Elinks

Sense Ficció - 10a Temporada

Font:
DVB+DVB
Codec video:
Xvid 704x384 50-60% del test de compressibilitat (aproximadament)
Codec audio:
Mp3 Estèreo Abr 128 Kbps / Mp3 Mono Abr 96 kbps
Nom Format Muntador Audio Mida Clicks Afegit
Sense Ficció -10x01- Lady Diana contra Elisabet II. Un duel reial
El 31 d’agost es compleixen 20 anys de la mort de Lady Di. Amb motiu d’aquest aniversari, el programa estrena “Lady Diana contra Elisabet II. Un duel reial”, un documental que se centra en el pols que van lliurar durant anys la reina Elisabet II i la princesa Diana. Un conflicte generacional que es va disputar en secret portes endins del castell de Windsor.

“LADY DIANA CONTRA ELISABET II. UN DUEL REIAL” Durant disset anys, Elisabet II, la garant de la tradició, i Diana, la princesa rebel, van lliurar un duel implacable. Un duel que gairebé li costa la corona a la reina. Aquesta és la història d'un punt d'inflexió, en què una monarquia recalcitrant anglesa es veu obligada a adaptar-se a la modernitat. Lady Diana Frances Spencer, la tercera filla del vuitè comte de Spencer, tenia 19 anys i treballava d'ajudant a la guarderia d'una escola del centre de Londres quan va conèixer el príncep Carles. Protestant, verge i aristòcrata, era la candidata ideal per convertir-se en la dona del futur rei, assegurar un hereu a la corona i de pas tranquil·litzar els pares del príncep, amoïnats pel futur de la dinastia perquè amb trenta anys el Príncep de Gal·les no semblava tenir gaire pressa per donar hereus al tron. El 29 de juliol de 1981, davant de 750 milions de telespectadors, Diana es va casar amb el príncep Carles. Molt poc després del casament, aquell conte de fades es va convertir en un duel aferrissat entre dues dones, la reina Elisabet II i la princesa Diana, una confrontació de dos mons, per una banda el tradicional i secular i per l'altra el decididament contemporani. Aquest duel tràgic canviaria radicalment la imatge de la monarquia i la seva relació amb el poble britànic. El matrimoni concertat va assegurar la continuïtat de la dinastia amb dos fills. El 1982 va néixer Guillem i dos anys més tard, Enric. La reina n’estava satisfeta. A més, volia que la princesa assumís plenament el seu paper de membre de la família reial i es dediqués a les obres de beneficiència. Una vegada més, Diana compliria els desitjos de la reina, però a la seva manera. Va decidir lluitar per una causa per la qual la corona passava de puntetes, un tema tabú, la sida. I ho va fer, tot i la desaprovació de la reina. Va començar a donar suport a causes ignorades per la família reial, com la lepra o les mines antipersona, i la premsa li va fer costat. La diferència generacional es feia cada vegada més gran entre Diana, ja anmenada "la princesa del poble", i la reina, que hi continua mantenint una distància freda. Més tard, quan Diana i la reina sabien que Carles havia reprès la relació amb la seva examant, Camilla Parker Bowles, però la premsa encara ho desconeixia, la reina faria tot el possible per evitar un escàndol i més encara un divorci. Va proposar un pacte a la seva jove. Diana podia continuar amb les seves missions humanitàries amb la condició que s'avingués a representar el paper d'esposa i mare feliç. I així ho va fer durant quatre anys. Però als 31 anys, Diana ja no era la princesa dòcil a qui la reina podia imposar el seu comportament. Al cap de deu anys d'aquell matrimoni simulat, va decidir que era hora de posar punt final a aquella comèdia. La publicació del llibre “Diana, su verdadera historia”, d’Andrew Morton, en el qual havia col·laborat, va ser la seva venjança contra la família reial. Un llibre tan explosiu va vendre més de 7 milions d'exemplars a 80 països. Sis mesos després, la parella es va separar i Diana, condemnada a l'ostracisme al palau de Kensington, va recaure en la depressió. A punt de patir una crisi nerviosa, Diana no va poder aguantar la presència constant dels mitjans de comunicació. El desembre de 1993 va anunciar la seva retirada de la vida pública. El gabinet de premsa reial va lliurar una batalla contra ella durant dos anys, fins que la princesa va decidir donar el cop final. El dia de l'aniversari de noces de la reina. El 20 de novembre de 1995, quan Elisabet II celebrava el 48è aniversari de casament, Diana concedia una entrevista al canal de televisió anglès de més audiència. “Al meu matrimoni érem tres. I això és una multitud”, va afirmar-hi. Poques setmanes després, la reina va ordenar a Carles i Diana que es divorciessin. El 30 d'agost del 1997, Diana, la seva parella Dodi Al Fayed, el fill d'un home de negocis egipci multimilionari, i el seu xòfer Henry Paul, van morir arran d’un tràgic accident de trànsit a París, quan fugien dels paparazzis. L'endemà el país es va despertar plorant i es va indignar amb el silenci de la casa reial, que es va allargar durant dies. En els sondejos d’opinió que es van publicar llavors, més d'un terç dels britànics estaven a favor de l'abdicació immediata d'Elisabet II. El primer ministre Tony Blair va convèncer la reina perquè tornés a Londres, des d’on faria un comunicat públic. El cineasta Stephen Frears, director de “La reina”, sentencia al documental: “La van matar entre tots. Tots van participar en la seva mort. No es tracta ningú d'aquella manera. L'origen de tot va ser el matrimoni. No s'hi hauria d'haver casat. Allà és on van començar els problemes. Perquè sabíem que allò es tractava d'un ritual o de protocol. Va ser com un sacrifici humà.”
avi r5004 127 2017-09-01 20:03:17
Sense Ficció -10x02- Latitud 80º - La destrucció de la primavera
“Latitud 80º” ens proposa una gran expedició en veler des de Barcelona cap a l'oceà Glacial Àrtic i després fins a les aigües de l’Antàrtida. A partir de l’experiència del capità Albert Bargués, el documental reflexiona sobre la idea de la llar. És un viatge que busca respostes a les inquietuds que han motivat l’ésser humà a emprendre viatges cap a territoris desconeguts, moltes vegades per trobar-se a si mateix. I després, “La destrucció de la primavera” explica el fenomen turístic que va trasbalsar dos pobles de la costa de Florida durant tres dècades.

“LATITUD 80º” La història de les grans expedicions acostuma a començar de la mateixa manera: amb la idea peregrina d'algú que, la majoria de vegades sense els recursos necessaris, es fixa una meta desmesurada i comença a imaginar les diferents maneres d'assolir-la. El fet de voler saber què hi ha més enllà, l'obsessió de travessar la línia de l'horitzó per trobar respostes, forma part del comportament humà. “Latitud 80º” recull l’experiència d'Albert Bargués, que l’any 2014 va salpar de Barcelona, a bord de l'Sterna, cap a l'oceà Glacial Àrtic. Aquesta era una expedició que es proposava arribar a la latitud 80°, emulant els viatges migratoris del xatrac àrtic, una au marina que fa la migració més llarga del regne animal: des de les zones boreals fins a les aigües de l'Antàrtida, per després tornar, sempre per les latituds on mai es pon el sol. En aquest viatge, que comença a Barcelona i passa per Tromso, els fiords de Finnmark, el cap Nord, l'illa de l'Os i Svalbard, els tripulants de l'Sterna avancen entre la natura més feréstega i viuen un viatge més enllà del passat. Un viatge fora del temps, per endinsar-se en l'entorn més inhòspit i dur dels confins de la Terra. Però els navegants no només han de trampejar les forces de la natura, a vegades el destí els juga males passades i els obstacles, les dificultats i el cansament els poden vèncer. El documental, dirigit per Guille Cascante, explica el naixement i ensorrament d'un projecte que pretenia recórrer a vela els pols gelats del planeta i proposa una reflexió sobre les motivacions i les obsessions que ens porten a endinsar-nos en allò desconegut.

“LA DESTRUCCIÓ DE LA PRIMAVERA” (“SPRING BROKE”) Fort Lauderdale i Daytona Beach són dues poblacions de Florida que van competir durant dècades per atraure un tipus de turisme molt concret: els universitaris que volien anar a divertir-se a la platja a les vacances de primavera. Els empresaris locals i, després, les grans empreses van fer tot el que van poder per explotar aquell mercat tan llaminer. Com passa en algunes poblacions d’aquí, s’oferia diversió, beguda i sexe a bon preu, fins que els excessos dels explotadors i dels explotats es van convertir en un greu problema de convivència amb els veïns. L’èxit d’aquest fenomen, que atreia milers de joves, va acabar amb la paciència dels ciutadans.
avi r5004 83 2017-09-07 19:19:29
Sense Ficció -10x03- Alexandre Deulofeu: L'historiador del futur Nou!!
Aquesta és l’aventura d’un home que, tot sol, es va proposar una de les empreses més grans imaginables: aconseguir la pau mundial. I ho va voler aconseguir amb l’ajuda només de la seva capacitat per entendre el funcionament de la història. Alexandre Deulofeu (l’Armentera, 1903-Figueres, 1978) és un personatge alhora excepcional i totalment desconegut. Deulofeu va ser un estudiós solitari amb una particularíssima ambició: voler entendre i predir la història, voler trobar un model matemàtic que li havia de permetre imaginar el món del futur. I el més sorprenent és que Deulofeu se’n va sortir. Ho va aconseguir. Va demostrar que es pot historiar el futur. Va desenvolupar la teoria de la matemàtica de la història en vuit volums. El pas del temps ha confirmat les seves previsions. Per exemple: en els anys 30 va preveure la desfeta de Iugoslàvia, la descolonització d’Egipte i l’Índia; el 1941, que Hitler perdria la II Guerra Mundial; els anys 40, que França perdria les seves colònies, i, en els anys 50, altres fets històrics com l’enfonsament de l’URSS o l’hegemonia d’Alemanya en l’Europa actual. D’altra banda, també va anunciar que l’estat espanyol es desintegraria al voltant del 2029. I allò que encara resulta més sorprenent és que, malgrat el seu èxit, la seva teoria revolucionària va caure en el més absolut oblit.
avi r5004 28 2017-09-21 20:18:59

Última actualització Tuesday 30th of August 2016 09:58:31 PM.