Elinks

A la primavera de 1937, en plena Guerra Civil espanyola, el País Basc, Santander i Astúries havien quedat isolades de la resta de la República. L'exèrcit de Franco atacava amb duresa i s'intuïa que la resistència seria impossible. Les autoritats republicanes, davant la violència dels bombardejos i les difícils condicions de vida de la població assetjada, decideixen organitzar un sistema d'evacuació per allunyar els nens del perill. Desenes de milers de nens, orfes de guerra, fills de combatents al front i molts altres nens en situacions similars van ser acollits en centres d'assistència depenents de la República. Però, a mesura que la guerra avança, mantenir aquests centres es va fent cada vegada més difícil i les autoritats decideixen enviar els nens a països estrangers. Governs i institucions de Bèlgica, Anglaterra, Dinamarca, Suïssa, Mèxic i l'URSS s'ofereixen per acollir aquests nens. Durant dos anys sortiran d'Espanya 34.000 nens, d'entre cinc i quinze anys d'edat. La majoria tornaran abans que s'acabi la guerra; d'altres trigaran més: els evacuats a la Unió Soviètica no podran fer-ho fins al 1956.