L'apropiació del descobriment d'Amèrica, una consp
Any:
2003
Categories:
Documental, Producció Catalana
Generes:
Història, Entrevista
Descripció:
Duració: 71 min.
L'apropiació del descobriment d'Amèrica, una conspiració d'estat?
Basat en el llibre "Brevíssima Relació de la Destrucció de la
Història. La falsificació de la Descoberta Catalana d’Amèrica" de Jordi Bilbeny.
Director: DAVID GRAU
Producció Executiva: PILAR MONTOLIU, ALBERT ARANDA, XAVIER GRANADA
Cap de Producció: ALBERT ARANDA
Director de Fotografia: DOMÈNEC GIBERT
Muntatge: DAVID GRAU
So: NONO RUIZ
Disseny gràfic: TXUS MUÑOZ
Vestuari: MAR GARCIA
Muntatge musical: MARC PEDEMONTE
Localitzacions: Barcelona, Pals (Alt Empordà), Sant Geroni de la Murtra (Badalona), Palos de Moguer (Huelva)
FITXA ARTÍSTICA
Conductora: CARME SANSA
Bibliotecària: ANNA ABADIA
Cavaller: CÉSAR PUENTE
Fray Bartolomé: MIQUEL ESQUIROL
Historiadors: JORDI BILBENY, FERRAN JUSTE,
ARMAND DE FLUVIÀ, JULIO IZQUIERDO
Una dona inicia el seguiment de les pistes que un jove historiador li va marcant sobre la falsificació històrica que envolta tots els fets relacionats amb el descobriment d’Amèrica i posa de manifest un engany acceptat per la ciència històrica i que fa alguns segles que dura.
Amb l’ajuda de múltiples converses i entrevistes, amb l’Armand de Fluvià, Ferran Juste, Jordi Bilbeny, la protagonista anirà desemmascarant un per un totes les tergiversacions històriques i polítiques que s’amaguen darrera el descobriment d’Amèrica. L’adulteració de la personalitat i de la naturalesa política de Cristòfor Colom és obra de la Corona de Castella i, després, de l’estat espanyol. Així, s’han manipulat els seus orígens, l’edat, la família, l’esposa, els fills, el propòsit del viatge, els seus coneixements científics, amb el fi de fer-lo
convergir amb un altre personatge de la mateixa època, però que no va tenir res a veure amb aquests fets històrics i que només comparteix el nom amb l’Almirall.
Com es demostra al documental, la gènesi de tot el problema neix de la profunda desconfiança que existia entre Colom i el rei de la Corona d’Aragó, Ferran el Catòlic. Colom, noble i militar barceloní, va veure acomplertes les seves ambicions polítiques quan va firmar,
l’any 1492, un contracte legal (les Capitulacions de Santa Fe) que obligava els Reis Catòlics a convertir-lo en un home d’estat tan o més important que els mateixos monarques, perquè li atorgaven els càrrecs hereditaris d’almirall, virrei i governador general. I això significava que Colom va crear al Nou Món una dinastia paral·lela a la dels estats catalans. Però Ferran el Catòlic, polític habilíssim i gran estrateg, desconfiava enormement de Colom, donat que
aquest havia estat un dels militars més bel·ligerants a la revolta catalana que la Generalitat va dur a terme, trenta anys abans, contra el seu pare, Joan II. Els dos monarques no pertanyien a l’estricta dinastia reial catalana, sinó a la dels Trastàmares castellans i mai no van acabar d’encaixar del tot amb la tradició política de Catalunya, en la qual la voluntat del rei no es podia imposar unidireccionalment, com passava a Castella o França, sinó que estava sotmesa a pactes. A partir dels primers descobriments, Ferran el Catòlic va començar a incomplir els acords signats amb Colom i anirà afavorint el seu control personal directe a les noves terres
americanes. Amb el pas del temps i la incorporació, fruit de la conquesta militar de 1714, de tots els estats de la Monarquia catalana al Regne de Castella, la història ha anat oblidant el
protagonisme de Catalunya en aquest fet d’importància universal. Hi ha jugat, a més a més, un paper cabdal el treball constant de la censura duta a terme per funcionaris espanyols, que
ha consistit a “arreglar” totes les fonts històriques originals i a deformar la realitat per poder, així, crear una llegenda nacional unitària i de destí universal.
