Elinks

Els protagonistes d'aquest concert són gent molt jove, molt ben preparada i de casa. És un concert de l'orquestra simfònica de l'ESMUC, l'Escola Superior de Música de Catalunya, que es va fer a l'Auditori de Barcelona.

Us oferim la segona part del concert, la simfonia número 5, l'opus 64, de Piotr Txaikovski. Una obra lírica, apassionada i brillant, un dels cims del simfonisme del s.XIX. El mateix Txaikovski en va dirigir l'estrena el 5 de novembre de 1888 a Sant Petesburg. El públic la va acollir força bé, però la crítica hi va trobar molts defectes, i això va acabar d'enfonsar Txaikovski, que passava una mala època. I és que en aquesta simfonia també s'hi senten murmuris, dubtes, planys, retrets... i per sobre de tot la submissió absoluta al destí. Això és el que va escriure Txaikovski per explicar la seva obra. Aquesta simfonia és una obra cíclica, és a dir, hi ha un tema molt característic que apareix al llarg de tota l'obra, en tots quatre moviments, amb modificacions però molt fàcil de reconèixer.

El director d'aquest concert és Andres Orozco, un colombià nascut a Medellín l'any 1977, que és titular de la filharmònica de Bogotà i de l'orquestra nacional de Colòmbia, però que també dirigeix sovint a Àustria i que acaba de ser nomenat director titular de l'orquestra simfònica d'Euskadi. Orozco treu un rendiment excel·lent d'aquests joves músics integrants de l'orquestra simfònica de l'ESMUC.

Els protagonistes d'aquest concert són gent molt jove, molt ben preparada i de casa. És un concert de l'orquestra simfònica de l'ESMUC, l'Escola Superior de Música de Catalunya, que es va fer a l'Auditori de Barcelona.

Us oferim la segona part del concert, la simfonia número 5, l'opus 64, de Piotr Txaikovski. Una obra lírica, apassionada i brillant, un dels cims del simfonisme del s.XIX. El mateix Txaikovski en va dirigir l'estrena el 5 de novembre de 1888 a Sant Petesburg. El públic la va acollir força bé, però la crítica hi va trobar molts defectes, i això va acabar d'enfonsar Txaikovski, que passava una mala època. I és que en aquesta simfonia també s'hi senten murmuris, dubtes, planys, retrets... i per sobre de tot la submissió absoluta al destí. Això és el que va escriure Txaikovski per explicar la seva obra. Aquesta simfonia és una obra cíclica, és a dir, hi ha un tema molt característic que apareix al llarg de tota l'obra, en tots quatre moviments, amb modificacions però molt fàcil de reconèixer.

El director d'aquest concert és Andres Orozco, un colombià nascut a Medellín l'any 1977, que és titular de la filharmònica de Bogotà i de l'orquestra nacional de Colòmbia, però que també dirigeix sovint a Àustria i que acaba de ser nomenat director titular de l'orquestra simfònica d'Euskadi. Orozco treu un rendiment excel·lent d'aquests joves músics integrants de l'orquestra simfònica de l'ESMUC.

DURADA: 55 minuts. - MIDA: 626 MB (672x386)

Concert de Sant Silvestre, 31 de desembre de 2008 Des de São Paulo. Brasil

Orquestra Simfònica i Cor de l’Estat de São Paulo Banda Mantiqueira Solistes: Mònica Salmaso, veu Claudio Cruz, violí

John Neschling, director

Aquest concert és una bona mostra de música llatinoamericana, i en particular, brasilera. Escoltarem obres de compositors d’arrel popular com Gordurinha, Ary Barroso o Astor Piazzolla i amb ells, músics de formació clàssica, com Heitor Villa-Lobos o Alberto Ginastera. La combinació d’instruments reflecteix aquesta idea. Al costat de l’Orquestra i el Cor de l’estat de São Paulo, trobarem el conjunt de música popular Banda Mantiqueira i la cantant Mônica Salmaso, dirigits tots per John Neschling, que té cognom alemany però és nascut a Rio de Janeiro.

La sala des d’on es fa el concert és el Centre Cultural Júlio Prestes, una antiga estació de trens. Us convido a gaudir d’un concert alegre i ple de colors, que al principi sembla simfònic, però a mesura que va avançant anem veient com el públic participa, com el cor no es pot estar de ballar mentre canta i ens adonem que la fina línia que separa els sons populars i els anomenats cultes, ha desaparegut. Això és viure la MÚSICA, en majúscules.

1a Part

Alberto Ginastera.......................................Malambo del Ballet “Estancias" Astor Piazzolla...........................................Invierno Porteño de les “Cuatro Estaciones Porteñas” Heitor Villa-Lobos.......................................Choros Nr. 10 “Rasga o coração” Gordurinha / Almira Castilho (Arr. R. Sion)..........Chiclete com Banana Noel Rosa / Vadico (Arr. Edson Alves)”...............Conversa de Botequim Mozart Camargo Guarnieri.............................Encantamento Joao Bosco / Aldir Blanci (Arr. N. Azevedo)..........Linha de Passe

2a Part

Guinga / Aldir Blanci (Arr. Nailor Azevedo)...........Baião de Lacan Francisco Mignone.......................................Maracatu do Chico Rei Oscar Lorenzo Fernández................................Batuque de Reisando do Pastoeiro Clovis Pereira / C. Guerra-Peixe.......................Mourão Ary Barroso (Arr. Laércio de Freitas)..................Aquarela do Brasil Tom Zé (Arr. Chico de Moraes).........................Menina, Amanhã de Manhã

DURADA: 60 minuts. - MIDA: 696 MB (704x398)

Concert de Sant Silvestre, 31 de desembre de 2008 Des de São Paulo. Brasil

Orquestra Simfònica i Cor de l’Estat de São Paulo Banda Mantiqueira Solistes: Mònica Salmaso, veu Claudio Cruz, violí

John Neschling, director

Aquest concert és una bona mostra de música llatinoamericana, i en particular, brasilera. Escoltarem obres de compositors d’arrel popular com Gordurinha, Ary Barroso o Astor Piazzolla i amb ells, músics de formació clàssica, com Heitor Villa-Lobos o Alberto Ginastera. La combinació d’instruments reflecteix aquesta idea. Al costat de l’Orquestra i el Cor de l’estat de São Paulo, trobarem el conjunt de música popular Banda Mantiqueira i la cantant Mônica Salmaso, dirigits tots per John Neschling, que té cognom alemany però és nascut a Rio de Janeiro.

La sala des d’on es fa el concert és el Centre Cultural Júlio Prestes, una antiga estació de trens. Us convido a gaudir d’un concert alegre i ple de colors, que al principi sembla simfònic, però a mesura que va avançant anem veient com el públic participa, com el cor no es pot estar de ballar mentre canta i ens adonem que la fina línia que separa els sons populars i els anomenats cultes, ha desaparegut. Això és viure la MÚSICA, en majúscules.

1a Part

Alberto Ginastera.......................................Malambo del Ballet “Estancias" Astor Piazzolla...........................................Invierno Porteño de les “Cuatro Estaciones Porteñas” Heitor Villa-Lobos.......................................Choros Nr. 10 “Rasga o coração” Gordurinha / Almira Castilho (Arr. R. Sion)..........Chiclete com Banana Noel Rosa / Vadico (Arr. Edson Alves)”...............Conversa de Botequim Mozart Camargo Guarnieri.............................Encantamento Joao Bosco / Aldir Blanci (Arr. N. Azevedo)..........Linha de Passe

2a Part

Guinga / Aldir Blanci (Arr. Nailor Azevedo)...........Baião de Lacan Francisco Mignone.......................................Maracatu do Chico Rei Oscar Lorenzo Fernández................................Batuque de Reisando do Pastoeiro Clovis Pereira / C. Guerra-Peixe.......................Mourão Ary Barroso (Arr. Laércio de Freitas)..................Aquarela do Brasil Tom Zé (Arr. Chico de Moraes).........................Menina, Amanhã de Manhã

EL DIÀLEG ORQUESTRAL EN EL BARROC programa Clàssica (13-3-2011)

Des de la Sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona Le Concert des Nations

Jordi Savall, director

La “Música Aquàtica” composta per Haendel, va ser interpretada per una orquestra de 50 músics des d’una barcassa que acompanyava a la nau del Rei Jordi I en un viatge pel Tàmesi. L’obra va agradar tant el monarca que va demanar que la repetissin tres vegades durant el trajecte. Les ribes eren plenes de gent i una munió de barques seguien a la comitiva reial. Ningú es volia perdre aquell esdeveniment.

Dins del 32è Festival de Música Antiga de Barcelona i en commemoració dels 250 anys de la mort de Haendel, Jordi Savall ens fa reviure aquella festa.

Jordi Savall, és una de les personalitat musicals més polivalents de la seva generació. Director, pedagog, creador i alhora, un excel?lent intèrpret de viola da gamba, es posa al davant d’una orquestra, que toca amb instruments iguals que els de l'època, i en la que cada un dels músics és un autèntic mestre del seu instrument. El resultat és pura alquímia musical que l’equip de TVC va enregistrar per poder reviure-la des de la pantalla. Per cert, no us perdeu els magistrals comentaris previs a la música de Haendel que fa Jordi Savall.

Sabieu a més, que la Música Aquàtica va servir per a reconciliar al Rei Jordi I amb el seu compositor, Haendel? El Rei Jordi I, d’orígen alemany, era Príncep Elector de Hannover i, per tant, el patró de Haendel quan aquest va viatjar a Londres. Haendel va triomfar tant, que va decidir no tornar a Alemanya, sense demanar permís, provocant l’ira del seu protector. De sobte, Haendel es va trobar que el seu antic amo, era nomenat el nou Rei d’Anglaterra. Espantat, Haendel va idear una sorpresa musical per a reconciliar-se amb ell. Aquesta sorpresa era, ni més ni menys, que la Música Aquàtica que podem escoltar de la mà de Jordi Savall i Le Concert des Nations. No cal dir, que amb una música de tal bellesa, Haendel va ser perdonat.

Programa

G. F. Haendel... Concerto grosso Op. 6, núm. 10 en re menor G. F. Haendel... Música aquàtica (1717) Suite I en Fa Major G. F. Haendel... Concerto grosso Op. 6, núm. 6 en sol menor G. F. Haendel... Música aquàtica (1717) Suite II en Re Major / sol menor Henry Purcell... ”The Fairy Queen”: Simfonia Jean-Philippe Rameau... ”Les Boréades”: Contredanse très vive Jean-Baptiste Lully.... ”Alceste”: Marche des Combattants

DURADA: 58 minuts. - MIDA: 628 MB

Fèlix Mendelssohn (1809-1847): Somni d’una nit d’estiu, op. 21 i 61 (Versió completa) programa Clàssica (15-5-2011) TDTRip català x lopere

Concert del 9 de febrer de 2010 Des del Palau de la Música Catalana de Barcelona

Orquestra de Cadaqués Escolania de Montserrat Solistes: Elena Copons i Marta Mathéu, sopranos Jordi Dauder, narrador

Sir Neville Marriner, director

El “Somni d’una nit d’estiu” és l’obra que ocupa tot el programa d’avui. Va ser composta expressament per a l’obra homònima de Shakespeare, un conte de fades. La composició musical va ser un encàrrec del rei de Prússia, que ja havia sentit alguna altra producció per al teatre de Mendelssohn.

La música del “Somni” no ocupa tota l’obra. Hi ha fragments de text sol, text acompanyat per motius musicals, cor, dues solistes i moviments sencers de música instrumental. La música incidental per al teatre és l’equivalent a la banda sonora d’una pel?lícula. La música reforça els sentiments, ens prepara emocionalment, descriu situacions i personatges.... ens endinsa en l’argument.

“El Somni d’una nit d’estiu”, és un enregistrament fet pels equips de TV3 al Palau de la Música Catalana. La narració del conte la fa l’actor Jordi Dauder envoltat per un interessant treball d’il?luminació. Fades, follets, reis i reines... tot un somni.

DURADA: 42 minuts. - MIDA: 435 MB

EL SOMNI DEL CREPUSCLE Música a la cort de la Corona d’Aragó en temps de Joan I i Martí l'Humà programa Clàssica (19-12-2010)

Des de l’Església de Sant Genís de Torroella de Montgrí Producció del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. Concert del 6 d’agost de 2010, a la memòria d'Ernest Lluch

Tasto Solo David Catalunya, clavisimbalum, orgue Reinhild Waldek, arpa gòtica Angélique Mauillon, arpa gòtica, orgue Dani Pelagatti, xeremia Ann Allen, bombarda Felix Stricker, trompeta Guillermo Pérez, organetto i direcció musical

David Marcè i Arnau Nadal, actors Laura Pujolàs, actriu August Viladomat, il?luminació Joana Giol, vestuari Rosa Lluch, assessorament històric Joan Solana, direcció escènica

El dramaturg Joan Solana i el reconegut conjunt català de música medieval Tasto Solo ens conviden a viatjar a un passat en què, sota els regnats de Joan I (1350-1396) i de Martí I l’Humà (1356-1410) ?monarca de qui el 2010 es va commemorar el 600è aniversari de la seva mort?, la música de les influents capelles de la Corona d’Aragó va jugar un paper important.

Aquest viatge singular ens traslladarà al dia de Sant Joan del 1412, data en què Margarida de Prades, vídua de Martí I, va conèixer el resultat del compromís de Casp. Aquest fet provocà una malenconia immensa en la reina, ja que significava la derrota de Frederic de Luna, el nét de tan sols deu anys i successor preferit del rei Martí, i la fugida de Bernat, mestre predilecte de Frederic i la persona més valorada per la sobirana. El temps de l’esperança s’acabava per donar pas a l’època de la por.

Els instruments musicals reposen, muts, abans del concert preparat en honor dels representants de les corts que han participat en les negociacions i les votacions. En mirar-los, Margarida recorda un altre escenari en què també apareixen instruments musicals: els que es van fer servir per celebrar la legitimació de Frederic. Aquest record convoca un temps de somnis de saviesa probable, de bon govern possible i d’amistats reals.

Música a la cort de la Corona d'Aragó en temps de Joan I i Martí l'Humà

J. R. Trebor ............. En seumeillant, Chantilly, Bibliothèque du Musée Condé, MS 564. Anònim (segle XIV) ............. Conductus - Ad honorem summi patris, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, MS 251. Anònim (segle XIV) ............. Conductus - Sanctus, Ad honorem Virginis, Barcelona, Biblioteca de l’Orfeó Català, MS I. Anònim (segle XIV) ............. Ballade - Adieu vous di, Chantilly, Bibliothèque du Musée Condé, MS 564. Anònim (segle XIV) ............. Kyrie, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, MS 853. Anònim (segle XIV) ............. Amen Anònim (segle XIV) ............. Kyrie - Iesu parce ei, Palma de Mallorca, Museu Diocesà, MS s/n Anònim (segle XIV) ............. Agnus Dei, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, MS 853b. Anònim (segle XIV) ............. Istanpitta - Isabellina, London, British Library, Add. 29.987 & Add. 28.550. Anònim (segle XIV) ............. O virgo splendens, Montserrat, Biblioteca del Monestir, Còdex I.

programa Clàssica 18-7-2010 i 25-7-2010 DURADA: 47 minuts. - MIDA: 556 MB (1a part) DURADA: 53 minUTS. - MIDA: 744 MB (2a part)

Concert del 9 de maig de 2008 des del Palau de la Música Catalana de Barcelona

Bobby McFerrin, veu i direcció Josep Vila i Casañas, director Orfeó Català Daniel Morales, improvisació de “trompeta” Paz Jiménez, improvisació de dansa Bobby McFerrin és un cantant que fa absolutament el que vol amb la veu. És una cosa increïble. El concert de Bobby Mcferrin amb l’Orfeó Català forma part del actes de celebració del centenari de la construcció del Palau de la Música. L’Orfeó Català va demanar al cantant i director novaiorquès una col?laboració especial. La proposta era sortir a escena sense saber exactament què es cantaria. Van fer un sol assaig, on es va mesurar les possibilitats d’improvisació dels cantaires. El resultat va ser un èxit: un petit gest seu, o una mirada intencionada provoquen una resposta del cor plena d’humor i emoció.

A la segona part, el repertori inclou el seu conegut tema “Grace”, algunes improvisacions més i les col?laboracions d’un particular “trompetista” i una espontània ballarina. En els bisos del concert, a més de l’Ària de la suite en Re de Bach, i un emotiu “Over the Rainbow”, Bobby McFerrin aconsegueix que el públic canti amb entusiasme.

1a Part Bobby McFerrin (n. 1950) ............. Improvisacions Charles Gounod (1818-1893) ............. Ave Maria sobre un Preludi de J.S. Bach John Lennon (1940-1980)/ Paul McCartney(n. 1942) ............. Drive my car ? Blackbird Pop.catalana/Harm. Josep Sancho Marraco (1879-1960) ............. La Filadora

2a Part Bobby McFerrin (n. 1950) ............. Grace ? Improvisacions Johann Sebastian Bach (1685-1750) ............. Ària de la suite núm. 3 en Re major, BWV 1068 Harold Arlen (1905 ? 1986) / Yip Harburg (1896 ? 1981) ............. Over the Rainwob

DURADA: 1 h 13 minuts. - MIDA: 826 MB

Concert del 8 de febrer de 2010 Des del Palau de la Música Catalana de Barcelona

Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau, Escola Coral Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC)

Susanna Puig, soprano Pilar Vàzquez, mezzosoprano Francesc Garrigosa, tenor Joan-Miquel Ramon, baríton

Antoni Ros Marbà - Josep Vila i Casañas, directors

Avui, el protagonista del concert és l’Orfeó Català, tant per la seva història centenària com pel seu treball musical i social. Amb les seves interpretacions, l’Orfeó s’ha convertit en una referència a Catalunya i Europa. El 1999, es va crear l’Escola Coral de l’Orfeó Català per donar formació vocal i musical als cantaires dels diversos cors infantils i juvenils. El concert d’avui és un reconeixement a la trajectòria de l’Orfeó Català.

Programa

Josep Vila i Casañas (n. 1966) ................. El Mirador, suite de cançons populars catalanes Johannes Brahms (1833 - 1897) ................. Schiksalslied (Cant del destí), op. 54 (Text: F. Hölderlin) Ludwig van Beethoven (1770-1827) ................. Simfonia núm. 9, en Re menor, op. 125 (Moviment final) (Text: F. Schiller) Lluís Millet (1867-1941) ................. El Cant de la Senyera (Text: Joan Maragall)