Documentals

A principis del segle XIX, les guerres napoleòniques devastaven el continent. Un dels moments claus d'aquell llarg conflicte serà l'anomenada batalla de Trafalgar, una batalla naval que es va fer davant del cap de Trafalgar, prop de Cadis. S'enfrontaven les grans potències marítimes del moment; d'una banda, la flota britànica, de 27 grans naus, comandada per l'almirall Nelson; de l'altra, els 33 millors vaixells de les flotes francesa i espanyola, sota l'almirall Villenueve i tenint com a segon l'almirall Gravina. Ha estat, potser, la batalla naval més espectacular de la Història. El documental de la cadena franco-alemanya Arte es trasllada a les setmanes prèvies a l'enfrontament de la ma de l'almirall francès Pierre de Villeneuve. Villeneuve, a bord del seu vaixell Bucentaure, portarà a la destrucció a la seva pròpia flota. Però potser Villeneuve no va ser l'únic culpable de la derrota a Trafalgar... El documental reconstrueix aquella batalla i torna al 1805 gràcies als efectes especials dels ordinadors.

Napoleó Bonaparte, l'home que més va determinar la vida dels europeus durant prop de vint-i-cinc anys. Napoleó, un cors educat a França, esdevindrà gràcies a la seva inteligència, fortuna i valentia un dels personatges més determinants de tota la Història. Però viure sota el mandat de Napoleó no va ser gens fàcil. Per imposar la seva voluntat, els exèrcits imperials francesos van envaïr mitja Europa i van deixar la seva petjada, sovint sanguinària, en la majoria de nacions del continent. El documental que presenta Cronos permet veure com devia ser viure sota Napoleó.

Canceller i dimoni "Cronos" presenta el primer dels dos capítols del documental "Bismarck: canceller i dimoni". Otto von Bismarck, el "canceller de ferro", va ser el pare de la unitat alemanya i el fundador de l'estat del benestar. L'any 1871, després de la batalla de Sedan i de l'establiment de l'Imperi Alemany, Bismarck fou nomenat primer canceller del Reich. Va demostrar ser un mestre del joc tàctic de poder. Va establir amb destresa, tant pel que fa a la política interior com a l'exterior, un sistema d'aliances i pactes per estabilitzar l'equilibri de poder a Europa i assegurar les fronteres de l'Imperi que acabava de néixer. A nivell intern, va aplicar una política de benestar social progressiva i va instaurar assegurances legals en cas d'accident i malaltia.

Violència d'estat i pèrdua de poder "Cronos" presenta el segon dels dos capítols dedicats a Bismark. Otto von Bismarck, el canceller de la nova Alemanya. Són les darreres dècades del segle XIX i la mà fèrria d'aquest home ha aconseguit fer néixer el seu país, que abans estava desunit, i obtenir el respecte de tot el món. Fora d'Alemanya, les maniobres diplomàtiques de Bismarck aconsegueixen que el Reich sigui la primera potència continental. Però dins del seu país, la situació no és tan senzilla. El seu conservadorisme extrem va en contra dels nous aires que es respiren a Europa. I el nou emperador alemany, el kàiser Guillem II, és un jove que no es deixa manar pel vell canceller.

El programa del "Cronos" presenta el primer dels dos capítols de "Lawrence d'Aràbia". Des de la famosa pel·lícula protagonitzada per Peter O'Toole, la figura de Lawrence d'Aràbia és coneguda per tot el món. Però una pel·lícula no deixa de ser ficció. "Cronos" ofereix un documental sobre la figura d'aquest personatge, el més emblemàtic de la Primera Guerra Mundial. Thomas Edward Lawrence va ser un home particular tota la seva vida. De jove ja estava obsessionat amb l'autodisciplina i amb l'arqueologia. Va ser un estudiant distingit a Oxford i va fer sovint viatges al món àrab, on es va enamorar tant dels paisatges com dels seus pobles.

El programa del "Cronos" presenta el primer dels dos capítols de "Lawrence d'Aràbia". Des de la famosa pel·lícula protagonitzada per Peter O'Toole, la figura de Lawrence d'Aràbia és coneguda per tot el món. Però una pel·lícula no deixa de ser ficció. "Cronos" ofereix un documental sobre la figura d'aquest personatge, el més emblemàtic de la Primera Guerra Mundial.

Thomas Edward Lawrence va ser un home particular tota la seva vida. De jove ja estava obsessionat amb l'autodisciplina i amb l'arqueologia. Va ser un estudiant distingit a Oxford i va fer sovint viatges al món àrab, on es va enamorar tant dels paisatges com dels seus pobles.

Oficials nazis de la SS, els més sanguinaris d'un règim sanguinari, reunits amb espies nord-americans. Això va passar durant la Segona Guerra Mundial a Suïssa, l'únic país del centre d'Europa que era neutral.

Aquests contactes entre nord-americans i nazis se'ls va anomenar "operació Albada". "Cronos" reconstrueix aquelles negociacions a través d'un magnífic documental.

Els contactes entre la SS i l'espionatge nord-americà van començar per intentar pactar el final de la guerra al nord d'Itàlia. Però, amb el temps, s'aniria transformant en una aliança per impedir que els comunistes prenguessin el control de les regions italianes més riques un cop hagués acabat la guerra.

O sigui, mentre es produïa l'holocaust, en els moments més intensos de la matança d'innocents, la principal potència aliada negociava amb els assassins per assegurar-se una postguerra millor.

Suïssa va participar directament en l'"operació Albada", perquè eren els primers interessats en què la guerra no penetrés en el seu territori i que no hi hagués un règim comunista en la frontera sud, la italiana, la sortida natural al mar de les mercaderies suïsses.

El programa del 33 "Cronos", que ofereix els millors documentals històrics de producció internacional, presenta el primer dels dos capítols de la producció "Deu dies per la victòria". Finals d'abril de 1945, al centre d'Europa. Falten només deu dies pel final de la guerra, deu dies per la victòria dels aliats. La immensa majoria dels presents són conscients que la guerra s'acaba i ningú no vol ser recordat com un dels últims morts de la Segona Guerra Mundial. La situació és aquesta: els extensos territoris ocupats pels nazis en bona part ja han estat alliberats. A més de la majoria del territori d'Alemanya, només queden sota la bota de Hitler els Països Baixos, el nord d'Itàlia, Dinamarca i Noruega. La pressió més forta els hi ve per la banda soviètica, on els exèrcits de Stalin estan a punt de conquerir Berlín. El documental segueix 10 persones, deu històries dramàtiques en aquells deu extraordinaris dies. Combinant reconstruccions espectaculars amb els testimonis i els records dels protagonistes, "Cronos" ofereix la primera part d'aquest magnífica docuficció. De la mà d'aquestes persones el documental s'introdueix en el búnquer de Hitler a Berlín, en un comando canadenc darrere de les línies enemigues; en un grup de partisans que tenen com a missió capturar Mussolini; en un destacament de soldats soviètics amb una missió suïcida per davant.

El documental segueix deu persones, deu històries dramàtiques durant deu dies extraordinaris, amb reconstruccions espectaculars dels testimonis i els records dels protagonistes. La Segona Guerra Mundial està a punt d'acabar. Queden pocs dies per l'enfonsament definitiu de l'Alemanya nazi, però els vents de la guerra encara poden matar els protagonistes del documental, les seves famílies i els seus amics. És un moment transcendental de les seves vides i en són molt conscients. Els últims dies d'abril i els primers de maig del 1945 marcarien el futur d'Europa, com a mínim durant les següents quatre dècades.

Els homes i les dones acaben de viure un malson: la Segona Guerra Mundial. Maig de 1945, Alemanya. Els nazis han estat derrotats, però la situació està molt lluny de ser estable. Tot és un gran caos en un país on hi ha milers de soldats aliats, milers de soldats alemanys i desenes de milers de civils sense res per menjar. I a més dels soldats aliats, molts ciutadans alemanys estan fent un descobriment terrible: els camps de concentració i els camps d'extermini. Un espectacle d'horror en què milers de cadàvers omplen tots els racons. Fam, malaltia, misèria... Els civils i els soldats alemanys estan espantats davant de les previsibles represàlies per part de les potències triomfadores. Però l'actitud de cadascun dels països guanyadors és diferent. Una actitud paral·lela al dolor que la seva terra ha sofert durant la guerra. Però els soldats ocupants també tenen por. Por dels alemanys que s'han mostrat tan ferotges i tan cruels en el camp de batalla.

L'esfinx de Gizè és l'obra esculpida d'un sol bloc més gran del món i simbolitza la cara de la civilització egípcia. Però, qui la va construir? I què o qui representa? Ara, després de 20 anys de recerca, un dels màxims exponents de l'egiptologia, el doctor Vassil Dobrev, creu que ha resolt el misteri. Amb l'ajuda d'escultors i geòlegs, i la interpretació de textos antics i jeroglífics, i també amb l'última tecnologia d'escaneig làser, el doctor Dobrev ha anat reconstruint una pista arqueològica que destapa una trama de rivalitats, intrigues i revolució religiosa per acabar revelant la història d'un faraó perdut.

Les tribus germàniques. Aquests homes i aquestes dones d'aspecte tan impressionant són els qui els romans anomenaven bàrbars: les tribus germàniques. Des de la generació anterior a Juli Cèsar, diverses tribus del nord havien intentat establir-se en els dominis romans. Però va ser Cèsar qui va tenir una política més agressiva contra aquells pobles, amb els quals va lluitar acarnissadament. Però, qui eren aquests germànics? Avui, "Cronos" els ofereix un documental excel·lent sobre aquells pobles que no es van reconèixer mai sota aquest nom de germànic, un apel·latiu que els van posar els romans. Per Roma, aquells homes i aquelles dones eren éssers terribles, guerrers sanguinaris, gent que oferia sacrificis humans i mantenien pràctiques bestials... Però potser la realitat no era tan crua. Els romans tenien por dels únics pobles que s¿havien mostrat sempre disposats a atacar-los dins de les seves fronteres, que no aparentaven tenir mai por.

ELS POBLES GERMÀNICS (Capítol 2: Sota el signe de la creu) Som entre el final del segle V i el principi del segle VI, a Centreeuropa. L'Imperi Romà d'Occident s'ha desintegrat i les antigues tribus germàniques, que tants maldecaps havien donat als romans, són ara les hereves del poder. Però els germànics no s'han fet càrrec de les restes de l'Imperi romà simplement per ocupar el poder: ells aporten també noves institucions jurídiques, noves maneres de veure la vida, al mateix temps que admiren les virtuts del món romà. Els nous regnes germànics seran una barreja entre aquelles tribus que Juli Cèsar va combatre i l'evolució dels nous romans, una barreja lligada per una nova religió, el cristianisme. En el documental del "Cronos" d'avui seguirem el regnat de Clovis, rei dels francs, un home que crearà un nou regne que, amb els segles, es convertirà en França. Clovis encara viurà a cavall dels costums germànics i dels costums romans. Ell i els seus súbdits francs seran els primers representants d¿una nova era, l¿Edat Mitjana. Des de "Cronos" els convidem a acompanyar-nos avui en aquest viatge fascinant.

"Cronos" presenta el primer dels dos capítols de la producció "Els jueus: història d'un poble". Els jueus són un dels pobles més singulars de la Història de la Humanitat. Fa uns tres mil·lennis, els primers jueus habiten al voltant de la ciutat de Jerusalem. Tenen una característica poc habitual entre les cultures d'aleshores: són monoteistes, o sigui, creuen que només existeix un sol Déu i no molts, com era habitual de pensar entre les religions del moment.

Els jueus viuen en una zona conflictiva per la seva geografia: és el pas natural entre el Mediterrani i l'Índic, els dos grans mars de l'Antiguitat. Per això, ha estat una zona disputada per les grans potències de tots els temps: egipcis, hitites, babilònics, macedonis, més tard els romans¿ Tots voldran establir-se a Judea i controlar la regió.

Després de la diàspora dels jueus, milers d'aquests homes i dones tan particulars es van estendre pel món, especialment pel centre d'Europa i per la riba del Mediterrani. Obligats a marxar de la regió on sempre havien viscut, s'emporten amb ells les seves dues característiques principals, una religió monoteista i una llengua pròpia. Malgrat l'exili, els jueus no oblidaran mai que formen part d'un sol poble. Aquesta ferma voluntat farà que a molts llocs i en molts segles diferents els seus veïns els mirin amb mals ulls. A l'Europa de les croades, els jueus seran considerats l'enemic interior, l'aliat dels musulmans que els cristians volen combatre a Terra Santa. A la monarquia hispànica dels Reis Catòlics seran l'objecte preferent de la Inquisició, i també a Polònia, a Rússia, a Itàlia, a Alemanya.