"Segona oportunitat" analitza la mort sobtada en el món de l'esport
La mort recent del futbolista Dani Jarque o la d'Antonio Puerta, l'any passat, han fet ressorgir el debat sobre si les morts prematures són previsibles o, fins i tot, evitables.
"Segona oportunitat" és un documental que ens acosta a una realitat poc coneguda, però no excepcional: la mort sobtada en el món de l'esport. La desaparició, als 26 anys, tant trista com inesperada, del capità de l'Espanyol, Dani Jarque, a principis d'agost ha tornat a portar al primer pla d'actualitat una qüestió que no afecta només a professionals de l'esport, però que causa més estupor quan afecta joves com ell, plens de vitalitat.
La mort també prematura, fa justament dos anys, del futbolista del Sevilla Antonio Puerta va tenir un especial ressò mediàtic ,perquè les càmeres de TV van captar com queia al terreny de joc. Però, sense càmeres que en siguin testimonis, cada any esportistes de totes les edats i nivells són víctimes d'una mort inesperada. I la pregunta que sorgeix sempre és la mateixa: es podia haver evitat? De la mà de cinc esportistes i cinc professionals mèdics que els han tractat, "Segona oportunitat" dóna resposta a aquesta i a altres preguntes.
La mort sobtada
La mort sobtada esdevé perquè, sense cap símptoma previ, el cor s'atura. Diverses malalties, congènites o adquirides en poden ser la causa, però el cert és que a Europa cada any 400.000 persones (45 cada hora!) moren per aturada cardíaca. Tot i que només un petit percentatge d'aquesta xifra són persones que fan esport habitualment, la paradoxa es continua plantejant: per què moren de sobte si estan aparentment sanes i fan una activitat saludable i aconsellada mèdicament?
En el 85% dels casos la mort sobtada ve precedida d'una acceleració molt elevada i caòtica del cor (la temuda "fibril·lació ventricular") que impedeix bombar sang amb oxigen al cervell. Segons després, la persona perd el coneixement. A partir d'aquest moment, cada minut és crucial per salvar-li la vida i, si sobreviu, evitar-li danys cerebrals irreversibles. L'única opció és disposar, en els primers 5-7 minuts, d'un desfibril·lador extern, un petit aparell que detecta automàticament si la persona té fibril·lació ventricular i, només en aquest cas, actua per retornar el cor al batec normal. Avui només un 3% de les persones reben aquesta ajuda, perquè la majoria de vegades la mort sobtada té lloc sense testimonis o l'ajuda mèdica no arriba a temps.
En un viatge per quatre països europeus, aquest documental de 45 minuts recull el testimoni de tres esportistes professionals i dos d'amateurs, que han vist la mort cara a cara mentre practicaven algun dels esports més populars al nostre continent: futbol, ciclisme, basquet...
