Des de la Philharmonie d’ Essen, Alemanya
Festival de Piano del Ruhr.Gabriela Montero, piano
El concert d’avui no tenia programa: el va fer el públic mateix.
Improvisació sobre “E lucevan le stelle” de “Tosca” de Giacomo Puccini
Improvisació sobre una cançó popular alemanya
Improvisació sobre el Tema de “Harry Potter” de John Williams
Improvisació sobre l’himne alemany de Joseph Haydn
Improvisació sobre "Balada" de Chopin i "Adios Nonino” de Piazzola
Gabriela Montero, la pianista veneçolana, s’ha fet famosa per les seves improvisacions. En els concerts, el públic li suggereix una peça, popular o no, i ella l’agafa, la passa al piano i la va recreant fins que en surt una obra completa. Amb una tècnica impressionant i una musicalitat excepcional fa veritables improvisacions clàssiques, mantenint els estils de cada fragment proposat.
L’art de la improvisació en la música dita “clàssica” s’ha anat perdent. Una de les principals ocupacions de molts compositors com Bach, Mozart, Beethoven, Liszt o Rakhmàninov era la improvisació. Aquest fet era habitual en el barroc i, malgrat que no es coneix tant, en el classicisme i fins ben entrat el s. XIX. L’exemple més evident són les cadències dels concerts. El moment en què el solista s’expressa amb tota llibertat, sense res escrit al paper.
Gabriela Montero va néixer a Caracas el 1970. Va començar a tocar el piano amb quatre anys. "La improvisació és una part important de qui sóc", explica Gabriela Montero, "és la forma més natural i espontània en què em puc expressar. He estat improvisant des que les meves mans van tocar un teclat per primer cop, però durant molts anys vaig mantenir en secret aquest aspecte de la meva interpretació. De fet, va ser Martha Argerich, que em va escoltar un dia, qui em va convèncer que era possible combinar la meva carrera de "solista" amb aquest aspecte tan singular."
Comunicació, frescor i emoció en grans dosis. Un concert molt especial.
