estudis amb el que comporta d'exigència pel que fa a temps i dedicació, de tal manera que l'únic temps lliure que els queda l'han de fer servir per a dormir.

Ido Haar (Israel, 2006; Durada: 52 minuts)

Una producció israeliana de l'any 2006 dirigida per Ido Haar que retrata la vida quotidiana d'un grup de treballadors palestins procedents dels territoris ocupats que treballen a la construcció a la ciutat israeliana de Modi'in. Aquest treball ha estat seleccionat per a participar en competició oficial a alguns dels Festivals de documentals més prestigiosos del món després de guanyar el Premi al Millor Documental al Festival Internacional de Cinema de Jerusalem (Israel) de l'any 2006. Hotel 9 Estrelles és, per damunt de tot, el retrat humà d'un grup de joves atrapats en una realitat política conflictiva. Hotel 9 Estrelles és l'irònic nom que aquests treballadors de la construcció palestins clandestins donen al munt de roques que assenyalen el lloc on passen la nit, un conjunt de barraques fetes de parets de cartró i sostres de xapa, ocultes als promontoris propers a la nova ciutat israeliana de Modi'in. N'han fet, de mica en mica, la seva llar, a base de coixins i d'energia elèctrica proporcionada per bateries que han anat arreplegant amb el temps. Aquestes cabanes on els homes parlen, dormen, llegeixen, miren de descansar i on l'avorriment alterna amb les alarmes i les corredisses quan la policia s'acosta, són l'escenari principal d'aquest documental. Els dos protagonistes d'Hotel 9 Estrelles són l'Ahmed i en Muhammad, que malgrat la incertesa de la seva situació laboral i vital mantenen una sorprenent alegria i un gran sentit de l'humor. Ahmed és conegut pels seus companys com el 'comerciant' per la seva incansable recerca i acumulació de tot tipus de deixalla, des d'ordinadors fins a camions de joguina... Va treballar durant un temps de manera legal amb el seu pare com a vigilant a Israel, però va perdre la feina en morir el pare i es va convertir en l'únic suport de la seva família

Muriel Jaquerod i Eduardo Saraiva Pereira (Suïssa, Portugal, 2008; 57 minuts) Sembla com si el temps s'hagués aturat a Lisboa, tant als carrers com a l'interior de les cases. Generacions de llogaters han pagat durant anys lloguers simbòlics. Com a conseqüència, milers d'edificis s'han anat deteriorant i, amb ells, les condicions de vida dels seus habitants. Aquestes persones es troben avui en dia vivint en llocs impossibles, amb infiltracions d'aigua de pluja a través de les teulades, amb sostres a punt d'esfondrar-se i amb les parets regalimant per les humitats... Muriel Jaquerod i Eduardo Saraiva Pereira enceten el rodatge amb un tràveling des d'un dels antics tramvies de la ciutat tot mostrant moltes façanes malmeses. Seguint un grup d'especialistes, arquitectes, treballadors socials i personal de mudances, el documental ens obre la porta de dotze petits habitatges que han de ser rehabilitats amb diners públics. De sobte, ens trobem en espais tant petits que fins i tot són difícils de captar per la càmera, que s'hi mou amb dificultat. Descobrim també, a primer cop d'ull, el lamentable estat en què es troben les instal·lacions sanitàries i elèctriques i les greus repercussions que aquest nul manteniment té en aquells qui les han de fer servir diàriament. En un d'aquests 'episodis', un home, ell mateix ensorrat, recita alguns fragments de la seva vida: no va anar a escola quan era petit, ara mateix està a l'atur, pateix asma i paga 165 ? per una minúscula vivenda sense llum natural. La força de Lisboa endins rau en la mirada directa i franca a aquestes històries i a les persones que en són protagonistes. La seva resignació i, en ocasions, la seva desesperació, expressada en la migradesa dels espais en què té lloc gran part de la seva existència

El 23 d'octubre de 1956, a Budapest, un noi decideix encetar un diari. En principi, no sembla res de l'altre món, però allò que escriurà serà la crònica, el diari, d'una revolució. Es troba, en realitat, molt a prop dels fets. En el fragor de la batalla urbana, cremen uns grans magatzems situats al seu mateix carrer i, dia rere dia, se senten trets. Mentrestant, va recollint coses i les va desant en una caixa etiquetada "Revolució": trossos de vidre, fullets, retalls de diari... i va dibuixant en el seu diari. Escolta la ràdio, i pregunta, encuriosit, als veïns i a les persones que arriben de llocs llunyans de la ciutat. Fa passejades llarguíssimes, planejades amb anterioritat sobre el paper, en companyia del seu amic Jancsi.

El 23 d'octubre de 1956, a Budapest, un noi decideix encetar un diari. En principi, no sembla res de l'altre món, però allò que escriurà serà la crònica, el diari, d'una revolució. Es troba, en realitat, molt a prop dels fets. En el fragor de la batalla urbana, cremen uns grans magatzems situats al seu mateix carrer i, dia rere dia, se senten trets. Mentrestant, va recollint coses i les va desant en una caixa etiquetada "Revolució": trossos de vidre, fullets, retalls de diari... i va dibuixant en el seu diari. Escolta la ràdio, i pregunta, encuriosit, als veïns i a les persones que arriben de llocs llunyans de la ciutat. Fa passejades llarguíssimes, planejades amb anterioritat sobre el paper, en companyia del seu amic Jancsi.

A partir de l'arxiu literati i fotogràfic de l'escriptor i d'altres moltes fonts documentals, i de les declaracions de més de trenta persones que el conegueren, aquesta pel·lícula construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992), autor d'un gran nombre de llibres, sobretot assagístics, i d'articles de premsa i impulsor de la modernització del País Valencià en uns temps molt difícils, des d'una perspectiva crítica.

El documental aborda la vida de nens i nenes de diferents continents que tenen en comú vides difícils on l'esclavitud i l'explotació són la seva quotidianitat Moldoványi segueix la vida de set nens de l'Equador, Mèxic, el Congo i Cambodja i destapa la crisi moral que hi ha al món. Set històries d'indefensió, de transgressió dels drets humans, una situació que els infants accepten gairebé amb humilitat i que els obliga a treballar, a prostituir-se i a lluitar com a soldats.

En la primera història, un músic, professor d'una escola de nens cecs, i la seva dona, que li teixeix jerseis, tenen una experiència onírica al fons del mar. En la segona, un gitano i una paia mantenen una relació d'amagat de la família de la noia. En la tercera, una parella espera un nen. En la quarta, una noia manté una relació a distància amb un noi vident a través de l'ordinador.

Blanchard, Chagui, John, Mambueni i Chance dormen al carrer "Prince", la carretera principal que travessa el petit poble d'INKISI, a només 180 km de la capital de la República Democràtica del Congo. Ells són "Chegues", un terme que remet al Che Guevara, i que fa al·lusió a la seva capacitat de resistència i lluita per sobreviure.

Tres cantants jamaicans emergents intenten treure el cap en la molt competitiva i exigent escena musical del reggae. El documental ens mostra la seva evolució al llarg de més d'un any. El repte: aconseguir visibilitat pública, ja sigui actuant al festival reggae per excel·lència de l'illa, el "Sumfest", o bé aconseguint l'interès de productors i editors locals, o a través de la televisió.