"Memory" és el títol d'una cançó del musical "Cats", però per al món de l'espectacle significa molt més. "Memory" és el somni de totes les actrius cantants i, en essència, resumeix l'èxit del musical com a gènere. L'any 1993, Àngels Gonyalons va fer del somni una realitat i va convertir el seu muntatge, que ara podem veure a televisió, en una de les sorpreses de la temporada teatral, amb més de dos mesos de plens diaris i amb una revisió del muntatge tant o més reeixida que la primera versió.
L'espectacle té la força de les grans cançons de la història del teatre musical, entre elles algunes extretes de muntatges americans tan memorables com "Cabaret", "Annie", "Little night music", "A Chorus line" o "Baby in arms". Aquestes cançons -que han marcat època arreu del món- i els números de ball que l'acompanyen, un repàs d'estils del mambo al claqué, s'entrellacen al llarg de la representació amb retrats del que passa sovint rere l'escenari i els records de l'actriu del que és la vida entre bastidors. La combinació fa de "Memory" un homenatge en català al gènere que ha fet famós Broadway.
"Memory" va ser la confirmació que Àngels Gonyalons es convertia en una de les actrius més completes del panorama escènic català, capaç d'interpretar, fer riure el públic i fer-lo plorar fins a plorar ella mateixa, però també capaç de cantar i ballar bé, tot i que ella repetia sovint que no era una ballarina ni ho pretenia. Així, Àngels Gonyalons es va transformar a "Memory" en la Gingers Rogers catalana ballant el "Cheek to cheek" o en la inoblidable Liza Minelli de "Money, money".
