Elinks

L'any 1945, les forces aliades comencen a alliberar els camps de concentració. Allà troben autèntiques atrocitats que queden totes enregistrades pels càmeres de l'exèrcit. Amb aquell material, Sidney Bernstein i el seu equip van produir un llargmetratge que per qüestions polítiques mai es va poder concloure. Aquest documental ens acosta a una historia inèdita i profundament commovedora amb intervencions d'alguns supervivents, dels soldats que els van alliberar i també d'alguns professionals que van participar en l'elaboració del reportatge.

El reportatge comença amb l'alliberament del camp de concentració de Bergen-Belsen, on el comandant Josef Kramer i el seu equip són fets presoners de guerra. Es mostra també l'alliberament d'altres camps com Auschwitz, o Majdanek a Polònia, a través de les filmacions fetes pels càmeres soviètics, que en un primer moment van ser rebutjades perquè es consideraven propaganda no fonamentada.

Oficials i civils alemanys són obligats a presenciar les escenes dramàtiques que han deixat enrere durant els anys de les atrocitats comeses. Aquestes terribles imatges d'arxiu s'alternen amb entrevistes a alguns supervivents com ara Anita Lasker-Wallfisch i Eva Mozes Kor, que descriu l'arribada d'aquells soldats amb uniformes de camuflatge blancs que van alliberar el camp mentre nevava, tot repartint xocolata i abraçades entre els presoners. Un altre dels entrevistats és Branko Lustig, productor de "La llista de Schindler", que narra l'arribada dels exèrcits al so de les gaites de la brigada escocesa.El documental també inclou una conversa enregistrada amb Alfred Hitchcock sobre la seva participació en el projecte així com l'aportació del propi Sidney Bernstein.

Després de la Segona Guerra Mundial, una misteriosa pel·lícula d'uns seixanta minuts etiquetada amb la paraula "Ghetto" apareix en un arxiu de l'Alemanya de l'Est que havia sigut propietat del Tercer Reich.

Els Estats Units van entrar a la Segona Guerra Mundial amb una nova arma: un bombarder amb el qual creien que decidirien els combats des de la distància, sense el cruent contacte cara a cara de les batalles terrestres. Els americans hi arribaven també brandant l'estendard de la moralitat, decidits a fer una guerra neta que no tingués els civils com a objectiu. Però la Segona Guerra Mundial es va convertir en la primera guerra total en què es van enfrontar societats senceres.

Els Estats Units van entrar a la Segona Guerra Mundial amb una nova arma: un bombarder amb el qual creien que decidirien els combats des de la distància, sense el cruent contacte cara a cara de les batalles terrestres. Els americans hi arribaven també brandant l'estendard de la moralitat, decidits a fer una guerra neta que no tingués els civils com a objectiu. Però la Segona Guerra Mundial es va convertir en la primera guerra total en què es van enfrontar societats senceres.

La distinció entre combatents i civils es va difuminar, sobretot per a l'Alemanya nazi. Obsessionats per conquerir, les estratègies dels alemanys eren completament amorals, fins al punt de posar en entredit i fins i tot de liquidar el concepte ja molt afeblit de "guerra civilitzada".

A través d'entrevistes a veterans, historiadors i deontòlegs d'alguns dels països implicats en el conflicte bèl?lic, aquest documental narra la història de les campanyes de bombardejos de britànics i americans i analitza els dilemes morals sorgits de la realitat de la guerra.

A través d'un documental francès del 2009, els proposem un tema que, després d'haver estat tabú durant dècades, incomoda encara avui la societat alemanya, i també la memòria oficial russa sobre la Segona Guerra Mundial. El tema és la sort que van córrer les dones berlineses en el curs de la conquesta soviètica de la capital del Reich, la primavera del 1945; una sort reconstruïda a través de dietaris femenins de l'època, i també dels testimonis colpidors que ofereixen, davant la càmera, un grapat de supervivents d'aquells dies convulsos.

Després de dos anys de bombardejos aeris quotidians que havien deixat un milió de persones sense llar, de la fugida cap a l'oest de centenars de milers d'habitants, de mesos de penúria i setmanes de setge per part de l'Exèrcit Roig, el Berlín de l'abril de 1945 era un indret on la solidaritat, les normes cíviques i la moral convencional havien deixat d'existir ben abans de l'entrada de les tropes soviètiques. La irrupció d'aquestes, però, i la rendició de la ciutat el 2 de maig, van desfermar una onada de pillatge i violència per part dels conqueridors, gairebé sempre en estat d'embriaguesa. Tota mena d'objectes de valor, però en especial rellotges i roba, van ser saquejats, i unes cent-deu mil dones de totes les edats van ser víctimes de violacions, sovint múltiples, per part dels membres de l'Exèrcit Roig.

En aquestes agressions s'hi barrejaven la set de venjança dels soldats, sabedors de les atrocitats que els alemanys havien comès en territori soviètic, i un impuls atàvic, comú a totes les guerres, d'humiliar l'enemic vençut i subratllar la pròpia victòria. En tot cas, unes deu mil de les dones violades es van suicidar, i el 90 % dels embarassos resultants van acabar en avortament. Després, un cop passats els primers dies, moltes berlineses van travessar la tèrbola frontera que separa la violació de la prostitució en temps de guerra, a canvi de menjar i de protecció.

La moral quedava distorsionada per la necessitat de sobreviure en aquella ciutat gairebé buida d'homes alemanys (n'hi havia 11 milions que eren presoners de guerra), on desenes de milers de dones treballaven en el desenrunament (eren les anomenades Trümmerfrauen o 'dones de les ruïnes') a canvi d'un grapat de patates. I per fi, el 3 de juliol, va arribar a Berlín l'exèrcit dels Estats Units per iniciar l'ocupació quadripartida de la ciutat. Als soldats nord-americans, carregats de cigarrets, xocolata i conserves de tota mena, ja no els va caldre forçar ningú per obtenir companyia o favors sexuals.

El maig de 1960, els serveis secrets israelians van segrestar a Buenos Aires Adolf Eichmann. Aquell nazi que s'havia escapat dels Aliats al final de la guerra havia estat un dels principals responsables de l'organització de l'extermini dels jueus. Després de portar-lo a Israel d'amagat, els israelians van començar a preparar el seu judici. La feina de la Divisió 06 consistia a buscar proves per a l'acusació contra Eichmann. Aïllat del món durant nou mesos, un equip d'investigadors va començar a furgar en l'horror de l'Holocaust.

¿Què havia impulsat els jerarques del Tercer Reich a perpetrar els seus crims monstruosos? Aquesta era una pregunta que es feia molta gent, a la fi de la Segona Guerra Mundial. Aquesta era la pregunta que es va fer el psiquiatre militar nord-americà Leon Goldensohn quan, el gener de 1946, el nomenaren responsable de la salut mental dels dirigents nazis processats davant del Tribunal Militar Internacional amb seu a Nuremberg.

Goldensohn, nascut a Nova York el 1911, fill d'immigrants jueus de Lituània, servia en l'exèrcit dels Estats Units des del 1943 i, durant el primer semestre del 1946, va interrogar de manera minuciosa i molt professional els presos de Nuremberg, amb el desig de respondre a una sèrie d'interrogants científics i morals, amb l'esperança de localitzar l'origen psicològic o patològic de les atrocitats del nazisme. Les seves extenses notes, oblidades durant dècades -ell va morir prematurament el 1961- van veure la llum en forma de llibre el 2004, i dos anys després van servir de base al documental europeu que avui els presentem, titulat Els quaderns secrets de Nuremberg.

El doctor Goldensohn va tenir com a objecte d'estudi dinou dels dirigents que estaven essent jutjats a la ciutat bavaresa, entre ells el megalòman i infantil Hermann Goering, el sinistre governador de Polònia Hans Frank, el principal esbirro de Himmler, Ernst Kaltenbrunner, el mariscal Keitel, tan presumptuós com ruc, Joachim von Ribbentrop, el venedor de licors amb ínfules d'estadista, l'ideòleg racista Alfred Rosenberg o el pornògraf antisemita Julius Streicher. Però, a més, el psiquiatre nord-americà també va poder interrogar catorze altres figures nazis que van passar per Nuremberg en qualitat de testimonis; entre aquestes, el general de les SS Bach-Zelewski, responsable de la destrucció de Varsòvia l'estiu del 1944; i Kurt Daluege, el successor de Heydrich com a virrei de Txèquia; i el comandant del camp d'extermini d'Auschwitz, Rudolf Höss.Es tractava, doncs, d'una de les concentracions de maldat més grans de la història. De maldat, però també de misèria moral, de covardia, perquè pràcticament cap d'aquells criminals a gran escala no assumia la més mínima responsabilitat; tots es refugiaven en el "complia ordres", "no en sabiem res", "jo no tenia autoritat" o bé "això és un judici polític"? A pesar d'això, o potser precisament per això, els quaderns i les notes de Leon Goldensohn tenen un enorme valor documental i històric; perquè retraten, lluny de les grans cerimònies i les desfilades triomfals, quina va ser la veritable naturalesa del nazisme.

En aquest documental, el professor Roy J. Glauber recorda com es va fer la bomba atòmica. Glauber, que va rebre el premi Nobel de Física l'any 2005, només tenia 18 anys quan el van reclutar per participar en el projecte Manhattan, el nom en clau amb què el govern va batejar el pla per desenvolupar la bomba atòmica. És l'únic supervivent dels científics que hi van participar i l'últim que pot explicar de primera mà com es va construir aquella arma. Glauber recorda el seu pas pel laboratori de Los Alamos, com era la vida de la comunitat científica a la base i com eren alguns dels científics amb qui va compartir aquells anys. També recorda la prova de la primera bomba nuclear al desert -la prova Trinity-, el llançament de les bombes atòmiques al Japó i les repercussions polítiques que aquell fet va tenir.

J. Robert Oppenheimer és conegut com "el pare de la bomba atòmica". Aquest documental repassa la seva vida, I especialment l'etapa en la qual va dirigir el projecte secret "Manhattan" per fabricar la primera bomba atòmica. Diversos col?laboradors en el projecte, entre els quals hi ha alguns premis Nobel, expliquen com era Oppenheimer, com es van fabricar les bombes que es van llançar sobre Hiroshima i Nagasaki i com, després, Oppenheimer va intentar que aquella força diabòlica que havien desencadenat no fos utilitzada com una arma més.