Altres

DURADA: 1 hora i 43 minuts. - MIDA: 1,02 GB (Acte 1er) DURADA: 1 hora i 6 minuts. - MIDA: 666 MB (Acte 2on)

V.O. en italià Sub. en català

Òpera, amb música de Gioacchino Rossini - Llibret de Jacobo Ferretti - Des del Gran Teatre del Liceu.

Repartiment: Don Ramiro ............. Juan Diego Flórez Dandini ............. David Menéndez Don Magnifico ............. Bruno de Simone Clorinda ............. Cristina Obregón Tisbe ............. Itxaro Mentxaka Angelina ............. Joyce DiDonato Alidoro ............. Simón Orfila

Escenografia y vestuari ............. Joan Guillén Il?luminació ............. Albert Faura Coreografia ............. Xevi Dorca Direcció d’escena ............. Joan Font (Els Comediants) Direcció musical ............. Patrick Summers

Cor i Orquestra Simfónica del Gran Teatre del Liceu Nova coproducció Gran Teatre del Liceu/Welsh National Opera (Cardiff)/Houston Grand Opera/Gran Théâtre de Genève.

"Una nit al Liceu" ofereix el "dramma giocoso" en dos actes "La Cenerentola, ossia La bontà in trionfo" de Gioachino Rossini i llibret de Jacopo Ferretti inspirat en el conte de fades "La Ventafocs" de Charles Perrault i els llibrets de Charles-Guillaume Etienne per a una òpera de Nicolas Isouard i de Francesco Fiorini per a una òpera d'Stefano Pavesi. L'acció d'aquesta obra lírica se situa en una època indeterminada als dominis del príncep de Salern. Aquesta òpera còmica fou estrenada al Teatre Valle de Roma al Carnaval de l'any 1817. Encara que va ser inicialment rebuda amb reticència, aviat esdevingué un èxit important i es representà per tot Itàlia, i va arribar a les 42 representacions a La Scala. Després passà a Europa i Amèrica, on una joveníssima Malibran la va cantar a Nova York el 1825. Posteriorment, l'obra va ser traduïda a moltes llengües. L'òpera de l'autor del barber de Sevilla s'estrenà a Barcelona l'any següent, el 1818, al Teatre de la Santa Creu, i al Liceu el 1854.

Rossini componia La Cenerentola quan tenia 25 anys, seguint l'èxit de Il barbiere di Siviglia de l'any anterior. Malgrat que la completà en un període de tres setmanes, es considera que conté part de la seva escriptura més fina per a àries i conjunts. L'obertura és memorable, com la majoria de les altres obertures de Rossini. La darrera ària, Nacqui all'affanno - Non più mesta, és possiblement la més cèlebre d'aquesta òpera. La mezzosoprano que canta el paper de la Ventafocs ensenya llavors les seves diverses capacitats vocals. Aquesta ària demana molta agilitat i talent i és molt típica en les obres de Rossini.

Argument: Angelina (Cenerentola) té un padrastre (Don Magnifico), i la fada madrina tradicional es reemplaça per Alidoro, un filòsof i antic tutor del príncep. Les filles vanitoses i egoistes de Don Magnifico són Clorinda i Tisbe. El príncep Ramiro i el seu ajudant, Dandini, s'intercanvien els papers de manera que el príncep pugui trobar una núvia que l'estimi per tal com és, i no pel seu estatus social. Els braçalets reemplacen la sabatilla de vidre tradicional com el recurs pel qual el príncep troba Cenerentola. Mentre Ramiro es disfressa de Dandini, aquest (pretenent ser el Príncep) ofereix el seu "servent" com a company de matrimoni a qualsevol de les dues germanes (Clorinda i Tisbe) amb qui no es casi. Les dues germanes rebutgen de manera esquinçadora l'oferta del "servent" (Ramiro) com a marit. Mentre Ramiro i Dandini encara estan pretenent l'un ser l'altre, Cenerentola diu al "Príncep" (Dandini) que està enamorada del seu "servent" (Ramiro).

DURADA: 1 hora i 43 minuts. - MIDA: 1,02 GB (Acte 1er) DURADA: 1 hora i 6 minuts. - MIDA: 666 MB (Acte 2on)

V.O. en italià Sub. en català

Òpera, amb música de Gioacchino Rossini - Llibret de Jacobo Ferretti - Des del Gran Teatre del Liceu.

Repartiment: Don Ramiro ............. Juan Diego Flórez Dandini ............. David Menéndez Don Magnifico ............. Bruno de Simone Clorinda ............. Cristina Obregón Tisbe ............. Itxaro Mentxaka Angelina ............. Joyce DiDonato Alidoro ............. Simón Orfila

Escenografia y vestuari ............. Joan Guillén Il?luminació ............. Albert Faura Coreografia ............. Xevi Dorca Direcció d’escena ............. Joan Font (Els Comediants) Direcció musical ............. Patrick Summers

Cor i Orquestra Simfónica del Gran Teatre del Liceu Nova coproducció Gran Teatre del Liceu/Welsh National Opera (Cardiff)/Houston Grand Opera/Gran Théâtre de Genève.

"Una nit al Liceu" ofereix el "dramma giocoso" en dos actes "La Cenerentola, ossia La bontà in trionfo" de Gioachino Rossini i llibret de Jacopo Ferretti inspirat en el conte de fades "La Ventafocs" de Charles Perrault i els llibrets de Charles-Guillaume Etienne per a una òpera de Nicolas Isouard i de Francesco Fiorini per a una òpera d'Stefano Pavesi. L'acció d'aquesta obra lírica se situa en una època indeterminada als dominis del príncep de Salern. Aquesta òpera còmica fou estrenada al Teatre Valle de Roma al Carnaval de l'any 1817. Encara que va ser inicialment rebuda amb reticència, aviat esdevingué un èxit important i es representà per tot Itàlia, i va arribar a les 42 representacions a La Scala. Després passà a Europa i Amèrica, on una joveníssima Malibran la va cantar a Nova York el 1825. Posteriorment, l'obra va ser traduïda a moltes llengües. L'òpera de l'autor del barber de Sevilla s'estrenà a Barcelona l'any següent, el 1818, al Teatre de la Santa Creu, i al Liceu el 1854.

Rossini componia La Cenerentola quan tenia 25 anys, seguint l'èxit de Il barbiere di Siviglia de l'any anterior. Malgrat que la completà en un període de tres setmanes, es considera que conté part de la seva escriptura més fina per a àries i conjunts. L'obertura és memorable, com la majoria de les altres obertures de Rossini. La darrera ària, Nacqui all'affanno - Non più mesta, és possiblement la més cèlebre d'aquesta òpera. La mezzosoprano que canta el paper de la Ventafocs ensenya llavors les seves diverses capacitats vocals. Aquesta ària demana molta agilitat i talent i és molt típica en les obres de Rossini.

Argument: Angelina (Cenerentola) té un padrastre (Don Magnifico), i la fada madrina tradicional es reemplaça per Alidoro, un filòsof i antic tutor del príncep. Les filles vanitoses i egoistes de Don Magnifico són Clorinda i Tisbe. El príncep Ramiro i el seu ajudant, Dandini, s'intercanvien els papers de manera que el príncep pugui trobar una núvia que l'estimi per tal com és, i no pel seu estatus social. Els braçalets reemplacen la sabatilla de vidre tradicional com el recurs pel qual el príncep troba Cenerentola. Mentre Ramiro es disfressa de Dandini, aquest (pretenent ser el Príncep) ofereix el seu "servent" com a company de matrimoni a qualsevol de les dues germanes (Clorinda i Tisbe) amb qui no es casi. Les dues germanes rebutgen de manera esquinçadora l'oferta del "servent" (Ramiro) com a marit. Mentre Ramiro i Dandini encara estan pretenent l'un ser l'altre, Cenerentola diu al "Príncep" (Dandini) que està enamorada del seu "servent" (Ramiro).