Ara fa deu anys, el 13 de febrer de 1999, Carles Sabater va cantar per últim cop el seu 'Boig per tu', l'himne més popular de Sau i de tota la història del rock català. Va ser al Casal de Vilafranca, tot just acabat el primer concert de la gira 'XII', on va morir víctima d'una aturada cardiorespiratòria. Tenia trenta-sis anys, dotze discos a l'esquena i una brillant carrera d'actor de musicals per endavant, avalat per Josep Maria Flotats, Calixto Bieito i Dagoll Dagom.
'Sex symbol' del moment i primer gran fenomen de fans a Catalunya, la història de Carles Sabater és paral·lela a la del boom del rock català: el seu èxit va contribuir definitivament a portar-lo al cim, igual que la seva desaparició va comportar l'inici del final d'una generació.
Però el més fascinant va ser la seva personalitat, magnètica i seductora, que va marcar per sempre a tothom qui el va conèixer. Diuen que Carles Sabater irradiava una poderosa llum. Molta llum. Com era aquesta llum?
En el documental produït per TVC, 'Carles Sabater. Memòria d'una llum', setze testimonis, amb noms com Pep Sala, Joan Ollé, Coco Comín, Àngels Gonyalons, Joan Lluís Bozzo, Gerard Quintana, els amics més íntims i la seva companya, Laura Jou, comenten la trajectòria d'un personatge que, tot i els deu anys d'absència, encara els té atrapats en la memòria.
'Carles Sabater: Memòria d'una llum' aporta alguns documents inèdits i una visió diferent.
