Documentals

El 33 ensenya un vessant de Marilyn Monroe que molt pocs coneixen: la seva relació amb el cèlebre psicoanalista hollywoodià Ralph Greenson. Una història àmpliament documentada d'una fascinació mútua, ambientada entre els gegants de Hollywood, la literatura (Truman Capote, Arthur Miller) i la història (la família Kennedy, la CIA i l'FBI). Durant trenta mesos, del gener del 1960 al 4 d'agost del 1962, van formar una parella anòmala: la deessa del sexe de Hollywood Marilyn Monroe i l'estricte psicoanalista freudià Ralph Greenson. Ella li havia demanat que l'ajudés a actuar, a llevar-se al matí, a no morir. Ell es va proposar envoltar-la d'amor, com si fos una criatura en perill. La va voler protegir, però, com que va ser l'última persona que la va veure amb vida, el van acusar d'estar implicat en la mort de l'actriu. Una faceta de Marilyn Monroe que pocs coneixen: la seva relació amb l'última persona que la va veure amb vida i la primera persona que la va veure morta, el famós psicoanalista de Hollywood Ralph Greenson. Una història de fascinació mútua ricament documentada que es va establir entre gegants del cinema (George Cukor, John Houston) i de la literatura (Truman Capote, Arthur Miller). Es tracta d'una adaptació del llibre de Michel Schneider (Premi Interallié 2006 - Grasset): "Marilyn, últimes sessions". El llibre va tenir molt d'èxit, gràcies al talent de Schneider com a escriptor i també a la seva manera singular d'acostar-se a Marilyn a través de la seva passió per la psicoanàlisi. El documental segueix tres pistes: la vida de Marilyn, la vida de Greenson i la psicoanàlisi i el cinema en general; totes tres fascinants. Greenson era el psicoanalista més famós de la Costa Oest en el moment en què va conèixer Marilyn. Era l'època d'or del freudisme: cada director intentava utilitzar els resultats de l'anàlisi per obtenir un millor rendiment dels actors o per retratar millor la realitat a la pantalla. Per què va visitar tan sovint els fotògrafs Marilyn, quan se sentia en el pitjor moment, i els demanava que la fotografiessin? Què tenia de noblesa i què de narcisista l'intent de Greenson que ella se sentís tan segura amb les paraules com amb les imatges? Per explicar aquesta història, el film recorre a la narració, a la reconstrucció i a molt material d'arxiu: pel·lícules, arxius privats, cartes, fotografies i, especialment, cintes que Marilyn va gravar per a Greenson i que van ser autentificades i publicades a "Los Angeles Times".