"Els diaris de Pascal" és una producció del Departament de Documentals, Educatius i Nous Formats que pretén retratar la Barcelona i la Catalunya de la II República.
És la primera sèrie d'un nou gènere que anomenem "docuficció". Es tracta d'un documental històric absolutament rigorós i veraç, però construït com un dramàtic i interpretat per actors. Aquesta vegada, el narrador no és un periodista de TV3, sinó un personatge de ficció: Pascal Danglà.
Pascal és un fotògraf francès que arriba a Barcelona l'any 1929 per cobrir l'Exposició Internacional i està convençut que es tracta d'una estada curta a la ciutat... Al cap de ben poc, però, s'adona que, si s'hi queda una mica més, podrà veure, i retratar, des de primera fila els canvis polítics i socials més importants de la història d'aquest país. I així, el fotoperiodista Pascal Danglà acaba vivint vuit anys a Barcelona i es converteix en el narrador ideal, el testimoni perfecte, dels moments més convulsos i apassionants dels anys 30.
A través d'ell coneixerem una generació brillantíssima de periodistes i escriptors com Josep M. Planes, Irene Polo, Sagarra, Tísner, Pla, Ventalló o líders del moviment obrer com Joan Peiró, que són els veritables protagonistes d'aquesta època cosmopolita i perillosa.
Pascal comença a escriure un diari amb les seves impressions l'any 1929 i no deixarà de fer-ho mai. Són aquests diaris que, any rere any, episodi per episodi, faran arribar a l'espectador els principals fets històrics dels anys de la República, fins a l'inici de la Guerra Civil.
La sèrie es construeix a partir de la barreja d'imatges d'arxiu, d'entrevistes a testimonis vius i escenes dramatitzades amb actors. Però, aquest cop, el fil argumental és el dramàtic i el contingut documental s'hi enllaça al llarg de tota la trama viscuda pels protagonistes de la sèrie.
"Els diaris de Pascal" s'ha produït íntegrament en alta definició.
