Altres

DURADA: 1 h 14 minuts. - MIDA: 845 MB - Acte I

DURADA: 1 h 27 minuts. - MIDA: 997 MB - Acte II

LA FLAUTA MÀGICA Òpera, amb música de Wolfgang Amadeus Mozart Llibret de Emanuel Schikaneder (Subtítols en català i en alemany) Des del Nationaltheater de Munic - Representació del 20 de setembre de 1983

Repartiment:

Sarastro ............. Kurt Moll Tamino ............. Francisco Araiza Orador ............. Jan-Hendrik Rootering Reina de la Nit ............. Edita Gruberova Pamina ............. Lucia Popp Papageno ............. Wolfgang Brendel Papagena ............. Gudrun Sieber Monostatos ............. Norbert Orth Les tres Dames ............. Pamela Coburn Daphne Evangelatos Cornelia Wulkopf Els tres nois ............. Cedric Rossdeutscher Christian Immler Stefan Bandemehr Els dos homes armats ............. Hermann Winkler Karl Helm Quatre sacerdots ............. Kurt Böhme Franz Klarwein Gerhard Auer David Thaw Tres esclaus ............. Peter Wagner Roland Fröhlich Abbas Maghfurian

Escenografia ............. Jürgen Rose Vestuari ............. Jürgen Rose Direcció d’escena ............. August Everding Direcció del cor ............. Günther Schmidt-Bohländer Direcció musical ............. Wolfgang Sawallisch

Orquestra i Cor de l’Òpera de l’Estat de Baviera

La Flauta Màgica (en alemany Die Zauberflöte,) és un singspiel (òpera còmica alemanya amb trossos parlats) en dos actes, de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder, basat en part en Lulu, oder die Zauberflöte, d'A.J. Liebeskind i en part en l'obra Sethos de Jean Terrasson. La primera representació va tenir lloc a Viena el 30 de setembre de 1791, al Theater auf der Wieden, dos mesos abans de la mort de Mozart. A Catalunya no s'estrenà fins el 15 de gener de 1925 al Gran Teatre del Liceu.

En resposta a la proposició de Schikaneder de crear una òpera en alemany, Mozart s'hi posà a treballar el març de 1791. El tema de l'òpera s'inspira en els Contes orientals de Wieland, encara que Schikaneder, francmaçó com Mozart, adapta el text introduint-hi ritus, ideals i símbols d'inspiració maçònica.

Acte I Perdut de viatge en un país desconegut, el príncep Tamino és atacat per una serp. Mentre lluita per una mort segura, és salvat per les tres dames d'honor de la Reina de la Nit. Mentre el príncep està encara inconscient, les tres dames canten la bellesa del jove home. Decideixen anar a portar la notícia a la seva reina, però cadascuna d'elles vol quedar-se prop de Tamino proposant a les altres portar el missatge. Després de les discusions, desapareixen. El príncep es desperta i veu el cos inanimat del monstre. Preguntant-se si ho ha somiat o si algú li ha salvat la vida. De sobte, sent el so d'una flauta. S'amaga i veu apareixer Papageno, l'ocellaire cobert de plomes multicolors. En el transcurs del seu primer diàleg, Papageno es vanagloria d'haver matat la serp. Les tres senyores reapareixen i el castiguen per aquesta mentida tot donant-li aigua en lloc de vi i una pedra en lloc de coca ensucrada, que li donaven habitualment. Per acabar, el redueixen al silenci tancant-li la boca amb un cadenat d'or.

Les tres dames revelen llavors a Tamino que li han salvat la vida. Llavors, li parlen de Pamina, la filla de la Reina de la Nit. Li ensenyen el seu retrat, i desapareixen. A la vista del retrat, Tamino s'enamora de la noia i pensa en la felicitat que l'espera. Reapareixen les tres dames que li confessen de qui és Pamina presonera. De seguida, Tamino només desitja alliberar-la. La Reina de la Nit apareix llavors en un grunyit de tro i li narren la seva desesperació de veure la seva filla presa. Diu finalment a Tamino que si torna vencedor, Pamina serà seva per a l'eternitat i la Reina desapareix de sobte. Tamino es pregunta sobre el que acaba de viure i prega als déus que no l'hagin enganyat.

Apareix llavors Papageno trist de no poder parlar més. Les tres dames reapareixen i l'alliberen del seu cadenat, fent-li prometre no mentir més. Aleshores ofereixen a cadascun un instrument que els és enviat per la Reina. A Tamino li dóna una flauta màgica, mentre que Papageno rep un carilló màgic. Aquests instruments els ajudaran a triomfar sobre les proves que els esperen. Els dos homes marxen en la recerca de Pamina, cadascun pel seu costat.

Al palau de Sarastro, el servidor moro Monostatos persegueix Pamina fins que es troba amb Papageno. El moro i l'ocellaire es troben cara a cara. Cadascun espanta l'altre creient estar en presència del Diable. Monostatos fuig, i Papageno es troba sol amb Pamina. Li revela que un príncep vindrà a alliberar-la, afegint que el príncep s'ha enamorat bojament d'ella tan aviat com ha vist el seu retrat. Pamina li fa un compliment sobre el seu gran cor. Afectat per aquestes paraules, Papageno conta llavors la seva tristesa de encara no haver trobat la seva Papagena. Pamina el reconforta, i la princesa i l'ocellaire estan d'acord en cantar la bellesa de l'amor abans de fugir.

Durant aquest temps, Tamino és conduït cap als tres temples de la Saviesa, de la Raó i de la Naturalesa per tres nois que li recomanen de continuar sent ferm, pacient i discret. Després que a Tamino li hagin refusat l'entrada en els dos primers temples, un sacerdot se li adreça per explicar-li que Sarastro no és un monstre com la Reina de la Nit l'hi ha descrit, sinó que, al contrari, és un gran savi. Tamino, inmers en la solemnitat de la cerimònia, s'apassiona per una set de coneixement i es posa a formular preguntes als sacerdots. Agafa la seva flauta màgica i n'acompanya el seu cant. Es troba llavors envoltat d'animals salvatges que surten del seu cau i que vénen per posar-se als seus peus, encantats pel so de l'instrument. Només Pamina no respon als sons cristalins de la flauta, però si ho fa Papageno, que respon a Tamino amb el seu instrument. Content, el príncep intenta unir els dos sons.

Es troben llavors Papageno i Pamina, que espera trobar Tamino abans que Monostatos i els seus esclaus els agafin. Tot d'una sorgeixen i el moro ordena llavors que els fugitius siguin encadenats. Papageno se'n recorda que posseeix un carilló màgic i se'n serveix per embruixar Monostatos i els seus esclaus que es posen a ballar i a cantar abans de desaparèixer. Una fanfàrria de trompetes interromp el silenci. És Sarastro seguit per una processó de sacerdots. Pamina s'agenolla davant Sarastro i li explica que intenta escapar a Monostatos. Aquest refà llavors la seva aparició, arrossegant amb ell Tamino, capturat.

Tan aviat com es veuen, Pamina i Tamino es llancen dins dels braços l'un de l'altre en presència de Monostatos i dels sacerdots. El moro els separa i posant-se davant Sarastro li prega i lloa els seus mèrits personals, esperant ser recompensat. Però, al contrari, és condemnat a rebre setanta-set cops de fuet a la planta dels peus. Sarastro ordena llavors que Papageno i Tamino sigui conduïts al Temple de les Proves. El primer acte s'acaba sobre un cor lloant la virtut i la justícia.

Acte II Sarastro anuncia als sacerdots que els déus han decidit casar Tamino i Pamina. Però, Tamino, Pamina i Papageno hauran de passar unes proves abans de penetrar al Temple de la Llum que els permetrà oposar-se a les maquinacions de la Reina de la Nit. Sarastro prega Isis i Osiris d'atorgar als candidats la força de triomfar sobre aquestes proves.

Els sacerdots interroguen Tamino i Papageno sobre les seves aspiracions. Les de Tamino són nobles, mentre que Papageno només s'interessa pels plaers de la vida, incloent-hi trobar una companya. La seva primera prova consisteix en una cerca de la veritat. Els sacerdots els ordenen conservar el silenci complet i els deixen sols. Apareixen les tres dames de la Reina de la Nit. Tamino els oposa un silenci absolut, però Papageno no se'n pot estar i els hi parla. Els sacerdots reapareixen per felicitar Tamino i recriminar la feblesa de Papageno.

Durant aquest temps, Pamina és estesa adormida en un jardí. Entra Monostatos, decidit a temptar de nou la virtut de la noia. La Reina de la Nit apareix llavors, fent fugir Monostatos. Dóna un punyal a la seva filla i li ordena, en un cant exaltat, de matar Sarastro; és la cèlebre ària de la Reina de la Nit. La Reina desapareix, després Monostatos torna i intenta fer cantar Pamina. Però Sarastro torna i aparta a Monostatos sense miraments. El moro decideix llavors aliar-se amb la Reina. Sarastro declara a Pamina que farà pagar la seva mare.

Es troben de nou Tamino i Papageno als quals els sacerdots els hi han tornat a demanar de guardar silenci. Com sempre Papageno no es pot controlar i compromet la conversa amb una vella dona que se li presenta i que desapareix abans dir-li el seu nom. Entra Pamina i, ignorant el seu vot de silenci, s'apropa als dos homes. Desesperada de no rebre cap resposta de la seva part, creu que Tamino ja no l'estima i se li trenca el cor. Els sacerdots reapareixen i proclamen que Tamino serà aviat iniciat. Sarastro el prepara per a les seves últimes proves. Pamina és introduïda amb els ulls embenats després que se li hagi dit que veuria Tamino per fer-li l'últim adéu. Es tracta de fet d'una prova i Sarastro es dedica a tranquil?litzar-la, però Pamina està massa abatuda per comprendre el sentit de les seves paraules.

Durant aquest temps, a Papageno se li atorga el dret de realitzar un desig. Demana vi, però pren consciència que li agradaria per sobre de tot tenir una companya, i canta el seu desig acompanyant-se del seu carilló. La vella reapareix i amenaça Papageno amb els pitjors turments si no accepta de casar-se amb ella. Li jura llavors fidelitat i tot seguit descobreix que és una jove i maca companya. Però un sacerdot els separa amb el pretext que Papageno encara no n’és digne.

En un jardí, els tres nois anuncien l'adveniment d'una nova era, de llum i d'amor. Salven Pamina, agitada per idees de suïcidi, i la tranquil?litzen sobre l'amor de Tamino. Els sacerdots condueixen Tamino cap a les seves dues últimes proves: la del foc i la de l'aigua. Pamina s'ajunta a Tamino, guiant-lo a través de les seves últimes proves. Són acollits triomfants per Sarastro i els sacerdots.

Papageno, sempre a la recerca de la seva Papagena, l'ocellaire està desesperat i considerant la possibilitat de penjar-se d'un arbre. Els tres nois apareixen i li suggereixen utilitzar el seu carilló per atreure la seva companya. Aprofitant que toca l'instrument, els tres nois cerquen Papagena i la dirigeixen al seu amant. Després de reconeixer's, la parella pot finalment conversar amb alegria.

Monostatos porta la Reina de la Nit i les seves dames cap al temple per a una última temptativa contra Sarastro. Però l'escena és llavors inundada de llum i elles s'aparten deixant lloc a Sarastro i el cor dels sacerdots que lloa els mèrits dels nous iniciats, i exalta la unió per la força, per la saviesa i per la bellesa. La flauta màgica toca les últimes notes de l'òpera.

DURADA: 1 h 14 minuts. - MIDA: 845 MB - Acte I

DURADA: 1 h 27 minuts. - MIDA: 997 MB - Acte II

LA FLAUTA MÀGICA Òpera, amb música de Wolfgang Amadeus Mozart Llibret de Emanuel Schikaneder (Subtítols en català i en alemany) Des del Nationaltheater de Munic - Representació del 20 de setembre de 1983

Repartiment:

Sarastro ............. Kurt Moll Tamino ............. Francisco Araiza Orador ............. Jan-Hendrik Rootering Reina de la Nit ............. Edita Gruberova Pamina ............. Lucia Popp Papageno ............. Wolfgang Brendel Papagena ............. Gudrun Sieber Monostatos ............. Norbert Orth Les tres Dames ............. Pamela Coburn Daphne Evangelatos Cornelia Wulkopf Els tres nois ............. Cedric Rossdeutscher Christian Immler Stefan Bandemehr Els dos homes armats ............. Hermann Winkler Karl Helm Quatre sacerdots ............. Kurt Böhme Franz Klarwein Gerhard Auer David Thaw Tres esclaus ............. Peter Wagner Roland Fröhlich Abbas Maghfurian

Escenografia ............. Jürgen Rose Vestuari ............. Jürgen Rose Direcció d’escena ............. August Everding Direcció del cor ............. Günther Schmidt-Bohländer Direcció musical ............. Wolfgang Sawallisch

Orquestra i Cor de l’Òpera de l’Estat de Baviera

La Flauta Màgica (en alemany Die Zauberflöte,) és un singspiel (òpera còmica alemanya amb trossos parlats) en dos actes, de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder, basat en part en Lulu, oder die Zauberflöte, d'A.J. Liebeskind i en part en l'obra Sethos de Jean Terrasson. La primera representació va tenir lloc a Viena el 30 de setembre de 1791, al Theater auf der Wieden, dos mesos abans de la mort de Mozart. A Catalunya no s'estrenà fins el 15 de gener de 1925 al Gran Teatre del Liceu.

En resposta a la proposició de Schikaneder de crear una òpera en alemany, Mozart s'hi posà a treballar el març de 1791. El tema de l'òpera s'inspira en els Contes orientals de Wieland, encara que Schikaneder, francmaçó com Mozart, adapta el text introduint-hi ritus, ideals i símbols d'inspiració maçònica.

Acte I Perdut de viatge en un país desconegut, el príncep Tamino és atacat per una serp. Mentre lluita per una mort segura, és salvat per les tres dames d'honor de la Reina de la Nit. Mentre el príncep està encara inconscient, les tres dames canten la bellesa del jove home. Decideixen anar a portar la notícia a la seva reina, però cadascuna d'elles vol quedar-se prop de Tamino proposant a les altres portar el missatge. Després de les discusions, desapareixen. El príncep es desperta i veu el cos inanimat del monstre. Preguntant-se si ho ha somiat o si algú li ha salvat la vida. De sobte, sent el so d'una flauta. S'amaga i veu apareixer Papageno, l'ocellaire cobert de plomes multicolors. En el transcurs del seu primer diàleg, Papageno es vanagloria d'haver matat la serp. Les tres senyores reapareixen i el castiguen per aquesta mentida tot donant-li aigua en lloc de vi i una pedra en lloc de coca ensucrada, que li donaven habitualment. Per acabar, el redueixen al silenci tancant-li la boca amb un cadenat d'or.

Les tres dames revelen llavors a Tamino que li han salvat la vida. Llavors, li parlen de Pamina, la filla de la Reina de la Nit. Li ensenyen el seu retrat, i desapareixen. A la vista del retrat, Tamino s'enamora de la noia i pensa en la felicitat que l'espera. Reapareixen les tres dames que li confessen de qui és Pamina presonera. De seguida, Tamino només desitja alliberar-la. La Reina de la Nit apareix llavors en un grunyit de tro i li narren la seva desesperació de veure la seva filla presa. Diu finalment a Tamino que si torna vencedor, Pamina serà seva per a l'eternitat i la Reina desapareix de sobte. Tamino es pregunta sobre el que acaba de viure i prega als déus que no l'hagin enganyat.

Apareix llavors Papageno trist de no poder parlar més. Les tres dames reapareixen i l'alliberen del seu cadenat, fent-li prometre no mentir més. Aleshores ofereixen a cadascun un instrument que els és enviat per la Reina. A Tamino li dóna una flauta màgica, mentre que Papageno rep un carilló màgic. Aquests instruments els ajudaran a triomfar sobre les proves que els esperen. Els dos homes marxen en la recerca de Pamina, cadascun pel seu costat.

Al palau de Sarastro, el servidor moro Monostatos persegueix Pamina fins que es troba amb Papageno. El moro i l'ocellaire es troben cara a cara. Cadascun espanta l'altre creient estar en presència del Diable. Monostatos fuig, i Papageno es troba sol amb Pamina. Li revela que un príncep vindrà a alliberar-la, afegint que el príncep s'ha enamorat bojament d'ella tan aviat com ha vist el seu retrat. Pamina li fa un compliment sobre el seu gran cor. Afectat per aquestes paraules, Papageno conta llavors la seva tristesa de encara no haver trobat la seva Papagena. Pamina el reconforta, i la princesa i l'ocellaire estan d'acord en cantar la bellesa de l'amor abans de fugir.

Durant aquest temps, Tamino és conduït cap als tres temples de la Saviesa, de la Raó i de la Naturalesa per tres nois que li recomanen de continuar sent ferm, pacient i discret. Després que a Tamino li hagin refusat l'entrada en els dos primers temples, un sacerdot se li adreça per explicar-li que Sarastro no és un monstre com la Reina de la Nit l'hi ha descrit, sinó que, al contrari, és un gran savi. Tamino, inmers en la solemnitat de la cerimònia, s'apassiona per una set de coneixement i es posa a formular preguntes als sacerdots. Agafa la seva flauta màgica i n'acompanya el seu cant. Es troba llavors envoltat d'animals salvatges que surten del seu cau i que vénen per posar-se als seus peus, encantats pel so de l'instrument. Només Pamina no respon als sons cristalins de la flauta, però si ho fa Papageno, que respon a Tamino amb el seu instrument. Content, el príncep intenta unir els dos sons.

Es troben llavors Papageno i Pamina, que espera trobar Tamino abans que Monostatos i els seus esclaus els agafin. Tot d'una sorgeixen i el moro ordena llavors que els fugitius siguin encadenats. Papageno se'n recorda que posseeix un carilló màgic i se'n serveix per embruixar Monostatos i els seus esclaus que es posen a ballar i a cantar abans de desaparèixer. Una fanfàrria de trompetes interromp el silenci. És Sarastro seguit per una processó de sacerdots. Pamina s'agenolla davant Sarastro i li explica que intenta escapar a Monostatos. Aquest refà llavors la seva aparició, arrossegant amb ell Tamino, capturat.

Tan aviat com es veuen, Pamina i Tamino es llancen dins dels braços l'un de l'altre en presència de Monostatos i dels sacerdots. El moro els separa i posant-se davant Sarastro li prega i lloa els seus mèrits personals, esperant ser recompensat. Però, al contrari, és condemnat a rebre setanta-set cops de fuet a la planta dels peus. Sarastro ordena llavors que Papageno i Tamino sigui conduïts al Temple de les Proves. El primer acte s'acaba sobre un cor lloant la virtut i la justícia.

Acte II Sarastro anuncia als sacerdots que els déus han decidit casar Tamino i Pamina. Però, Tamino, Pamina i Papageno hauran de passar unes proves abans de penetrar al Temple de la Llum que els permetrà oposar-se a les maquinacions de la Reina de la Nit. Sarastro prega Isis i Osiris d'atorgar als candidats la força de triomfar sobre aquestes proves.

Els sacerdots interroguen Tamino i Papageno sobre les seves aspiracions. Les de Tamino són nobles, mentre que Papageno només s'interessa pels plaers de la vida, incloent-hi trobar una companya. La seva primera prova consisteix en una cerca de la veritat. Els sacerdots els ordenen conservar el silenci complet i els deixen sols. Apareixen les tres dames de la Reina de la Nit. Tamino els oposa un silenci absolut, però Papageno no se'n pot estar i els hi parla. Els sacerdots reapareixen per felicitar Tamino i recriminar la feblesa de Papageno.

Durant aquest temps, Pamina és estesa adormida en un jardí. Entra Monostatos, decidit a temptar de nou la virtut de la noia. La Reina de la Nit apareix llavors, fent fugir Monostatos. Dóna un punyal a la seva filla i li ordena, en un cant exaltat, de matar Sarastro; és la cèlebre ària de la Reina de la Nit. La Reina desapareix, després Monostatos torna i intenta fer cantar Pamina. Però Sarastro torna i aparta a Monostatos sense miraments. El moro decideix llavors aliar-se amb la Reina. Sarastro declara a Pamina que farà pagar la seva mare.

Es troben de nou Tamino i Papageno als quals els sacerdots els hi han tornat a demanar de guardar silenci. Com sempre Papageno no es pot controlar i compromet la conversa amb una vella dona que se li presenta i que desapareix abans dir-li el seu nom. Entra Pamina i, ignorant el seu vot de silenci, s'apropa als dos homes. Desesperada de no rebre cap resposta de la seva part, creu que Tamino ja no l'estima i se li trenca el cor. Els sacerdots reapareixen i proclamen que Tamino serà aviat iniciat. Sarastro el prepara per a les seves últimes proves. Pamina és introduïda amb els ulls embenats després que se li hagi dit que veuria Tamino per fer-li l'últim adéu. Es tracta de fet d'una prova i Sarastro es dedica a tranquil?litzar-la, però Pamina està massa abatuda per comprendre el sentit de les seves paraules.

Durant aquest temps, a Papageno se li atorga el dret de realitzar un desig. Demana vi, però pren consciència que li agradaria per sobre de tot tenir una companya, i canta el seu desig acompanyant-se del seu carilló. La vella reapareix i amenaça Papageno amb els pitjors turments si no accepta de casar-se amb ella. Li jura llavors fidelitat i tot seguit descobreix que és una jove i maca companya. Però un sacerdot els separa amb el pretext que Papageno encara no n’és digne.

En un jardí, els tres nois anuncien l'adveniment d'una nova era, de llum i d'amor. Salven Pamina, agitada per idees de suïcidi, i la tranquil?litzen sobre l'amor de Tamino. Els sacerdots condueixen Tamino cap a les seves dues últimes proves: la del foc i la de l'aigua. Pamina s'ajunta a Tamino, guiant-lo a través de les seves últimes proves. Són acollits triomfants per Sarastro i els sacerdots.

Papageno, sempre a la recerca de la seva Papagena, l'ocellaire està desesperat i considerant la possibilitat de penjar-se d'un arbre. Els tres nois apareixen i li suggereixen utilitzar el seu carilló per atreure la seva companya. Aprofitant que toca l'instrument, els tres nois cerquen Papagena i la dirigeixen al seu amant. Després de reconeixer's, la parella pot finalment conversar amb alegria.

Monostatos porta la Reina de la Nit i les seves dames cap al temple per a una última temptativa contra Sarastro. Però l'escena és llavors inundada de llum i elles s'aparten deixant lloc a Sarastro i el cor dels sacerdots que lloa els mèrits dels nous iniciats, i exalta la unió per la força, per la saviesa i per la bellesa. La flauta màgica toca les últimes notes de l'òpera.