Documentals
Xirinacs al Palau (Resum de l'homenatge fet el 13-10-2008)
- Any:
- 2008
- Categories:
- Documental, Producció Catalana, Altres
- Generes:
- Biografia, Música, Entrevista
- Descripció:
- Durada: 53 minuts. - Mida: 348 Mb
Resum de 50 minuts de l'homenatge que es va fer a Lluís Maria Xirinacs al Palau de la Música Catalana, el 13 d'octubre del 2008. L'agost del 2007, Lluís Maria Xirinacs va morir en el més absolut silenci. Un any després, i gràcies a una iniciativa privada nascuda de la societat civil, se li va retre aquest sentit homenatge ple de sorpreses i emocions.
La resposta de la ciutadania va ser contundent i en un temps rècord de poc mes de dues setmanes es van exhaurir les més de 1.500 entrades posades a la venda. Participants en l'acte Presentació Josep Puigbó Intervencions a càrrec de: Oriol Junqueras, Víctor Alexandre, Mossèn Dalmau, Josep Guia, Rosa Calafat, Lluís Planes, Arcadi Oliveres i Lluís Soler. El toc musical el posaran Feliu Ventura, Elèctrica Dharma, Obrint Pas, la Coral Sant Jordi, Joan Reig amb Refugi, Aramateix. Intervenen en el vídeo Josep Cuní, Miquel Calçada, Núria Cadenes, Núria Feliu, Tortell Poltrona, Josep, Maria Terricabras, Oleguer Presas, Vicent Sanchis, Eliseu Climent, Salvador Cardús, , Rita Marzoa, Antoni Bassas, Jordi Porta, Enric Garriga, Alfons López Tena, Toni Albà i Isabel Clara Simó.
Lluís Maria Xirinacs i Damians Quan estudiava al seminari, va quedar copsat per l'afirmació del metge Alfred Korzibsky, que afirmar que "l'excés d'informació mal païda ens porta a pronosticar una espècie de mundial esquizofrènia col·lectiva". Això va influenciar decisivament en Xirinacs, que va començar llavors la creació del seu model de coneixement de la realitat. Va ser ordenat sacerdot als 22 anys. L'any 1963, per pressions de les autoritats espanyoles, la jerarquia eclesiàstica el va intentar desterrar a Balsareny. A causa de la seva defensa del Sindicat Democràtic d'Estudiants se'l va destinar a Sant Jaume de Frontanyà, la vila més petita del Principat de Catalunya. En aquell moment va rebutjar la dotació econòmica que l'estat franquista assignava a cada sacerdot. Va intervenir en la caputxinada a finals dels anys 60. El 1968 va comparèixer davant un consell de guerra acusat de ser l'inspirador del Front d'Alliberament de Catalunya i va participar en diverses vagues de fam en solidaritat amb els imputats en el Procés de Burgos. L'any 1969 va publicar el llibre "Secularització i cristianisme". Va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya. A causa de la seva detenció el 1971, es va negar a parlar en cap altra llengua que no fos la catalana. Això li va suposar el confinament a la presó concordatària de Zamora, on va iniciar la seva tercera vaga de fam.
Entre el 1973 i el 1975 va estar empresonat per les seves activitats contràries al règim. Un cop recuperada la llibertat, va romandre en vetlla permanent, juntament amb els 'Captaires de la Pau', a Montserrat. Des del 25 de desembre de 1975 es va plantar en guàrdia 12 hores al dia davant la presó Model per demanar l'amnistia total dels presos, campanya que va abandonar amb les mesures d'amnistia del 1977. Lluís Maria Xirinacs Escollit senador per Barcelona entre el 1977 i el 1979, anys en què va tramitar-se el procés de la Constitució Espanyola de 1978, a la qual va proposar un conjunt d'esmenes que constituïen un model alternatiu i profundament democràtic recollit en el seu llibre 'Constitució, paquet d'esmenes'. Paral·lelament, va escriure una columna diària al diari Avui titulada 'Des del Senat', a la qual va renunciar quan es va presentar a les eleccions al Congrés del 1979, argumentant que no volia abusar d'una posició de privilegi durant la campanya electoral. L'any 1979 va encapçalar una candidatura al Congrés dels Diputats per la coalició Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), en què reivindicava els quatre punts programàtics de la llavors extinta Assemblea de Catalunya. L'any 1980 va encapçalar la candidatura del BEAN per Barcelona en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.
