Les idees polítiques, les doctrines de partit, els amors de joventut i el color i la improvisació del jazz conflueixen en un grup de joves al París de principis dels anys 50.
Primera part: "La despreocupació''.
París, Plaça de St. Germain-des-Prés, 1953. Una petita banda de jazz de tres músics acaba triomfalment la seva demostració per a Jean Silberstein, que els diu que vol ocupar-se d'ells: projecte de contracte, responsable de premsa, un futur d'èxit com el de Boris Vian i Claude Luter. Uns carrers més enllà, en un barri benestant, François Reuilly-Nonencourt i la seva germana Laurence arriben tard al dinar setmanal amb els seus pares. El pare, coronel retirat, descendent d'una nissaga de grans militars des de l'època de les Creuades, alliçona els seus fills sobre el Complot de les Bates Blanques al Kremlin i enarbora idees profondament antisemites. La seva esposa i la seva filla resten silencioses, però François abandona la taula indignat...
Segona part: "El destí". 1956. François, seguint els passos del seu germà Jean-Jacques, mort en combat a la Indoxina, marxa a Algèria per fer el servei militar.
Jean Silberstein practica el marxisme aplicat triomfant en els seus negocis artístics. Per fi ha vist en la Julie una dona, i se n'ha enamorat. Ara, la parella comparteix l'apartament que els pares del Jean, exiliats a Israel, han deixat buit. La Julie treballa en l'editorial que publica Sartre.
Laurence, que s'ha emancipat, treballa com a fotògrafa i espera els retorns intermitents i sempre imprevistos de l'Eduardo, que viatja contínuament a Barcelona, Bilbao o Madrid per les seves activitats clandestines contra Franco.
La Neus, la seva mare, és amant en secret de François, l'amic del seu fill. Combat com pot l'angoixa pels seus dos homes, els dos en perill per motius diferents, mentre treballa al seu taller restaurant quadres. Comparteix el seu neguit amb Laurence, que sempre li porta notícies de l'un o de l'altre...
