Jean Baptiste Reinhardt (Liverchies, Pont-à-Celles, Valònia, 23 de gener del 1910 - Samois-sur-Seine, París, 16 de maig del 1953) fou un guitarrista de jazz. Se li atribueix la paternitat d'una nova modalitat de jazz coneguda com a gypsy jazz (jazz gitano, en anglès malgrat que és una expressió originalment en francès: manouche jazz) que barreja el jazz europeu del moment amb música d'arrel gitana.
El 1928, amb 18 anys, perdé la mobilitat de dos dits de la mà esquerra però continuà tocant. El 1934, juntament amb el violinista Stéphane Grappelli, formà el Quintette du Hot Club de France constituït únicament d'instruments de corda (violí, guitarres i contrabaix) amb incorporacions esporàdiques de veu i percussió.
Després de la interrupció que suposà la segona guerra mundial, que passà a París, tornà a tocar amb Grappelli. La tardor del 1946 va fer una gira com a solista convidat amb l'Orquestra de Duke Ellington. Va tornar a França i, el 1948, va formar una nova banda amb Grappelli al violí i músics italians de jazz: baix, piano i percussió.
Va morir d'una hemorràgia cerebral quan tornava de l'estació de tren a casa seva.
