El 2 de setembre del 1976, la revista "Interviú" desafia la censura i s'atreveix a treure, per primer cop en portada, una dona completament despullada. L'atreviment és doble, perquè aquesta dona és Marisol, que havia estat la nena mimada del règim i la nòvia de tota una generació.
La reivindicació del nu com un símptoma més de la necessitat de llibertat va generar, en aquell moment, el boom del que es va anomenar "destape". Coincidint amb la mort de Franco i aprofitant el desconcert dels censors, que cada cop tenien menys clar on eren els límits del que era permès, els editors de revistes es van tornar uns hàbils estrategs en la fórmula de "poca roba, però estratègicament situada".
Aquest capítol, que aborda també la censura al teatre i al cine, amb les famoses escapades a Perpinyà, recull el testimoni d'un censor de l'època i del jutge que s'encarregava de decidir quines revistes s'havien de segrestar i quines no. La versió de César Lucas, el fotògraf que va retratar Marisol i que després va vendre les imatges sense demanar-li el consentiment.
I el relat de María José Goyanes i Juan Ribó, els dos actors que es van despullar per primer cop en escena a l'obra de teatre "Equus". Del fons de censura de l'arxiu d'Alcalá de Henares s'aporten diverses actes dels censors on es concreten quins plans calia suprimir d'una pel?lícula, si el director aspirava a estrenar-la.
