Documentals

Els aparells matemàtics més antics de la història van aparèixer fruit de l'afany de registrar el temps. En les cultures ancestrals, la necessitat de predir les fases de la lluna va fer que el calendari lunar es convertís en una eina especialment útil per als caçadors de l'antiguitat.

Els primers sistemes matemàtics plenament desenvolupats van sorgir a Babilònia, Egipte i Grècia. La matemàtica babilònia es basa en un sistema sexagesimal, que ens dóna els 60 segons d'un minut i els 60 minuts d'una hora. L'Antic Egipte va emprar un mètode particular de multiplicació i divisió, basat en la repetició del doble i la meitat. I Grècia ens va regalar un dels màxims exponents de les matemàtiques gregues: Pitàgores, que va tractar els números no com a qualitat abstracta sinó com a fenomen comparable amb objectes físics.

Els maies van elaborar un calendari increïblement acurat. El seu càlcul del mes lunar varia només un 0,0004 al dia respecte al valor acceptat actualment pels astrònoms. A la Xina, al voltant de l'any 200 aC, la dinastia Han va encomanar als erudits fer un recull conegut com "Els nou capítols", que pretenia recuperar i preservar pels segles dels segles els aprenentatges perduts dels matemàtics xinesos de l'antiguitat.

L'Índia va ser la primera civilització de crear un sistema numèric amb un símbol especial per representar el zero, una de les fites més significatives del desenvolupament matemàtic. Al segle VII dC, un nou règim establert amb nucli a Bagdad va fundar un centre d'aprenentatge anomenat la Casa de la Saviesa, que va aglutinar tots els intents de combinar el coneixement matemàtic grec, indi i babiloni.

Al segle XVI, els problemes matemàtics van esdevenir un "esport de massa". Gerolamo Cardano aparentment va resoldre el problema de les equacions de tercer grau, però en realitat la solució la va prendre del seu rival, Nicolo Tartaglia. França va començar a desafiar el domini italià d'aquesta disciplina amb René Descartes, que va enllaçar l'àlgebra amb la geometria i el va succeir Pascal, que amb només 12 anys va demostrar que la suma dels angles d'un triangle era igual a dos angles rectes. A Anglaterra, Isaac Newton va desenvolupar el càlcul, que responia a les òrbites dels planetes.

El maig del 1831 Evariste Galois va escriure una teoria que més tard esdevindria la clau per resoldre els secrets de la simetria. A Rússia, Georg Cantor va descobrir no només l'existència de l'infinit sinó que a més va ser capaç de demostrar que hi havia diversos tipus d'infinit. L'ordinador va revolucionar les matemàtiques pel fet de poder fer càlculs a la velocitat de la llum i permetre que els matemàtics "vegin" el caos, però els desconcerta tenir la prova i no la comprensió del problema. L'any 1900, el matemàtic francès David Hilbert va identificar els més importants misteris no resolts relatius a la matemàtica, establint el full de ruta del que serien les matemàtiques del segle XX.