Des del Palau de la Música Catalana. Orquestra del Festival de Budapest.
Miah Persson, soprano. Iván Fischer, director.
Gustav Mahler (1860-1911): “Simfonia núm. 4 en sol major”
Al Palau de la Música Catalana tenim la visita d'una orquestra considerada entre les deu millors del món. És l'Orquestra de Festival de Budapest i el seu director i fundador, Iván Fischer.
Mahler va compondre la 4a simfonia entre 1899 i 1901. És una obra amb quatre moviments, l'últim dels quals és una cançó per a soprano i orquestra, "La vida celestial".
La singularitat d'aquesta simfonia és que aquest quart moviment va ser compost abans que els altres tres. Mahler va usar un cançò composta el 1892 i que pertanyia al cicle "Des Knaben Wunderhorn" (El corn de l'abundància). Mahler havia fet aquest "lied" a partir d'una cançó popular bavaresa que descriu amb ingenuïtat infantil els plaers de la vida celestial. Davant seu tenia un interessant repte com a compositor: Crear tres moviments que conduïssin d'una manera convincent cap a la cançó final. Tres moviments que són una meravella musical. El tema principal del primer moviment amb la intervenció dels picarols, que li donen un intencionat caràcter infantil, marca tota l'obra. En el segon moviment, Mahler demana l'ús d'un violí afinat un to més alt, creant un efecte diabòlic en un scherzo que l'autor definia com "el so d'un violí de carrer interpretant la dansa de la mort". El tercer moviment, al contrari, és seré i grandiós i condueix magistralment al quart, on apareix la innocència de la cançó que clou la simfonia.
El resultat és, en aparença, la simfonia més simple de Mahler i també la que té una estratègia de composició més original.
