Programes de TV

Un itinerari que no ha deixat indiferent en Quim Masferrer, que el va començar sentint-se més foraster que mai i l'acaba sentint-se un més del barri. Per iniciar questa sisena temporada, en Quim s'endinsa en una de les zones amb més caràcter i personalitat de Sant Adrià de Besòs: la Mina.

Un barri desconegut, marginal, misteriós, ple de tòpics, però també ple de vida, somnis i esperances com les de qualsevol altre barri o població de Catalunya. Un lloc on ens podrem identificar amb els seus habitants més del que creiem.

Allà coneixerà un seguit de personatges que el conduiran en el seu periple homèric, i que duran en Quim a la convicció que tots som més semblants del que realment pensem: el Tío Lele, un dels patriarques més carismàtics del barri, que li donarà uns quants consells de supervivència. I també la Loli i la Maria, unes gitanes d'allò més simpàtiques, que no només li explicaran per què la vida és més senzilla del que sembla, sinó que li prepararan una de les seves especialitats culinàries, l'arròs amb mongetes.

En aquest recorregut per un barri tan singular com fascinant, ens retrobarem amb el campió olímpic Gervasio Deferr, que va decidir retirar-se de l'esport professional i establir-se a la Mina. Coneixerem també a "El Jamonero", l'home que més en sap d'ocells de Catalunya, i l'Antònia i l'Angelita, de Vic i Màlaga, respectivament, que es van conèixer de ben petites a les barraques del Camp de la Bota i segueixen la seva amistat seixanta anys després. Després de visitar la Mina, el nostre concepte d'aquest mític barri ja mai més serà el mateix d'abans.

La Vall d'en Bas és una vall formada per set poblets i molts camps de conreu, on res és el que sembla. Allà, en Quim s'hi passarà 48 hores intenses. Tan intenses que arriba a l'estiu i acaba marxant per Nadal. A la Vall d'en Bas, el paisatge és d'allò més espectacular. Miris cap on miris, tot és un quadre per emmarcar. I els seus habitants semblen sortits d'una novel·la. Coneixerem a la riallera Pilar, una de les participants del concurs de dalles, sempre en conflicte amb la seva eterna rival, l'Antxoni, una basca que sega tot el que troba al seu camí. I a una velocitat increïble. També coneixerem la Janina, que busca parella, però té un problema: no sap exactament el tipus d'home que busca. Vol que sigui pagès però que no ho sembli. Ho aconseguirà?I no només aprendrem el valor de l'amistat amb el David i el seu gos "Miki", sinó que també aprendrem amb ells un nou llenguatge. Ja veureu com sí que és veritat que els gossos ens entenen i que, fins i tot, n'hi ha alguns que saben sumar i restar. En Llorenç, el pastor pintor, ens ensenyarà a fer photoshop sense ordinador, i el Migueli, el professor d'aerobic, en demostrarà que als 60 anys encara és capaç de transformar-se en la Paulina Rubio.I per acabar, veurem, en ple mes d'estiu, l'estel de Nadal més gran del món il·luminant una de les valls més formoses del nostre principat. Una vall que, com els seus habitants, no us deixarà indiferent.

Castellfollit del Boix és un oasi rural on pot passar de tot, un poble que sembla tranquil però que no ho és tant. Allà, en Quim s'endurà uns quants ensurts...

Coneixerem l'Antoni i la seva teoria segons la qual tots cometem 10 errors diaris; en Fidel, que va ser previsor i va plantar 30 anys enrere el pi que ara li fa ombra; la Ceci, una professora que sempre serà recordada; la famíliaTrapp de Castellfollit, que no té res a envejar a la de la pel·lícula; o en Roger, que és campió mundial de triatló i s'estima més patir que quedar-se tancat en una oficina; i, sobretot, coneixerem el jovent més esbojarrat de tota la contrada.

Seran 48 hores de viure al límit, en situacions extremes, perquè, com diu l'Antoni, la vida és plena d'errors. I avui, entre tots aquests personatges, en traurem una profitosa lliçó: continuar caminant, entre encerts i errors, perquè de tot s'aprèn.

Al tocar del riu Ebre i coronat per una xemeneia tan gran com la Sagrada Família, no sembla que l'activitat de la seva central nuclear hagi afectat gaire aquest poble de 1.600 habitants. En Quim s'ho passarà molt bé les 48 hores que conviurà amb ells. Tot i semblar viure en constant perill, els residents d'aquesta població de la comarca de la Ribera d'Ebre no han perdut el seu tarannà senzill, alegre i acollidor. Perquè, paradoxalment, Ascó ha guanyat en qualitat de vida. I en Quim serà testimoni d'aquesta qualitat de vida en el dia a dia dels seus veïns: d'en Victoriano, per exemple, que per uns breus instants tindrà l'oportunitat de viatjar al passat; o d'en Fernando, l'agutzil de l'Ajuntament, a qui li agrada ajudar els altres; o de l'Antonio, que viu per informar les 24 hores de tot el que passa als voltants a través de la seva càmera i de les magnífiques instal·lacions de VideoAscó Televisió.L'únic que segueix impertorbable és el riu Ebre, veritable observador de l'evolució d'aquest poble i de les vides dels seus habitants, del seu passat i del seu present. Però també dels seus somnis, anhels i esperances.

A Cornudella de Montsant, a diferència d'altres indrets, en Quim serà testimoni de primera fila que tot va cap amunt. Com en la vida mateixa. Situat a la comarca del Priorat, Cornudella de Montsant és un poblet envoltat de vinyes, un parc natural enmig d'un paisatge aspre i salvatge, ben a prop del pantà de Ciurana.Com també és un paradís de l'escalada, veurem en Quim practicar aquest esport, ajudat pel Jordi, un home que ha fet de la seva passió la seva professió. Altres personatges que desfilaran per aquest entorn feréstec i àrid són en Minga, que fa honor al seu cognom, l'Oriol, un home amb molt de nervi que no sap perdre, i en Ricart, un cap de colla ben despistat.I com que aquest programa va de pujades i de baixades, assistirem a l'assaig de la colla castellera Brivalls de Cornudella, que intentaran un tres de sis net. Una colla amb un esperit de grup molt especial.

En aquest programa, en Quim es retira. Però, no, no és un retir definitiu; només és un retir espiritural. Concretament, al monestir de Sant Daniel (Girona), on viuen sis monges benedictines. Sis monges ben peculiars, tot bondat i tendresa. En Quim hi conviurà amb elles durant 48 hores, acompanyant-les en els seus quefers diaris i religiosos. Entre pedres mil·lenàries i jardins acabats de florir, coneixerem la germana Maria Àngels, la més bellugueta i a qui no troben mai; o la germana Mercè, l'encarregada de l'economia domèstica, però també la més bromista; i la mateixa mare priora, que, entre rialles, es considera la més seriosa de totes. Elles, si més no, són com una família, amb els seus moments d'esgratinyar i els seus moments d'amanyagar. Un programa en què aprendrem el significat de paraules com silenci, reflexió, introspecció i pau interior, però, sobretot, com diu la germana Nativitat, la més gran de les monges benedictines, que cadascú és com és i comet els seus propis errors. Una fórmula ben senzilla perquè ens puguem entendre els uns als altres.

La veritat d'"El foraster", l'últim capítol de la sisena temporada El dimecres 28 de febrer, a partir de les 22.35, després d'"APM?", arriba l'últim capítol de la sisena temporada d'"El foraster", en què Quim Masferrer ha intentat buscar la veritat de tots els pobles on ha anat. I l'ha buscat a Cornudella de Montsant, a la Vall d'en Bas, a Ascó, a Castellfollit del Boix, a la Vall de Sant Daniel i, fins i tot, al barri de la Mina de Barcelona.

A tots aquests llocs, hi ha trobat personatges que li han aportat una mica d'aquesta veritat que hi buscava: en la Ceci, una professora que serà recordada pels seus alumnes; en el Miguel, un home que, als 60 anys, demostrarà que encara és capaç de transformar-se en Paulina Rubio; en la Núria, una noia de ciutat que ha sucumbit als encants de la vida de pagès; en el Tío Lele, un dels patriarques gitanos més carismàtics que es puguin conèixer; o en un petit grup de monges benedictines, tot cor i simpatia.

I és que, escoltant-los tots, no només s'arriba a la seva veritat, sinó també a la pròpia. Perquè està feta de petites vivències, somnis i sentiments, comuns en tots els éssers humans. I és que els uns som reflexos dels altres. Sempre ha estat així i sempre ho serà.