Altres
Òpera. Norma, de Bellini
- Any:
- 0000
- Categories:
- Altres
- Generes:
- Música
- Descripció:
- Acte I - Durada: 1 h 28 min. - Mida: 766 MB
Acte II - Durada: 1 h 13 min. - Mida: 756 MB
Òpera, amb música de Vincenzo Bellini.
Llibret de Felice Romani.
Des del Teatro Comunale di Bologna.
Repartiment:
Pollione
............. Fabio Armiliato
Oroveso
............. Rafal Siwek
Norma
............. Daniela Dessi
Adalgisa
............. Kate Aldrich
Clotilde
............. Marie Luce Erard
Flavio
............. Antonello Ceron
.
.
Escenografia
............. Pier Paolo Bisleri
Il·luminació
............. Gianni Pollini
Vestuari
............. Giovanna Buzzi
Direcció d’escena
............. Federico Tiezzi
Direcció musical
............. Evelino Pidò
Orquestra i cor del Teatro Comunale di Bologna
Director del cor: Paolo Vero
Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet. Fou estrenada al Teatre de La Scala de Milà el 26 de desembre de 1831. S'estrena a Catalunya al Teatre de la Santa Creu en 1835; al Gran Teatre del Liceu de Barcelona va fer-se per primer cop el 16 d'octubre de 1847, mig any després d'haver-se inaugurat i sent la tercera òpera a estrenar-s'hi.
És una òpera de bel canto on el personatge, Norma, es considera com un dels més difícils del repertori per a soprano. No sols és l'obra mestra i més coneguda de Bellini, sinó la més universal i la que millor aguanta el pas del anys. L'enlluernadora ària "casta diva" és una de la grans peces del bel canto, i una dura prova per a qualsevol soprano.
Lloc en el qual es desenvolupa l'obra: la Gàl·lia
Època: segle I a. C. (ocupació romana)
La trama gira entorn de l'amor que sent la sacerdotessa Norma per Pollione, procònsol romà. Ell, pare dels seus fills, estima una altra dona, Adalgisa, també sacerdotessa. L'enfrontament entre ambdues es simbolitza en el cèlebre duo "Mira O Norma". La sacerdotessa Norma, filla del cap dels druides Oroveso, és l'amant secreta del procònsol Pollione, del qual ha tingut dos fills, custodiats per la fidel Clotilde mentre la resta no ho sap. El romanç fa que Norma tracti per tots els mitjans de fer callar la rebel?lió contra Roma, esperant que s'estableixi la pau entre els dos pobles i així no perdre al seu estimat.
Acte I
El bosc.
Quadre I
L'òpera comença amb un cor d'Oroveso i els druides. "Dell'aura tua profètica " - Amb la teva aura profètica". Marxen i entra Pollione amb el seu amic Flavio, a qui confia que està enamorat d'una jove novícia del temple de Irminsul, Adalgisa, i que vol deixar Norma, li relata un somni terrible en què Norma mata els seus fills i a Adalgisa ("Meco all'altar ... Me protegge, mi difende" - Amb mi, a l'altar ... Em protegeix, em defensa). Els dos romans marxen quan senten que s'acosten sacerdots i guerrers gals al bosc, tot esperant que la sacerdotessa Norma doni l'ordre d'atacar als romans. Un cor de druides anuncien que ve Norma. Ella, pel seu amor secret pel romà, demana la pau. No sap que Pollione s'ha cansat d'ella i que s'ha enamorat d'Adalgisa. Es disposa a tallar vesc a la llum de la Lluna (Cavatina: "Casta Diva" - Casta deessa.)
Tots s'allunyen. Adalgisa espera a Pollione, qui li demana que fugi a Roma amb ell, al final, malgrat la seva pietat i virtut, accedeix (duo: Va, crudele, al Dio spietato " - Vés, cruel, al déu despietat) .
Quadre II
Al refugi on els fills de Norma estan amagats, aquesta li explica a Clotilde que Pollione se'n anirà a Roma. Dubta de si ell li portarà o no. Quan Clotilde s'emporta els nens, apareix Adalgisa, presa dels seus remordiments. Es debat entre el seu amor a Pollione i els seus vots cerimonials. Innocentment demana consell al Norma, dient-li que ha vulnerat el vot de castedat però sense revelar el nom de l'estimat. Norma queda commoguda per la seva història (que tant s'assembla a la pròpia) i, ja que no sap el nom de l'estimat, eximeix dels seus vots a Adalgisa (duo: "Oh rimembranza!" - Oh, remembrança!). Quan Norma s'assabenta de que el seu enamorat és el mateix d'Adalgisa, entra en còlera i maleeix Pollione per la seva traïció. Norma li adverteix que Pollione li farà el mateix, abandonar-la a ella i als seus fills. Els diu que marxin, i els adverteix que tinguin por de la seva fúria (trio: "Oh, non tremare, o perfido" - Oh, no tremolis, pèrfid).
Acte II
Quadre I
Habitació de Norma.
Norma pretén matar els seus fills per despit, però en l'últim moment és incapaç de cometre tal crim . Decidida a suïcidar-se, fa cridar Adalgisa i li prega que adopti als nens i els porti a Roma, després de casar-se amb Pollione (Ària: "Teneri, teneri figli" - Tendres, tendres nens). Però Adalgisa ho rebutja i promet a Norma convèncer Polllione perquè torni amb ella (duo: "Deh! Con te li prendi" - "Ah! Porta'ls amb tu").
Quadre II
Un clar del bosc.
Mentrestant els druides es reuneixen al bosc (cor: "Non parti?" - No se'n ha anat?). Guiats per Oroveso, tramen una revolta contra Roma (Ària: "Del Tebro al giogo indegno" - Del Tíber el jou indigne).
Quadre III
Al bosc; altar d'Irminsul.
Norma, que sempre s'hi oposava, quan sap que Adalgisa no ha obtingut res del seu col?loqui amb Pollione, crida els gals. Els druides canten un himne de Guerra. Norma proclama la guerra als romans. Ha de pronunciar el nom de la víctima propiciatòria que cal immolar al déu, arriba la notícia que un romà ha penetrat en el claustre: és Pollione, que ve a emportar-se Adalgisa. Norma va a apunyalar-lo, però s'atura, convida a tots a sortir amb el pretext d'interrogar-lo i a soles amb Pollione, li ofereix la vida per tal que abandoni a Adalgisa. L'home ho rebutja (duo: "In mia man al fin, ... preghi alfine?" - A les meves mans, al final, ... pregues per fi?). Norma crida als seus; ha decidit quina serà la víctima: una sacerdotessa que ha infringit els sagrats vots i ha traït la pàtria. Va a pronunciar el nom d'Adalgisa, però es veu embolicada en una infinitat de sentiments contradictoris, debatent-se entre la lleialtat al seu poble, l'amor al romà i els seus remordiments per haver traït els seus vots. La culpa d'Adalgisa és la seva i, enmig de la sorpresa general, pronuncia el seu propi nom, expressant el seu amor per Pollione (duo: "Qual cor tradisti" - Quin cor vas traïr). Commogut, Pollion comprèn la grandesa de Norma i decideix morir amb ella. En secret, Norma confessa a Oroveso que és mare i li suplica que tingui cura dels nens, per tal que puguin salvar-se, arribant a Roma juntament amb Clotilde. Després puja a la pira amb el seu estimat per morir junts (Concertant: "Deh! Non volermi vittime" - No els converteixis en víctimes).
