Altres

El llac dels cignes és el primer dels tres ballets que va escriure el compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski, a petició de l'Òpera de Moscou. Originalment es va estrenar en el Teatre Bolxoi de Moscou el 1877. En aquell moment no va ser molt acceptat però el 1895 es va reestrenar amb una nova coreografia, aquesta vegada de Marius Petipa, que va assolir un gran èxit en el Teatre Mariinski de Sant Petersburg.

Sens dubte aquest ballet és dels més coneguts i populars del món per la seva concepció, la seva admirable coreografia i la meravellosa música de Txaikovski.

Argument dels actes:

Acte Primer: Jardins del castell del príncep Sigfrid:

El príncep Sigfrid celebra el seu 21è aniversari acompanyat pels seus amics. Les trompetes anuncien l'arribada dels convidats que són saludats cordialment per Sigfrid començant la festa i els balls. La reina, mare de Sigfrid, irromp en la festa amb les seves dames d'honor; aquesta el renya per la seva vida despreocupada i li informa que li ha preparat un ball que tindrà lloc la nit següent i en la qual haurà d'escollir esposa. Això provoca una gran malenconia en Sigfrid que rebutja obstinadament l'ordre de la seva mare. Però, al final, l'acaba acceptant. Quan la reina es retira es reprèn la diversió i el príncep i els seus amics beuen i ballen amb les jovenetes de la festa.

Aviat es fa fosc i se senten les ales d'uns cignes. Els amics de Sigfrid li proposen anar a caçar al bosc i aquest accepta per oblidar-se de les seves penes. Van a buscar les ballestes i torxes i corren a buscar els cignes.

cte Segon: El llac dels cignes. Les donzelles-cigne. El príncep Sigfrid amb Odile, el cigne negre, al palau reial:

En el bosc, prop d'un llac il·luminat per la lluna, comencen a sortir de les aigües unes precioses donzelles-cigne. Els amics del príncep arriben al llac; els joves busquen als cignes entre els arbres però queden extasiats quan veuen que aquests es troben nedant plàcidament sobre les tranquil·les aigües del llac. Quan Sigfrid s'hi uneix, es disposa a ordenar la batuda de caça. Però un estrany fenomen el deté. Mentre ell s'amaga darrera d'uns arbustos apareix al llac una extraordinària i màgica criatura, més dona que cigne; la seva cara està emmarcada per blanques plomes i una delicada tiara de brillants. Al adonar-se de la presència de Sigfrid la noia intenta fugir. El príncep, completament enamorat de la dona-cigne, li demana que es quedi i ella li suplica que no dispari la seva ballesta. Al preguntar-li el príncep qui és, ella li respon que és Odette, la reina dels cignes, que va ser encantada amb les seves companyes pel mag Rothbart i seguiran sent cignes, excepte entre la mitjanit i l'albada, fins que algú li juri amor etern. Els dos joves s'enamoren ràpidament i la seva alegria s'expressa amb la dansa dels cignes. Quan Sigfrid està a punt de jurar-li amor etern a Odette però, apareix Rothbart que fa que les donzelles es tornin a transformar en cignes per tal que el príncep no pugui trencar l'encanteri. Tanmateix, abans que marxi Odette, el príncep la convida al ball de la nit següent. Odette s'allunya convertida en cigne.

Acte Tercer: El castell del príncep Sigfrid:

Tot està preparat al castell pel començament del gran ball en honor del príncep. En el saló principal, ricament decorat, els convidats esperen l'arribada de la reina i el seu fill. Quan aquests entren, comença la festa. Es presenten les noies que la reina ha escollit com a candidates a princesa. Sigfrid balla amb elles però es mostra absent i indiferent amb elles. El príncep, de fet, està pensant en Odette i la seva trobada de la nit anterior. Quan la seva mare li demana que esculli esposa, ell s'hi nega i li confessa que estima a una altra noia. En aquest moment, s'anuncia l'entrada d'un noble desconegut i la seva filla. El noble és el mag Rothbart que es presenta a la festa amb Odile, una jove vestida de negre que és el viu retrat d'Odette. El príncep cau sota l'encanteri d'Odile que es mostra seductora i calculadora. Ell en cap moment es planteja que Odile no sigui Odette. Així, la festa continua i els convidats, contents amb la celebració, ofereixen una sèrie de danses tradicionals. Rothbart, satisfet amb el resultat del seu engany proposa al príncep que balli amb Odile. Durant el pas de deux entre Sigfrid i Odile, aquesta reafirma el seu poder sobre el príncep. Al final, el jove demana a Rothbart la mà de la seva filla i li jura amor etern. Al fer Sigfrid el jurament, se sent un terrabastall de trons, la sala s'enfosqueix i els cortesans fugen atemorits. De lluny es veu la vertadera Odette. Sigfrid s'adona del seu error i corre desesperat al llac.

Acte Quart: El llac dels cignes:

És de nit i a la ribera del llac les donzelles-cigne ballen entristides pel destí de la seva reina. Odette arriba plorant desconsolada i les seves amigues intenten calmar-la. Sigfrid no tarda en aparèixer descomposat per implorar-li el seu perdó; la busca entre els cignes i quan l'entreveu envoltada per les seves donzelles la pren tendrament de la mà i li jura amor infinit. Malauradament, Odette li anuncia a Sigfrid que ni tan sols el seu jurament de fidelitat la podrà salvar ja que Rothbart l'ha condemnat a morir si era traïda. Apareix llavors el mag, enfurismat, reclamant el retorn dels cignes. Sigfrid i Odette lluiten amb ell vencent-lo. Però és en va. L'encanteri no s'ha trencat i Odette està sentenciada a viure eternament com un cigne. Només la seva mort el podrà desfer. Així, Odette es tira al llac i Sigfrid, bojament enamorat d'ella, també s'hi enfonsa darrera. El sacrifici d'amor d'Odette i Sigfrid trenca el malefici i amb la sortida del sol els cignes recuperen la seva forma de donzella per sempre més. Sobre el llac apareixen els esperits d'Odette i Sigfrid que s'encaminen cap a una eterna felicitat.

Existeixen altres versions pel final de l'Acte Quart la més coneguda de les quals és el trencament de l'encanteri amb la mort de Rothbart. Així, Odette i Sigfrid poden viure junts.